login
Inicia sessió

register
Registra't

Petites grans passions

Cinema: "A la ciutat de Sylvia" i "Inmersión"; i futbol: Barça 3 - Leganés 1

José Luis Guerín és un cineasta que sempre ha anat contra corrent, contra les modes establertes, que (en paraules seves) adora el cinema però no el món del cinema. Fa la seva, de manera que el seu cinema és molt personal. Prova d'això és “A la ciutat de Sylvia”, pel·lícula clarament contemplativa malgrat tenir un punt narratiu que, pel que recordo, és poc habitual en el seu cinema. Un home segueix amb la mirada una noia en una ciutat estrangera, i després una altra, i una altra... Fins que en segueix una amb el pretext (real?) d'haver-la confós amb un antic amor. En realitat, és un home enamorat de l'amor. Però la seva mirada no és lasciva, sinó tendra. Li interessen les mirades, els somriures, certa sensació de vulnerabilitat o de fortalesa... Les dones no són principalment objectes de desig, sinó obres d'art que intenta capturar amb el seu llapis. Tot això, amb una dinàmica de plans fixos que sovint no casa amb la peripècia de la persecució, perquè Guerín també vol capturar els instants de quotidianitat.

També és una visió particular de l'amor la que ens vol oferir un altre cineasta molt personal, Wim Wenders, a “Inmersión”. Una parella es coneix en un hotel en un moment de trànsit de les seves respectives vides, just abans d'emprendre perilloses missions. S'enamoren i decideixen tornar-se a veure quan tot hagi passat. La noia (bellíssima Alicia Vikander) farà cap a una perillosa investigació científica que l'obligarà a submergir-se on ningú ha arribat abans a l'oceà. L'home (atractiu James McAvoy) no ho dirà, però se n'anirà a l'Àfrica no pas a fer d'enginyer de pous, sinó que aquesta serà la seva disfressa d'espia contra el terrorisme islamista. Les circumstàncies els faran perdre el contacte, ell amb l'esperança de retrobar-la i ella amb la desesperació de l'abandó. Mentre ella viatja a la foscor de l'oceà que és la llum de la ciència, ell viatja a la tenebra de l'infern terrorista. Hi ha límits difusos entre la vida i la mort, i aquests els reflecteix l'enamorament: per ella, un patiment que la distreu del seu objectiu; per ell, un dolç record que el salva de la bogeria. Wenders reincideix en la temàtica de l'amor entre dos éssers que no poden estar en contacte, i en l'asimetria de les seves situacions que tan bé va reflectir amb el vidre separador de “Paris, Texas”. Però tot allò que allà era local i funcionava com un (lent) rellotge, aquí ha passat pel sedàs de la globalització i sembla, paradoxalment, menys universal. De visionat plaent però, per algun motiu, no del tot satisfactori (no acabes mai de saber on vol anar a parar), cal reconèixer que permet trobar-hi diferents capes amb el pas de les hores. Però no sembla l'obra mestra filosòfica que segurament pretén ser.

I el Barça, com sempre. Primera part de luxe, de les millors de la temporada, per després fer una migdiada prematura a la segona part que gairebé costa un disgust contra un rival inexistent, en una demostració de com complicar-se solet la vida. Sigui per cansament o per desídia, és preocupant aquesta imatge de descontrol i desconnexió que ofereix en alguns moments l'equip. Tot i així, pas endavant d'alguns jugadors de la segona unitat, amb menció especial per André Gomes, que va fer el seu millor partit des que és aquí.

Comentaris (4)10-04-2018 01:02:51

Kotch Bandar, 10-04-2018 22:40:57

Rompiendo mi buen y tranquilo humor, hoy solo tengo una frase: ¡Valverde fuera del Barsa ya!

Kotch Bandar, 11-04-2018 22:58:11

Hoy no parece q se nos vaya a pasar el cabreo

davidcuencadavidcuenca blog, 12-04-2018 00:28:04

Parafraseando a los podemitas: qué desastre, qué mal todo.

davidcuencadavidcuenca blog, 12-04-2018 00:49:08

Nou article

Escriu un nou comentari:

Comentari extern

Nom:


Registrar-me a flog.cat

Usuaris registrats

Usuari de flog.cat:

Contrasenya: