login
Inicia sessió

register
Registra't

Petites grans passions

Cinema: "Caníbal" i "El secreto de Marrowbone"; i futbol: Barça 2 - Sevilla 1

Fa molts anys, el grup tarragoní Lax'n'Busto va compondre una cançó delirant que parlava d'un home que, per posseir la dona dels seus somnis, optava per cruspir-se-la. I la lletra ho rematava dient: “tal com a missa fa el capellà, per tenir-la a dins me la vaig menjar.” Com si Manuel Martín Cuenca hagués escoltat alguna vegada aquesta gran broma, planteja exactament la mateixa trama a l'estimulant “Caníbal”. Certament, amb una diferència: aquí, el protagonista (brillant però potser ja un pèl encasellat Antonio de la Torre) satisfà el seu desig amb diverses dones, fins que justament l'amor autèntic posarà a prova aquesta curiosa pràctica eròtica. Però no vull frivolitzar: “Caníbal” és una pel·lícula seriosa, ben filmada, ben interpretada i certament descoratjadora, amb un pla final que confirma que el pes de la tradició religiosa produeix monstres.

I ara, la pregunta és com m'ho faig per valorar l'altra pel·lícula vista aquest cap de setmana sense ser cruel. Perquè és evident que Sergio G. Sánchez ha posat una gran il·lusió en el seu debut darrere la càmera amb “El secreto de Marrowbone”, com ho demostra el to entusiasta de les entrevistes que li he seguit. I no seré jo, narrador frustrat inacapaç des de fa anys d'escriure ni una sola pàgina, qui li negui el talent ni li doni lliçons de res. Però em sembla que la seva pel·lícula, molt ben ambientada i rodada, té incomprensiblement el seu punt feble en el guió, justament l'ofici que més domina el director debutant. La trama és massa erràtica a la primera meitat del film, i en confondre incertesa amb malaptesa narrativa acaba dilapidant l'encert del seu plantejament en el·lipsi. De la mateixa manera, l'encert del diàleg que s'estableix en un moment culminant entre el flash-back i el present narratiu queda ensorrat per un gir sorpresa trampós, efectista i massa gastat. Això sí: la pel·lícula acaba deixant un bon regust gràcies a un anticlímax que és un autèntic acte d'amor. Però, en definitiva, em fa l'efecte que el film és víctima de la síndrome de fórmula prefabricada que pateixen molts productes de Mediaset. Sánchez faria bé d'alliberar-se'n i volar amb ales pròpies, perquè de talent en té.

Qui també té talent és el Barça, per molt que moltes vegades el disfressi de gregarisme obrer. El futbol de l'equip de Valverde agradarà més o menys, però només cal fixar-se en el partit de Rakitic i Alcácer per reconèixer que està molt treballat. El de Torrent va ser la gran sorpresa de l'alineació, abans i durant el partit. Valverde el va situar defensivament en el vèrtex dret d'un 4-4-2 per, quan el Barça tenia la possessió, introduir-lo al centre de l'atac. El resultat va ser que Paco va treballar com mai en defensa, però també va ser productiu com mai en atac i, per primer cop des de la seva arribada, va poder jugar a allò que li agrada (com ho demostra la seva rematada marca de la casa al primer pal en el segon gol). Pel que fa al croat, a banda de fer l'excelsa assistència del 2-1, va fer un partit estratosfèric, basat en la seva absoluta omnipresència. La feina d'Alcácer a la dreta l'alliberava del joc posicional, i gràcies a la seva excel·lent lectura del joc era a tot arreu, intervenint en totes les accions ofensives i defensives de l'equip. Situat a la teòrica posició de segon pivot (tot i que va ser molt més que això) va ajudar moltíssim Busquets en la sortida neta de pilota en els moments de més pressió del Sevilla. El resultat de tots aquests encerts tàctics va ser una primera part magnífica, coincidint amb els minuts més reivindicatius d'una graderia extasiada: pressió alta, equip junt, circulació ràpida i profunditat. Per què, un cop més, a la segona part tot això va desaparèixer és un misteri. O no tant: bàsicament la suma del desgast físic i l'absència d'Iniesta, que a la primera part no va brillar individualment però va tornar a demostrar que quan ell hi és tot l'equip juga amb molt més sentit. Se li podrà retreure a Valverde que la seva primera aposta per dosificar-lo sigui Paulinho en detriment de Denis, amb tot el que això implica de pèrdua de control. Però la sensació és que l'entrenador ha decidit que al joc divertit s'hi arriba des del bon joc, entès com a joc d'equip. Des de dissabte tinc més esperança que, després d'uns primers mesos construïts des de la solidesa granítica, al final ens acabarem divertint. Bona falta fa.

Comentaris (11)06-11-2017 22:55:15

Gerard, 07-11-2017 19:52:06

Hola David!
Estava sol al cinema el dia que vaig veure "Caníbal". Era la primera sessió del dissabte, la setmana de la seva estrena. No m'acabà de convèncer, no vaig entendre les motivacions del protagonista, tot i que les expliques molt bé, no ho acabo de veure clar.

davidcuencadavidcuenca blog, 07-11-2017 22:53:21

Hola, Gerard
El gran repte de la pel·lícula és que l'espectador empatitzi amb el protagonista. Tota la pel·lícula està narrada des del seu punt de vista, i ha d'aconseguir que no sigui només un monstre. En aquest sentit, fa pensar en "Las horas del día", de Jaime Rosales.

Kotch Bandar, 10-11-2017 23:49:55

Me apetecía mucho ver "El secreto de los Marrowbone", pero tras tu crítica creo que voy a pasar. A ver si este fin de semana veo la de "felíz día de tu muerte"... y la semana que viene "la liga de la justicia".
Respecto al Barsa, espero que una vez que se asiente la seguridad y la confianza (y vuelva Dembélé) Valverde cambie un poco el juego. En su momento pensé en que nos parecíamos últimamente al Madrid, pero creo que ahora mismo nos parecemos más al Atletico. Por ahora nada que objetar al sacrificio del equipo, que parece que una vez que perdimos la súpercopa Valverde decidió tomar cartas en asunto.

Kotch Bandar, 10-11-2017 23:53:13

Por cierto, 2 cosas:
La primera es que últimamente ya leo casi más tu blog en catalán porque ahora a veces repite los párrafos... y me va gustando.
Y 2ª. No me esperaba lo de la bandera de Bélgica y aunque he intentado no reírme... no he podido aguantarmea las carcajadas. Buena finalización XDXDXD.

davidcuencadavidcuenca blog, 11-11-2017 02:15:59

Uf! Qué responsabilidad! No quiero tener ese poder! Si te apetecía verla, no te cortes y juzga por ti mismo! Pero a mí me pareció un poco estafa...
De "Feliz día de tu muerte" creo que voy a pasar. Me apetecía, pero tuve la desgracia que me pusieran el tráiler el otro día y lo cuenta prácticamente todo...

davidcuencadavidcuenca blog, 11-11-2017 02:20:12

Respecto a la "posdata":
1) Ya me he dado cuenta de que las traducciones cada día son peores. Se come párrafos y repite otros. Por no hablar de las pésimas estructuras sintácticas que crea, que me hacen quedar como un palurdo. Espero que en el TDG se demuestre que domino más el castellano, para que quede claro que en la escuela lo enseñamos perfectamente... :-)
2) Hay que conservar el humor, porque ahora mismo esto es dramático. La banderita es el pequeño homenaje al único país que de momento ha sido decente con nosotros.

davidcuencadavidcuenca blog, 11-11-2017 02:22:31

Ah! Y me alegro de que te vaya gustando el catalán. Yo amo la riqueza de la lengua española, y ojalá supiera más idiomas como Dios manda. El plurilingüismo es una gran riqueza!

davidcuencadavidcuenca blog, 11-11-2017 02:24:02

Ay! Y el Barça: no sé que me aterra más, si parecerme al Madrid o al Atlético... :-S

davidcuencadavidcuenca blog, 14-11-2017 00:41:27

Nou article

Escriu un nou comentari:

Comentari extern

Nom:


Registrar-me a flog.cat

Usuaris registrats

Usuari de flog.cat:

Contrasenya: