en 19 Agost 2015
Veure "J. Edgar" i confirmar que Clint Eastwood és una mena estranya de conservador amb qui no em resultaria difícil entendre'm; viatjar a Holanda i descobrir que Amsterdam és una ciutat fantàstica però gens pensada per als vianants; haver de renunciar al somni del sextet d'una manera més aviat trista; agafar una grip espectacular just per la festa major del meu poble; connectar amb l'espiritualitat panteista i la reivindicació del mite de la preciosa "La vida de Pi"; entristir-me amb la visió molt més desesperançada, realista i agnòstica de "Tierras de penumbra"; escriure aquestes quatre ratlles encara sense esma després de cinc dies seguits amb febre...
Publicat a: Oci
Caram! Jo que pensava que ja t'havies oblidat del blog! L'altre dia ho parlava amb en Xevi, el nostre botxí futbolístic... Estic molt d'acord amb tu: el que era difícil era el triplet, no després el sextet. Però també és cert que així es manté l'aura romàntica d'aquell Barça d'en Guardiola... Tot i ... Veure més