login
Inicia sessió

register
Registra't

Petites grans passions

Cinema: "Les combattants"; i lectura: "Romeo i Julieta"

El punt d'inflexió de "Les combattants" és, després de ben bé una hora un xic erràtica, el moment en què els dos protagonistes juguen a enterrar branquetes intentant que no es trenquin en el procés. A partir d'aquí la pel·lícula s'enlaira, i pren sentit el conflicte del qual em sembla que tracta: la dicotomia entre l'estar i el fer. La noia de la parella intueix una amenaça terrible (ecos de "Take shelter"?), i està desesperada per fer. Per aprendre a fer. Necessita fer. El noi, en canvi, basa gran part de la seva existència en l'estar. Entén que no cal estar constantment fent alguna cosa. Sap que per sobreviure cal aconseguir allò que és tan difícil per a aquell qui es converteix en adult: concentrar-se en el moment. Estar. És a partir d'aquest moment que la pel·lícula pren un to a l'estil de "The kings of summer" (però, com que és francesa, molt més bizarre), en què el combat (entès com a recerca d'harmonia) entre els protagonistes i la natura esdevé metàfora de la lluita de l'adolescent per comprendre i ser comprès per l'entorn. Sigui com sigui, l'apocalipsi arriba; o més aviat un preludi d'una amenaça abstracta, inconcreta: la vida adulta que espera, en un món caòtic i a la deriva. Però tots dos han après. Estaran preparats.

I si la llàstima de "Les combattants" és que el pròleg que ha de portar a la tesi és excessiu, fet que provoca que l'interès quedi concentrat i precipitat, precisament la precipitació és el que caracteritza "Romeo i Julieta", última relectura de Shakespeare que tenia prevista. Quina diferència, per exemple, amb els paralitzants dubtes de Hamlet! És cert que en la dramatúrgia de Shakespeare sempre hi ha un moment en què es precipiten els esdeveniments, però és que aquí passa des del començament (deu ser perquè els protagonistes són adolescents?). Des del pas (no sense ironia per part de l'autor) d'un boig enamorament a un altre per part de Romeo, fins al tràgic desenllaç final; passant per la rapidesa amb què també s'enamora perdudament Julieta o les presses dels seus pares per casar-la amb Paris. L'efecte és estrany: el ritme i l'estructura (a còpia de malentesos) són de vodevil, però de vodevil tràgic. El que és innegable és, com sempre, l'enlluernadora capacitat de l'autor en la construcció dels personatges i les situacions. La seva habilitat enalteix qualsevol material, també l'aliè, com aquesta recreació del mite clàssic de Píram i Tisbe.

Però és un mal dia per parlar de mites clàssics i de finals tràgics. Perquè prou m'ha costat escriure tot això per distreure la pena. Avui ens ha deixat (mort cruel, injusta i precipitada) l'Anna, companya de feina i amiga, professora de clàssiques que valia per dotze. Perquè ella concentrava el millor dels dotze déus olímpics. Era Zeus, perquè sense cridar sabia posar els alumnes al seu lloc (i, quan convenia, també algun company). Era també Hera, perquè podia tenir molta paciència i cuidava qui ella creia que s'ho mereixia. Era Poseidó, perquè no sabia estar quieta i podia fer tremolar la terra amb la seva energia. Era Demèter, perquè la seva capacitat d'iniciativa sempre donava fruits originals. Era Dionís, perquè no parava d'organitzar esmorzars i dinars. Era sobretot Atenea, perquè el seu discurs sempre era un dels més savis de la sala de professors. Era Apol·lo, perquè gaudia de les arts. Era Àrtemis, perquè les seves fletxes sovint feien diana. Era Afrodita, perquè li agradava molt parlar de l'amor... i altres coses venèries. Era Hefest, perquè construïa amb paciència tot de coses bones. Era Ares, perquè quan convenia donava guerra. I era Hermes, perquè li encantava portar-te missatges tranquil·litzadors quan et veia angoixat. A mi sempre em va ajudar. Des del primer dia que vaig arribar a l'institut, espantat perquè havia de fer llatí i no en recordava res. Odio parlar d'ella en passat. Descansa en pau, Anna. Un petonàs a l'Olimp, que des d'avui t'acull.

Comentaris (10)08-09-2015 22:44:24

Isaac, 08-09-2015 23:41:56

Perquè otorgar-li els poders d'uns quants Déus sabent que ella era algú superior a ells? Més que una professora per ami. Una companya, una amiga, una persona a la qual tenia molt apreci. Suposo que ho saps de bon tros...
Sempre serà amb nosaltres, i com tu dius, allà, a l'olimp, ens seguirà donant lliçons de vida. Al final tenia rao quan ens parlava del tópic literari "tempus fugit"...

Neus, 09-09-2015 07:30:13

La vida és molt injusta. Anna, et vaig conèixer poc en persona, però molt a través d'en David. Sempre seràs entre nosaltres.

Oscar, 09-09-2015 12:41:49

Una gran professora, tutora, amiga, persona amb la qual es podia confiar i dir tot, una persona molt justa i sincera, la trobarem molt a faltar...

Gerard, 09-09-2015 13:39:06

Hola! Veig la pel·lícula com el retrat d'una generació apàtica amb poques perspectives. També em cridà l'atenció l'intercanvi de rol segons el sexe (la dona el personatge valent, decidit, que no dubte). I la naturalesa com l'espai on els dos amants trobaran l'amor i la tranquil·litat que no tenen en la civilització.
M'agradà la capacitat del director per crear imatges potents amb un ús molt expressiu del so i de la banda sonora. Em sorprengué l'evolució de la pel·lícula: Comença com a comèdia romàntica; continua com a paròdia de pel·lícules de reclutes, és la part que vaig trobar més fluixa; i acaba com un film apocalíptic amb un final impactant i emotiu. Una primera pel·lícula irregular i amb idees bones.
També és interessant l'escena del rosegador que troben a la piscina: ella el vol tornar al bosc, ell cuidar-lo.
I molta força a totes les persones que d'una manera o d'una altra van estar unides amb l'Anna.

davidcuencadavidcuenca blog, 09-09-2015 23:18:39

Moltes gràcies a tots quatre per les vostres paraules. Són dies molt tristos, en què costa concentrar-se en la rutina. Les parques han estat molt cruels...

davidcuencadavidcuenca blog, 09-09-2015 23:24:04

Gerard, interessantíssima la teva anàlisi de la pel·lícula. Diria que en general tu en fas una lectura més concreta i jo més global. És adir, tu ho focalitzes en una generació, i a mi em sembla que és el trànsit a la vida adulta de qualsevol ésser humà. De fet, tens raó: d'un temps cap aquí, aquest trànsit és més complex, i el desconcert per la falta de perspectives segur que hi té molt a veure.
Sobre el canvi de rol en els sexes i la barreja de gèneres, totalment d'acord. Molts crítics ho han comentat. A mi també em sembla que això últim més aviat la fa irregular. I sí: la part militar és la més fluixa de llarg.
I sobre el rosegador, com ho interpretes? Ella és el salvatge que vol viure en llibertat encara que no en sàpiga i no sobreviuria, i ell qui té la vocació de cuidar-la?

Gerard, 10-09-2015 12:59:55

Ei! La metàfora del rosegador l'interpreto força com tu. En certa manera els nostres anàlisis es complementen: "Les Combattants" és el retrat del trànsit a la vida adulta de la generació que l'ha hagut fet en plena crisi.
El 2011, en l'Any 4 de la Crisi Econòmica, s'estrenaren diferents pel·lícules que d'una manera o altra parlaven de la fi d'un món o invocaven l'apocalipsi directament: la ja mencionada "Take Shlater", "Melancholia", "The Turin Horse", "L'Apollonide", etc. En certa manera "Les Combattants" és una pel·lícula que arriba tard, o per ser més exactes, la seva novetat rau en focalitzar-se en els efectes de la crisi en els adolescents.
Per cert, David, Neus, suposo que ja heu vist l'avançament de pel·lícules del Festival de Sitges. Promet, ara falta saber l'horari de les projeccions...
I per acabar, no té una mica d'apocalíptic que una pel·lícula com "Les Combattants" tardi tant en arribar primer a Catalunya i després a Girona?

davidcuencadavidcuenca blog, 10-09-2015 23:51:13

Començo pel final, Gerard. Tens tota la raó. El qu epassa amb l'exhibició de les pel·lícules també és un signe dels temps: vinga pel·lícules de consum ràpid i cada cop menys espai per a les petites joies...
Tinc un company de feina que diu que els romans poc s'adonaven de quan es trobaven en decadència, i que ara li passa a Occident. El criteri de les distribuidores en seria un senyal més.
Molt d'acord amb tu amb el que dius de "Take shelter" i "Melancholia", per mi dues pel·liculasses. De les altres no puc opinar perquè no les he vist.

davidcuencadavidcuenca blog, 10-09-2015 23:52:17

Ah! I jo vaig escampillant Sitges quan tinc una estona. De fet, ara m'hi posaré una mica. Calen il·lusions...

davidcuencadavidcuenca blog, 14-09-2015 23:06:37

Nou article

Escriu un nou comentari:

Comentari extern

Nom:


Registrar-me a flog.cat

Usuaris registrats

Usuari de flog.cat:

Contrasenya: