Diumenge plujós, ahir, d'aquells que conviden a escarxofar-se al sofà i gaudir d'una bona pel·lícula i d'un bon partit. Ahir, malgrat tot, cap de les dues coses, tot i que el dia va acabar amb un somriure d'orella a orella. La tarda, però, va començar amb una pel·lícula força desastrosa. "Cargo", en el seu moment, va tenir un cert ressò. No es deia pas que fos exageradament bona, però sí que combinava amb certa habilitat intriga i terror. Doncs bé, la tenia pendent i ahir ens la vam posar, i haig de dir que ni una cosa ni l'altra. La pel·lícula està molt mal narrada, amb una introducció accelerada i sense cap lògica, i una construcció de personatges que per dir-ho suaument és molt deficient. A mesura que avança, l'espectador (o almenys jo) s'acaba preguntant com es van deixar enredar actors de tanta categoria per participar-hi. Si es vol, es pot valorar l'intent de reflexió sobre els perversos mecanismes de relació entre el primer i el tercer món, però tot plegat és un pretext insuficient i de traç massa gruixut. Una hora i mitja perduda. Quedava desplaçar-se fins al sofà de la penya familiar i esperar que el partit fos més satisfactori.
He començat insinuant que el partit no va ser bo, però cal matisar-ho. El que vull dir és que no va ser una delícia per a l'espectador, però no que el Barça fes un mal partit. És cert, no va brillar, però es va posar la granota de fer feina i no li va fer mandra posar-s'hi. Ahir era d'aquells dies que tocava picar molta pedra, i ningú no es va amagar. El València va proposar anar a la guerra, i l'equip va ser valent i s'hi va enfangar. Es podria retreure la poca activitat ofensiva, o a Luis Enrique (més que la seva aposta al mig del camp, arriscada però fins a cert punt comprensible) la lentitud en l'execució d'uns canvis que clamaven al cel i que van ser determinants perquè el camp definitivament fes baixada, després que Bravo salvés més d'un cop el Barça en el seu millor partit des de la seva arribada. Però l'equip, tot i que no em fes gaudir precisament de plaer, em va agradar perquè va saber competir. D'acord, segurament si no s'hagués guanyat ho veuria diferent, però el cas és que la pilota va entrar en l'últim segon, en una jugada d'estratègia en què cal tenir molta sang freda per executar-la en un moment així: servir un córner en curt per desplaçar per baix i al primer toc la pilota a l'altre costat i descol·locar així tota la defensa. I va sortir bé. I la sensació que tinc és que confio més en aquest equip avui que després de la golejada contra el Sevilla. Al capdavall, un moment d'inspiració el pot tenir tothom. Però les ganes de treballar, en canvi, s'han de tenir cada dia.
