Divendres a la nit. Estàs sol a casa, i en aquests casos toca ritual: primer de tot cuinar fent servir la teva recepta preferida (s'agafa el telèfon, es marca el número de la pizzeria, s'encarrega la pizza i a esperar). I, un cop ben tip, el millor: preparar-se un bon combinat de vodka amb llimona, seure còmodament al sofà i disposar-se a gaudir d'aquella pel·lícula que fa temps que tens disponible però que no acabes de trobar mai el moment de mirar. En aquest cas, "Arma fatal".
Una hora i mitja més tard. La pel·lícula s'ha acabat. Home, t'esperaves riure més. Dels creadors de "Bienvenidos al fin del mundo" i, sobretot, "Zombies party" tenies dret a esperar-ne més. Aquesta vegada trobes que els ha quedat una pel·lícula un pèl massa ensopida al principi i absolutament passada de voltes al final, una mena de barreja un xic indigesta entre un episodi psicodèlic de "Scooby-Doo" i "Las mujeres perfectas" (Frank Oz, 2004). Però vaja, has passat l'estona, el combinat era boníssim i refrescant, la teva dona torna a ser a casa i et queden encara un munt de vacances. O sigui que tampoc cal ser tan exigent. Ah! I, a més, quan el diumenge al vespre et quedes mirant l'emissió que fa La 1 de TVE de "Cómo acabar con tu jefe", que destrossa un bon punt de partida de manera absurda, encara li trobes més gràcia a l'humor britànic d'"Arma fatal".