login
Inicia sessió

register
Registra't

Petites grans passions

Futbol: Athletic 2 - Barça 2; i cinema : "La monja"

No es pot dir que aquest cap de setmana les meves petites grans passions m'hagin portat gaires alegries. Per començar el Barça, que va deixar escapar la victòria de San Mamés en l'últim minut, quan havia fet el més difícil: capgirar el resultat. Com gairebé sempre que s'enfronten aquests dos equips, bon espectacle a la gespa i també a la graderia, amb una afició fantàstica, tot i que a vegades una mica desconcertant, com quan es dedica a xiular un jugador d'una impecable qualitat futbolística i humana, com és Andrés Iniesta, no se sap ben bé ni per què.

Però insisteixo: una gran afició que va poder gaudir d'un bon partit de futbol. El Barça va començar malament, gens posat en el terreny de joc, com si encara fos a Munic. Era víctima d'un Athletic intensíssim, amb els seus habituals marcatges individuals que dificulten la circulació de la pilota. Però, de mica en mica, el Barça va anar fent seu el control del partit, i de fet ja se sentia força còmode quan Susaeta va marcar el primer gol en una contra molt ben portada per l'Athletic i molt mal defensada pel Barça, en què van quedar especialment retratats Piqué i Jordi Alba.

Lògicament, això va complicar les coses, i el Barça es va trobar per enèsima vegada en la temporada remant contra corrent. Però va persisitir en el seu joc, i l'Athletic va agrair moltíssim el xiulet que indicava el descans. I, tornant dels vestidors, després d'una altra sortida una mica despistada del Barça, de mica en mica el camp anava fent baixada cap a la porteria de Gorka i, tot i que sense ocasions gaire clares, s'intuïa que el gol del Barça no trigaria a arribar.

I en aquesta situació va sortir al camp Leo Messi. Va entrar per Xavi, que arriba justíssim al final de temporada, es va situar a la posició de fals 9 que ocupava Cesc, que va passar a fer d'interior, i amb un parell de minuts en va tenir prou per fer-la molt grossa. Va marcar un gol d'aquells que quan els fa ell semblen fàcils, però que són absolutament descomunals. I, sense que l'Athletic tingués temps de reaccionar, va fer una assistència amb el cap a Alexis perquè el xilè fes el segon. Vist i no vist, el Barça havia capgirat la situació, i va continuar dominant a la recerca de la sentència. Però, incomprensiblement, en els últims minuts l'equip va fer un pas enrere, i va permetre que un Athletic esperonat pel seu públic empenyés buscant l'empat, que va acabar aconseguint Ander Herrera després d'un refús defectuós d'un Song que havia fet fins llavors un bon partit.

Un cop acabat l'enfrontament, malgrat la decepció de l'empat, la lectura positiva que tothom feia del partit era la resurrecció de Messi, i en algun resum de telenotícies he arribat a sentir que Leo havia rescatat l'equip d'una primera hora de partit molt dolenta. Doncs no hi estic d'acord. Dir això és una falta de respecte. En primer lloc, cap al rival: els barcelonistes tenim el mal costum de valorar el joc només en funció del que fa el nostre equip, i sovint oblidem que el rival també juga. Si el Barça havia tingut alguns problemes fins aleshores, algun mèrit hi devia tenir l'Athletic amb el seu plantejament tàctic i amb l'actitud voluntariosa d'uns jugadors que compensaven amb esforç algunes mancances en el joc. I, en segon lloc, una falta de respecte flagrant cap a la resta de l'equip: quan Messi surt al camp, l'equip no porta una hora jugant malament, sinó que porta una hora picant pedra contra un rival molt incòmode, i porta també una bona estona assetjant la porteria de Gorka. Quan Messi entra, es troba un rival cansat, que fa molta estona que corre darrere la pilota gràcies al bon fer dels seus companys. Entenem-nos: no és cap crítica cap a Messi, només faltaria. És el millor del món, i va desencallar el partit amb les seves genialitats, però no m'agrada que es menystingui per sistema la feina que fan els seus companys, entre els quals m'agradaria destacar-ne dos pel magnífic partit que van fer a Bilbao: Alexis, de qui algun dia hauríem de començar a reconèixer que fa moltes coses bé i que aporta molt al conjunt, i sobretot Thiago, que va fer un partit majestuós, tant en la creació com en la recuperació, que el va fer mereixedor de ser titular en el partit de tornada contra el Bayern.

I és que Thiago podria tenir lloc a l'alineació contra els bavaresos si s'apostés per un plantejament que considero que seria atrevit però interessant. Tal com jo ho veig, caldria posar el màxim nombre de migcampistes al camp (amb Song o Busquets de segon central, amb Cesc i/o Iniesta de fals davanter...). Perquè si el Barça vol tenir una mínima opció d'aconseguir posar la por al cos als alemanys, cal que imposi el seu estil més que mai (amb només tres migcampistes ja es va veure a Munic que era impossible davant l'omnipotència física del Bayern), que paradoxalment passin poques coses, que hipnotitzi el rival a còpia de tocar i tocar i, en el moment oportú, clavar el fibló. La referència: la final del mundial de clubs del 2012 contra el Santos, l'últim gran partit del Barça de Guardiola, la sublimació de l'estil. Arriscat, molt, perquè podria ser molt incomprès, però... què hi podem perdre?

Però vaja, tornant al dissabte, vaig acabar de molt mal humor perquè l'equip havia desaprofitat una oportunitat molt bona de deixar la lliga ja a tocar, depenent ja només del nostre següent resultat. I ara no és així. No encara. I, si hi rumio gaire, encara m'entra el neguit de pensar que hem de fer 5 punts de 15, visitant camps complicats com ara el Calderón o Cornellà, i que no està tot fet...

Així que, per treure'm del damunt aquestes cabòries futbolístiques, diumenge tocava sessió de peli de terror a casa, però l'aposta va sortir fatal. La peli en qüestió, "La monja", va resultar completament lamentable. No és que esperés una obra mestra, però sí que em distraiessin amb una mínima dignitat, com la setmana passada havia aconseguit una peli molt més solvent i honesta com "Posesión infernal". Però no. Uns actors absolutament patètics, uns diàlegs horrorosos, i un guió absolutament erràtic i amb més forats que un colador... I, a sobre, quan semblava que la cosa es reconduïa una mica, ho rematen amb un final que no pot ser més tòpic ni més trampós. Sí, ja ho sé: aquestes pelis sovint juguen a l'autoparòdia, i de fet aquesta en concret se'n fot explícitament d'"El proyecto de la bruja de Blair" i de "Sé lo que hicistéis el último verano", però és que ni així entra, perquè és que no fa ni por ni la més mínima gràcia... Res, que hauré d'esperar a més endavant a tenir alegries provinents de les meves petites grans passions.

Comentaris (9)29-04-2013 22:47:00

Futbol: Bayern 4 - Barça 0

Costa molt de pair una derrota tan estrepitosa, i tan decisiva, com la d'ahir. Costa tant, que he trigat més de vint-i-quatre hores a posar-me a escriure aquest article. La desfeta es podria resumir amb una frase: ens va passar un camió per sobre. Però, dit això, val la pena entretenir-se a analitzar algunes coses al voltant d'aquest partit.

En primer lloc, el partit en si. L'inici de l'enfrontament va ser el previsible: una lluita per veure qui aconseguia imposar el seu estil. El Bayern, buscant el seu joc físic i vertical. El Barça, buscant tenir la pilota i adormir el partit. De seguida es va veure, però, que el Barça no se'n sortia. I no se'n sortia perquè el Bayern havia plantejat molt bé el partit, amb una pressió asfixiant molt avançada que dificultava la sortida de pilota i obligava el Barça a jugar en llarg. Així, el partit va estar sempre on volia el Bayern. I això em porta a la gran incògnita del partit: si veus que el teu plantejament inicial no ha funcionat i té les de perdre, per què no fas canvis? En aquest sentit, penso que l'entrada de Cesc o Thiago per Xavi era fonamental: si el partit és d'anada i tornada i res el pot tornar a la pausa, la influència de Xavi és inexistent. En aquestes condicions, Cesc podria haver ofert alguna cosa més. Per què? Perquè el principal inconvenient d'aquest jugador és alhora la seva principal virtut: la verticalitat. Cesc és sovint, si juga al mig del camp, un problema per a l'equip, perquè té la tendència a convertir el partit en una bogeria d'anada i tornada. Però, si no hi ha més remei que jugar aquesta carta, aleshores és una bona opció, perquè com a mínim si hi ha intercanvi de cops, encara que en aquesta faceta siguis inferior, sempre en pots donar algun. Ahir, en canvi, no els vam fer ni pessigolles. I, si no, una altra bona opció hauria estat Thiago, malgrat els riscos que comporta, perquè té un contra un i hauria pogut eliminar línies de pressió, tasca en la qual Iniesta va estar sempre massa sol. En definitiva, ahir calia ser valents en les decisions, però els nostres tècnics van estar inexplicablement apàtics a la banqueta. Conclusió: el Bayern no només ens va donar un bany físicament, sinó també tàcticament.

En segon lloc, el comportament dels implicats. Els que em coneixen saben que sóc un defensor a ultrança d'aquest equip i dels seus components, però ahir hi va haver coses que no em van agradar. Molt malament Jordi Alba en l'incident amb Robben. Entenc que una situació com la que va tocar viure ahir genera frustració i pot fer que perdis els nervis, però els jugadors del Barça han d'estar preparats per saber perdre. I malament també Jordi Roura a la roda de premsa quan li van preguntar per què no havien fet més canvis i més d'hora, i l'única resposta que se li va ocórrer va ser que no estava escrit enlloc que s'haguessin de fer tots els canvis. Considero que després d'una derrota tan dolorosa els aficionats ens mereixíem una explicació. Altres actituds van ser més edificants, com la de Piqué en unes declaracions valentes fetes en calent, encara a la gespa, en què reconeixia obertament la superioritat dels alemanys i evitava entrar en qüestions estèrils com la de l'arbitratge.

Finalment, una reflexió sobre com encarar el futur. Pel que fa al futur immediat, toca afrontar la tornada amb l'objectiu de guanyar el partit i acabar la participació a la Champions amb dignitat. I també celebrar la lliga quan l'obtinguem matemàticament amb tota l'alegria, perquè no hem de perdre de vista la dificultat d'aconseguir-la i els grans obstacles que hem hagut de superar pel camí. Ara bé, també cal no adormir-se a la palla. Crec que és evident que l'equip ha estat víctima en aquest tram final d'una mala planificació de la temporada, que l'ha fet arribar fos físicament a la recta definitiva. També, que l'equip no es va reforçar correctament a l'estiu. Per tant, cal que la secretaria tècnica s'hi posi, i de debò. I cal autocrítica i, si convé, qüestionar-nos coses sobre l'estil. I aquí vull ser molt curós: no es tracta de cremar-ho tot, i l'estil és irrenunciable, però no ens ha de fer por tenir algunes variants, alguns matisos que no ens facin ser tan vulnerables i previsibles quan les coses es torcen. Agafem-nos aquesta ensopegada com una oportunitat per aixecar-nos i millorar perquè, com deia Nietzsche, tot el que no ens mata ens fa més forts.

Comentaris (8)25-04-2013 00:08:01

Cinema: "Posesión infernal", "Malcolm X" i "Los aventureros del Lucky Lady"; i futbol: Barça 1- Llevant 0

Cap de setmana amb força pel·lícules vistes i un partit ensopidot. Comencem per les pel·lis, una de les quals, "Posesión infernal", podeu veure encara al cinema. La veritat és que es tracta d'una pel·lícula distreta i prou ben aconseguida, però faria de molt més bon disfrutar al festival de Sitges, on cada amputació corporal (i n'hi ha unes quantes) seria celebrada amb crits i aplaudiments. La pel·lícula, que fa una aposta contundent pel "gore" amb un aire important de sèrie B, enganxa al començament i també té un final potent. Entremig la cosa no acaba de funcionar, potser perquè els personatges no estan ben construïts i per tant es fa difícil sentir-hi empatia, de manera que la por que pretén provocar no acaba d'arribar. Però vaja, que està feta amb gràcia i passes una estona molt distreta. Si s'hi vol veure alguna cosa més, potser podem trobar en la possessió diabòlica que pateix la protagonista una metàfora de la drogoaddicció o, més ben dit, de la síndrome d'abstinència...

Les altres dues pel·lícules, vistes a casa, ja són més antigues, i es poden considerar clàssiques. "Malcolm X" és un retrat implacable de la figura d'aquest líder de la comunitat afroamericana, rodat amb l'empenta i l'energia que caracteritzen Spike Lee, i no s'estalvia entrar en algunes ombres del personatge, tot i que el final té un clar i explícit to de lloança. "Los aventureros del Lucky Lady", per la seva banda, és una agradable i entretinguda pel·lícula d'aventures, amb el toc desenfadat i una mica "naïf" que acostumava a donar-hi Stanley Donen. El context, l'època de la Llei Seca, és només una excusa per gaudir amb les peripècies dels tres protagonistes, que formen un trio sentimental molt revolucionari per l'època.

Per tant, tres pel·lícules no pas excel·lents, però sí molt entretingudes, la qual cosa contrasta amb el partit jugat pel Barça aquest cap de setmana. El millor, haver aconseguit guanyar tot i haver reservat jugadors i haver jugat a mig gas. A veure què ens espera a Munic. Que sant Jordi ens ajudi!

Comentaris (1)22-04-2013 21:22:05

Futbol: Nàstic 0 - Barça 1; i lectures: Sant Jordi 2013

Tres coses a comentar després del partit d'ahir de copa Catalunya:

1. Va ser una bona oportunitat per veure el filial en horari de "prime time". Primera part distreta, amb el Barça produint bon joc, amb combinacions a un toc i profunditat per les bandes. Va destacar per sobre de tots Rafinha, que era a tot arreu i que va demostrar uns detalls de gran classe que a més no eren de cara a la galeria, sinó efectius en el context de les jugades. D'una genialitat seva en va sortir l'assistència que va provocar el penal que va acabar significant l'únic gol del partit. A la segona part, amb els canvis i l'entrada dels juvenils, la cosa va ser molt més avorrida, sobretot perquè el Barça no aconseguia combinar bé perquè li faltaven els dos interiors que a la primera part havien donat un recital: Rafinha i Espinosa. El Nàstic va sortir molt millor després de la represa, però es va anar diluint. Tot i així, a l'últim minut va tenir l'empat a tocar, però finalment el resultat ja no canviar.

2. Personalment, em comença a cansar una mica aquest debat sobre el suposat poc compromís del Barça amb el futbol català pel fet de presentar-se a jugar la copa Catalunya amb els jugadors del filial. El Barça ha demostrat moltíssimes vegades al llarg de la seva història el compromís amb el país institucionalment, i esportivament juga el paper simbòlic de representar-lo en les competicions en les quals s'enfronta a equips de fora del territori, ja sigui la lliga, la copa o la Champions (compte, no dic que altres equips no ho facin també!). Precisament per això, no té importància si guanya o no guanya la copa Catalunya, perquè aquesta ja sabem que la guanyarà un equip de casa. A més, jo crec que el Barça respecta molt més la competició portant-hi una colla de talentosos joves que s'hi esforçaran per agradar que no pas uns jugadors molt famosos però que segurament només es preocuparien, i amb raó, de no lesionar-se. I, finalment, de veritat algú creu que el Barça ha d'arriscar-se portant jugadors del primer equip a una competició que no té ni tan sols la categoria d'oficial en el moment que ens trobem de la temporada?

3. Ja pensant en el partit de dissabte contra el Llevant, toca pensar en un equip de garanties per aconseguir una victòria que ens apropi al títol, combinant-ho amb les necessitats que requereix el compromís del dia de Sant Jordi a Munic. Bartra hauria de jugar per continuar agafant confiança, Piqué i Iniesta s'haurien de reservar de totes totes, i jugadors com ara Thiago haurien de continuar creixent al mateix temps que donen descans als veterans.

I per acabar, avui no només us convido a dir-hi la vostra sobre el Barça, sinó també a parlar de llibres ara que ve Sant Jordi. Per exemple, jo us recomano "Llibertat", d'en Jonathan Franzen, una extraordinària novel·la que em vaig comprar el Sant Jordi passat, i aquest any m'agradaria comprar-me "L'escombra del sistema", de David Foster Wallace. Sí, ho reconec: m'agrada molt la literatura nord-americana, sobretot la més contemporània. Per això mateix també us recomano l'últim llibre de John Irving, "En una sola persona", tot i no haver-lo llegit encara, perquè es tracta d'un autor magnífic. Si algú encara no l'ha descobert i vol quedar-se enlluernat, però, li recomano que comenci per la novel·la que me'l va fer descobrir: "Una dona difícil".

Bé, fins aquí les meves recomanacions. Altres propostes o suggerències?

Comentaris (1)18-04-2013 20:31:10

Comencem amb una mica de tot

Hola a tothom! Com que aquest blog consistirà a comentar en cada moment qüestions referents a les meves passions (Barça, cinema i lectura), i no volia que semblés que en prioritzava una per davant de les altres, per ser el primer dia us proposaré un tema de cadascuna, i que cadascú comenti, si li ve de gust, el que més li interessi.

LECTURA: LA BIBLIOTECÀRIA D'AUSCHWITZ

Es tracta d'un llibre que em van regalar per Reis. Està escrit originàriament en castellà, però a mi me'l van regalar traduït al català. És un llibre d'aquells que enganxen, en el qual pateixes per la sort de la protagonista i no pots parar de llegir. Per tant, respon una mica a l'esquema típic dels best-sellers, però el cert és que es demostra una certa intenció literària, cosa que és d'agrair. Està molt ben documentat, i només pateix d'alguna incoherència interna en el punt de vista narratiu: si bé és cert que està escrit en tercera persona, amb un narrador extern, és innegable que ho veiem pràcticament tot amb els ulls de la protagonista, de manera que quan aquesta desapareix d'escena durant algunes pàgines per seguir les peripècies d'altres personatges no pots evitar tenir la sensació que s'ha trencat el fil del relat. Tot i així, en general està ben escrit i és molt recomanable per introduir lectors joves en el drama del nazisme. La història? En un pavelló d'Auschwitz un grup de jueus aconsegueixen reunir clandestinament una petita col·lecció de llibres que serveixen per poder educar els nens quan els nazis no vigilen. La protagonista és la responsable de protegir aquests llibres i d'impedir que els nazis els descobreixin, a risc de la seva pròpia vida.

CINEMA: TESIS SOBRE UN HOMICIDIO

Pel·lícula argentina protagonitzada pel popular actor Ricardo Darín. Un professor està convençut que un dels seus alumnes ha comès un crim, i s'obsessiona a reunir prou proves per incriminar-lo. Al meu entendre, la peli vol ser una reflexió sobre el fet que la justícia és arbitrària, ja que tota persona jutja sempre els fets de manera parcial, en funció de la percepció que té de la realitat. El final queda obert: el director vol que nosaltres formulem la tesi sobre allò que hem contemplat, tal com ens convida a fer el mateix títol. Jo tinc una interpretació molt personal del que ha passat, però me la reservo per si algú la vol veure i comentar-ho després aquí. En tot cas, entenc que totes les conclusions seran vàlides, ja que nosaltres, com a espectadors, adaptem les pistes a allò que volem creure, igual que fa el protagonista.

FUTBOL: SARAGOSSA 0 - BARÇA 3

Partit plàcid que fa que ja només ens quedin nou punts (si el Madrid no falla abans) per ser campions. El partit només va deixar coses positives: no hi va haver lesionats (notícia!) i els jugadors menys habituals van resoldre el partit amb solvència. Thiago i Tello es van reivindicar, demostrant que tenim el futur assegurat, i altres jugadors com ara Song també van completar una bona actuació. Si busquem pegues, sempre en trobarem: Adriano va tornar a fer un partit espès i va deixar clar que no és una bona opció com a central, Cesc va tornar a ser una nul·litat absoluta i Tito va trigar massa a fer els canvis. Però ja només tenim tres lesionats (molt importants, això sí: Puyol, Mascherano i Messi) i, malgrat el pessimisme que es respira en l'entorn, arribarem a Munic, si no passa res, amb plenes garanties. Malgrat que el rival serà duríssim, serà difícil que hàgim de superar més adversitats que contra el PSG, de manera que si llavors ens en vam sortir, no veig per què no podem ser mínimament optimistes o, si més no, estar una mica il·lusionats i esperançats.

Comentaris (11)15-04-2013 23:11:00