login
Inicia sessió

register
Registra't

Petites grans passions

Ambició

De debò que hom intenta trobar espais de normalitat enmig d'aquesta bogeria que ens toca viure. De debò que avui tenia ganes d'omplir aquest blog de normalitat i parlar de les petites grans passions d'aquest cap de setmana: un bon partit del Barça, l'estrena d'”El castillo de cristal” i la joiosa revisió d'”El show de Truman”.

Una vegada més, però, no podrà ser. Demà havia trobat un foradet per veure “Blade Runner 2049” però, en comptes d'això, em tocarà tornar a sortir al carrer. Perquè l'Estat espanyol ha creuat una altra línia vermella: després d'haver atonyinat centenars de ciutadans innocents, ara ha decidit que és el moment de tornar a tenir presos polítics.

Així doncs, en comptes de cinema, manifestació. En comptes de blog lúdic i cultural, blog polític. Però, per intentar no fer fugir els pocs seguidors que m'aguanten, alguns dels quals sé que estan tips del tema, procuraré enllaçar-ho mínimament amb les petites grans passions del cap de setmana.

I és que em semblava que totes tres tenien com a denominador comú l'ambició. L'ambició de construir un lloc ideal per sentir el plaer de planificar-ho (“El castillo de cristal”), l'ambició per capgirar un resultat advers (Atlético-Barça) i, sobretot, l'ambició per superar els límits d'un món aparentment ideal però enganyós (“El show de Truman” i la seva afortunada versió del Mite de la Caverna de Plató).

Són tres ambicions que sintetitzen la d'un poble sencer (les agressions de l'Estat són tan bèsties que cada dia s'hi suma més gent). Jo, que no he estat mai una persona ambiciosa a nivell personal, em trobo que com a col·lectiu només podem apel·lar a aquesta ambició. Perquè la independència ja ha deixat de ser simplement una opció. És una realitat que es farà definitivament irreversible perquè ha deixat de ser un somni per convertir-se en una necessitat.

Ara més que mai, unitat, serenitat i confiança. Si mantenim aquests tres pilars que ens han fet grans, ningú podrà moure'ns ja d'Ítaca. Ningú.

Comentaris (2)17-10-2017 00:50:37

Gerard, 17-10-2017 20:24:02

Hola David!
També vaig maleir (i ja van...) els cinemes de la cofoia Girona per no programar "La doncella". La vaig veure a casa (com m'hauria agradat veure-la en el cinema!) i m'agradà prou. Els girs l'eleven i en Park Chan Wook és un esteta consumat però potser de vegades és massa pulcre.
"Blade Runner 2049" és la pel·lícula ideal per aquests dies, no perquè retrati un món distòpic sinó perquè durant dues hores i mitges estàs al futur... Comentari enginyós a part (o que ho pretén ser, si més no...), gran pel·lícula, m'ho vaig passar prou bé (malgrat acabar amb el cos encarcarat) i ja tinc ganes de llegir el teu comentari (no et sentis pressionat!).

davidcuencadavidcuenca blog, 18-10-2017 00:25:28

Hola, Gerard
Una cosa que em vaig oblidar de dir: Park Chan Wook és un mestre del muntatge.
A aquest pas no sé si l'arribaré a veure, "Blade Runner 2049"...

Escriu un nou comentari:

Comentari extern

Nom:


Registrar-me a flog.cat

Usuaris registrats

Usuari de flog.cat:

Contrasenya: