login
Inicia sessió

register
Registra't

Petites grans passions

Cinema: "Posesión infernal", "Malcolm X" i "Los aventureros del Lucky Lady"; i futbol: Barça 1- Llevant 0

Cap de setmana amb força pel·lícules vistes i un partit ensopidot. Comencem per les pel·lis, una de les quals, "Posesión infernal", podeu veure encara al cinema. La veritat és que es tracta d'una pel·lícula distreta i prou ben aconseguida, però faria de molt més bon disfrutar al festival de Sitges, on cada amputació corporal (i n'hi ha unes quantes) seria celebrada amb crits i aplaudiments. La pel·lícula, que fa una aposta contundent pel "gore" amb un aire important de sèrie B, enganxa al començament i també té un final potent. Entremig la cosa no acaba de funcionar, potser perquè els personatges no estan ben construïts i per tant es fa difícil sentir-hi empatia, de manera que la por que pretén provocar no acaba d'arribar. Però vaja, que està feta amb gràcia i passes una estona molt distreta. Si s'hi vol veure alguna cosa més, potser podem trobar en la possessió diabòlica que pateix la protagonista una metàfora de la drogoaddicció o, més ben dit, de la síndrome d'abstinència...

Les altres dues pel·lícules, vistes a casa, ja són més antigues, i es poden considerar clàssiques. "Malcolm X" és un retrat implacable de la figura d'aquest líder de la comunitat afroamericana, rodat amb l'empenta i l'energia que caracteritzen Spike Lee, i no s'estalvia entrar en algunes ombres del personatge, tot i que el final té un clar i explícit to de lloança. "Los aventureros del Lucky Lady", per la seva banda, és una agradable i entretinguda pel·lícula d'aventures, amb el toc desenfadat i una mica "naïf" que acostumava a donar-hi Stanley Donen. El context, l'època de la Llei Seca, és només una excusa per gaudir amb les peripècies dels tres protagonistes, que formen un trio sentimental molt revolucionari per l'època.

Per tant, tres pel·lícules no pas excel·lents, però sí molt entretingudes, la qual cosa contrasta amb el partit jugat pel Barça aquest cap de setmana. El millor, haver aconseguit guanyar tot i haver reservat jugadors i haver jugat a mig gas. A veure què ens espera a Munic. Que sant Jordi ens ajudi!

Comentaris (1)22-04-2013 21:22:05

Futbol: Nàstic 0 - Barça 1; i lectures: Sant Jordi 2013

Tres coses a comentar després del partit d'ahir de copa Catalunya:

1. Va ser una bona oportunitat per veure el filial en horari de "prime time". Primera part distreta, amb el Barça produint bon joc, amb combinacions a un toc i profunditat per les bandes. Va destacar per sobre de tots Rafinha, que era a tot arreu i que va demostrar uns detalls de gran classe que a més no eren de cara a la galeria, sinó efectius en el context de les jugades. D'una genialitat seva en va sortir l'assistència que va provocar el penal que va acabar significant l'únic gol del partit. A la segona part, amb els canvis i l'entrada dels juvenils, la cosa va ser molt més avorrida, sobretot perquè el Barça no aconseguia combinar bé perquè li faltaven els dos interiors que a la primera part havien donat un recital: Rafinha i Espinosa. El Nàstic va sortir molt millor després de la represa, però es va anar diluint. Tot i així, a l'últim minut va tenir l'empat a tocar, però finalment el resultat ja no canviar.

2. Personalment, em comença a cansar una mica aquest debat sobre el suposat poc compromís del Barça amb el futbol català pel fet de presentar-se a jugar la copa Catalunya amb els jugadors del filial. El Barça ha demostrat moltíssimes vegades al llarg de la seva història el compromís amb el país institucionalment, i esportivament juga el paper simbòlic de representar-lo en les competicions en les quals s'enfronta a equips de fora del territori, ja sigui la lliga, la copa o la Champions (compte, no dic que altres equips no ho facin també!). Precisament per això, no té importància si guanya o no guanya la copa Catalunya, perquè aquesta ja sabem que la guanyarà un equip de casa. A més, jo crec que el Barça respecta molt més la competició portant-hi una colla de talentosos joves que s'hi esforçaran per agradar que no pas uns jugadors molt famosos però que segurament només es preocuparien, i amb raó, de no lesionar-se. I, finalment, de veritat algú creu que el Barça ha d'arriscar-se portant jugadors del primer equip a una competició que no té ni tan sols la categoria d'oficial en el moment que ens trobem de la temporada?

3. Ja pensant en el partit de dissabte contra el Llevant, toca pensar en un equip de garanties per aconseguir una victòria que ens apropi al títol, combinant-ho amb les necessitats que requereix el compromís del dia de Sant Jordi a Munic. Bartra hauria de jugar per continuar agafant confiança, Piqué i Iniesta s'haurien de reservar de totes totes, i jugadors com ara Thiago haurien de continuar creixent al mateix temps que donen descans als veterans.

I per acabar, avui no només us convido a dir-hi la vostra sobre el Barça, sinó també a parlar de llibres ara que ve Sant Jordi. Per exemple, jo us recomano "Llibertat", d'en Jonathan Franzen, una extraordinària novel·la que em vaig comprar el Sant Jordi passat, i aquest any m'agradaria comprar-me "L'escombra del sistema", de David Foster Wallace. Sí, ho reconec: m'agrada molt la literatura nord-americana, sobretot la més contemporània. Per això mateix també us recomano l'últim llibre de John Irving, "En una sola persona", tot i no haver-lo llegit encara, perquè es tracta d'un autor magnífic. Si algú encara no l'ha descobert i vol quedar-se enlluernat, però, li recomano que comenci per la novel·la que me'l va fer descobrir: "Una dona difícil".

Bé, fins aquí les meves recomanacions. Altres propostes o suggerències?

Comentaris (1)18-04-2013 20:31:10

Comencem amb una mica de tot

Hola a tothom! Com que aquest blog consistirà a comentar en cada moment qüestions referents a les meves passions (Barça, cinema i lectura), i no volia que semblés que en prioritzava una per davant de les altres, per ser el primer dia us proposaré un tema de cadascuna, i que cadascú comenti, si li ve de gust, el que més li interessi.

LECTURA: LA BIBLIOTECÀRIA D'AUSCHWITZ

Es tracta d'un llibre que em van regalar per Reis. Està escrit originàriament en castellà, però a mi me'l van regalar traduït al català. És un llibre d'aquells que enganxen, en el qual pateixes per la sort de la protagonista i no pots parar de llegir. Per tant, respon una mica a l'esquema típic dels best-sellers, però el cert és que es demostra una certa intenció literària, cosa que és d'agrair. Està molt ben documentat, i només pateix d'alguna incoherència interna en el punt de vista narratiu: si bé és cert que està escrit en tercera persona, amb un narrador extern, és innegable que ho veiem pràcticament tot amb els ulls de la protagonista, de manera que quan aquesta desapareix d'escena durant algunes pàgines per seguir les peripècies d'altres personatges no pots evitar tenir la sensació que s'ha trencat el fil del relat. Tot i així, en general està ben escrit i és molt recomanable per introduir lectors joves en el drama del nazisme. La història? En un pavelló d'Auschwitz un grup de jueus aconsegueixen reunir clandestinament una petita col·lecció de llibres que serveixen per poder educar els nens quan els nazis no vigilen. La protagonista és la responsable de protegir aquests llibres i d'impedir que els nazis els descobreixin, a risc de la seva pròpia vida.

CINEMA: TESIS SOBRE UN HOMICIDIO

Pel·lícula argentina protagonitzada pel popular actor Ricardo Darín. Un professor està convençut que un dels seus alumnes ha comès un crim, i s'obsessiona a reunir prou proves per incriminar-lo. Al meu entendre, la peli vol ser una reflexió sobre el fet que la justícia és arbitrària, ja que tota persona jutja sempre els fets de manera parcial, en funció de la percepció que té de la realitat. El final queda obert: el director vol que nosaltres formulem la tesi sobre allò que hem contemplat, tal com ens convida a fer el mateix títol. Jo tinc una interpretació molt personal del que ha passat, però me la reservo per si algú la vol veure i comentar-ho després aquí. En tot cas, entenc que totes les conclusions seran vàlides, ja que nosaltres, com a espectadors, adaptem les pistes a allò que volem creure, igual que fa el protagonista.

FUTBOL: SARAGOSSA 0 - BARÇA 3

Partit plàcid que fa que ja només ens quedin nou punts (si el Madrid no falla abans) per ser campions. El partit només va deixar coses positives: no hi va haver lesionats (notícia!) i els jugadors menys habituals van resoldre el partit amb solvència. Thiago i Tello es van reivindicar, demostrant que tenim el futur assegurat, i altres jugadors com ara Song també van completar una bona actuació. Si busquem pegues, sempre en trobarem: Adriano va tornar a fer un partit espès i va deixar clar que no és una bona opció com a central, Cesc va tornar a ser una nul·litat absoluta i Tito va trigar massa a fer els canvis. Però ja només tenim tres lesionats (molt importants, això sí: Puyol, Mascherano i Messi) i, malgrat el pessimisme que es respira en l'entorn, arribarem a Munic, si no passa res, amb plenes garanties. Malgrat que el rival serà duríssim, serà difícil que hàgim de superar més adversitats que contra el PSG, de manera que si llavors ens en vam sortir, no veig per què no podem ser mínimament optimistes o, si més no, estar una mica il·lusionats i esperançats.

Comentaris (11)15-04-2013 23:11:00

Pàgines: 12345628  <>