login
Inicia sessió

register
Registra't

Petites grans passions

Carta oberta als orangistes

Estimats votants de Ciudadanos a Catalunya, us faig algunes reflexions sense ànim de posseir cap superioritat moral. Només perquè hi penseu i perquè, encara que no us ho cregueu, els republicanistes ens preocupem per tots aquells que viuen entre nosaltres. Per tothom, de debò.

Primera reflexió: la líder del partit que heu votat es nega a reunir-se amb el president del govern interior de Catalunya només perquè li molesta la decoració de la façana del Palau de la Generalitat. Pregunta: no us adoneu que amb aquesta actitud la líder del partit que heu votat renuncia a representar-vos, que és per allò que ha estat escollida?

Segona reflexió: la líder del partit que heu votat posa el crit al cel quan el primer consell de ministres del nou president espanyol anuncia l'aixecament del control de les finances catalanes, perquè ho considera una concessió inadmissible a canvi dels vots republicanistes favorables en la moció de censura. Pregunta: no us adoneu que la gestió dels diners per part del govern de Catalunya beneficia a tothom, inclosos els que l'heu votat a ella?

Tercera reflexió: la líder del partit que heu votat anuncia la seva voluntat de lluitar contra el que ella anomena imposició de símbols partidistes al carrer, ja que creu que és “intolerable en democràcia”. Preguntes: per què tot allò que és normal (la llibertat d'expressió als carrers, la llibertat de pensament a les aules) a aquesta senyora li sembla sempre “intolerable en democràcia”? De veritat us agradaria viure en la mena de democràcia que ella proposa? No us adoneu que perquè desapareguin els molestos llaços grocs n'hi ha prou d'alliberar els presos? No sou conscients que si els republicanistes, a diferència de vosaltres, no tenim un estat que ens protegeixi sinó al contrari, no tenim altra sortida que manifestar el nostre malestar pacíficament al carrer? És just que també vulgueu deixar-nos sense això?

Quarta reflexió, aquesta ja directament en forma de pregunta: em sabríeu dir alguna mesura constructiva per la qual hàgiu votat en votar aquest partit? No és simplement el vostre un vot en contra i no un vot a favor de res en què creieu?

Cinquena reflexió: d'acord, creieu en la unitat d'Espanya. Heu votat aquest partit, suposo, perquè us fa por que us vulguin prendre la vostra identitat. Però, aleshores, més preguntes: per què no voteu alguna opció que defensi a ultrança l'espanyolitat de Catalunya però que defensi també el dret democràtic a qüestionar-la? Potser perquè aquesta opció no existeix? Per què quan els independentistes érem minoria havíem d'acceptar el resultat de les urnes i ara, en canvi, el resultat de les urnes no compta? No és molt còmode defensar les teves idees quan tenen tot el cobriment legal que les contràries no tenen? És un combat ideològic just, això?

Última reflexió: la líder del partit al qual heu votat no ha parat de fer escarafalls amb el suposat racisme del president del govern interior de Catalunya. Últimes preguntes: sou conscients que una de les poques propostes de contingut de Ciudadanos, més enllà de l'odi a tot allò que sigui catalanista, és la supressió de la sanitat universal? Que això vol dir que pretenen que els immigrants sense papers no tinguin dret a assistència mèdica? Que potser ja us agrada, aquesta mentalitat? Però, si és així, per què us escandalitzeu davant d'un suposat racisme d'altra banda inexistent?

A manera de conclusió, vull insistir que no vull fer-me el milhomes intel·lectual. Segur que els republicanistes també tenim les nostres contradiccions i les nostres tesis, algunes mancances. Però estaria encantat si, per una vegada, algú m'escrivís una carta com aquesta per fer-me reflexionar i potser canviar de parer. Si, per una vegada, quan expresso qui sóc i què sento, rebés rèpliques ideològiques elaborades, en comptes d'insults i amenaces. Mentre us animeu a intentar respondre'm en aquests termes, us convido a repensar la vostra posició. Creieu-me: viureu molt millor vosaltres a la República catalana sentint-vos tan espanyols com vulgueu que no pas hem viscut nosaltres al regne d'Espanya sense sentir-nos-hi. Tinc una prova contundent d'això que dic: l'1 d'Octubre. Aquell dia ens vam trencar la cara perquè tothom pogués expressar-se. Tothom: també vosaltres. Uns altres ens la van trencar perquè ningú pogués expressar-se. Ningú: tampoc vosaltres.

Comentaris (2)13-06-2018 00:18:23

ROSA MARIA, 18-06-2018 11:31:01

Un article fantàstic, com sempre i com sempre, totalment d'acord!

davidcuencadavidcuenca blog, 18-06-2018 23:52:03

Suposo, però continuo sense veure moviments a les nostres files..

Escriu un nou comentari:

Comentari extern

Nom:


Registrar-me a flog.cat

Usuaris registrats

Usuari de flog.cat:

Contrasenya: