David Cuenca Ros
per en 24 Desembre 2014
552 Vistes

Dues pel·lícules plenament d'adolescents, ara que durant uns dies perdré el contacte amb aquesta franja d'edat. Com a professor, és interessant saber quin cinema consumeixen per entendre millor les seves referències i les seves inquietuds. En aquest sentit, m'ha cridat l'atenció la cinta de terror "Afterparty". Realment és una producció molt modesta, especialment de mitjans, però és honesta i aconsegueix una cosa molt complicada: servir-se d'allò que critica per enganxar el seu públic. I dic que és honesta? Sí, perquè hi veig una pretensió educadora: mostra als joves allò que els atrau per fer-los adonar de la nociva superficialitat que implica. Suposo que és el que pretenia Sofia Coppola amb la seva força insuportable "The bling ring", però "Afterparty" ho aconsegueix amb molta més naturalitat i sense un to tan ambiguament justificador i alhora moralitzador. La pel·lícula no és bona, i en alguns moments més que por fa riure, però m'agrada com domina els girs sense que et facin arrufar el nas i també que les noies no tinguin l'habitual paper de víctimes cridaneres sinó que tinguin la paella pel mànec. A més, el pròleg i l'epíleg estan molt bé i deixen molt clara la reflexió que pretenen. S'agraeix que no la subratllin, però queda el dubte de sempre: l'haurà captat el seu públic potencial i es qüestionarà d'una vegada el món que li arriba per mitjà de les diferents pantalles de què disposa? Em temo que no.

Perquè, al final, el públic adolescent busca en el cinema més evasió que reconeixement. Encara no ha après a llegir-se a si mateix en l'art. Per això se suposa que hi som nosaltres, que hem d'aconseguir que s'oblidin de l'última parida de Kiko Rivera i fer que s'interessin per, què sé jo, posem-hi el modernisme (un dia vaig quedar molt content perquè em sembla que a partir d'una cançó de Lax'n'Busto els vaig fer entendre el romanticisme del segle XIX!). Però tot arribarà. L'important és que llegeixin, que consumeixin cinema, encara que sigui a partir de sagues prefabricades com "Els jocs de la fam" i similars. La seva sensibilitat i el nostre guiatge ja els ajudaran a anar destriant el gra de la palla. Per això no importa que un d'aquests productes del subgènere de moda "joves atrapats en una situació estranya" com és "El corredor del laberinto" desaprofiti un inici prometedor en forma d'un plantejament que podria servir perfectament de metàfora del desconcert de l'adolescència per anar-se convertint en un deliri més d'éssers fantàstics i conspiracions impossibles. A més, de tota manera, cal ser just i reconèixer que totes aquestes sagues comparteixen (crec) un element comú: la recerca de la identitat pròpia en un entorn hostil. I hi ha res que pugui definir millor que això l'adolescència? Al capdavall, doncs, busquin evadir-se o no, aquests productes posen d'alguna manera els adolescents davant el mirall.

Publicat a: Oci
Sigues el primer a qui li agrada això.
miquel pubill
BON NADAL
24 Desembre 2014
David Cuenca Ros
Igualment, Miquel! Que el passis amb salut, i que sigui l'últim que passem sense ser lliures!
24 Desembre 2014
David Cuenca Ros
Nou article
30 Desembre 2014