login
Inicia sessió

register
Registra't

Petites grans passions

Un altre exiliat

Oh, que cansat estic de la
meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m’agradaria d’allunyar-me’n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
Aleshores, a la congregació, els germans dirien
desaprovant: «Com l’ocell que deixa el niu,
així l’home que se’n va del seu indret»,
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei i de l’antiga saviesa
d’aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni
i em quedaré aquí fins a la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria.

Assaig de càntic en el temple

El caminant i el mur (1954), Salvador Espriu

Comentaris (2)24-05-2018 00:40:44

ROSA MARIA, 28-05-2018 11:24:06

És molt preciós!!

davidcuencadavidcuenca blog, 29-05-2018 00:40:32

Sí. Només dissenteixo de la paraula pàtria. No crec en les pàtries; la meva lluita és per la dignitat.

Escriu un nou comentari:

Comentari extern

Nom:


Registrar-me a flog.cat

Usuaris registrats

Usuari de flog.cat:

Contrasenya: