login
Inicia sessió

register
Registra't

Petites grans passions

Cinema: "La desaparición de Eleanor Rigby" i "Trumbo"; i futbol: Betis 0 - Barça 2

Hi ha vegades que és una llàstima el que les distribuïdores fan amb les pel·lícules. Amb la brillant "Los odiosos ocho", per exemple, calia lamentar que en només una trista sala de tot el país la pel·lícula s'estrenés tal com havia estat ideada. Però és igual: fem-ho tot ben apte per a les multisales, on la mitjana dels espectadors oblida el pòsit que li deixen les pel·lícules abans que el gust que li han deixat les crispetes. Per això, no és estrany el que ha passat amb "La desaparición de Eleanor Rigby": pensada en un principi com un díptic en què la mateixa història era explicada des de dos punts de vista diferents, aviat va sorgir la necessitat de barrejar les dues versions per fer-ne un producte més digerible. El resultat, és clar, és la pèrdua de la principal raó de ser de la idea, i en queda un drama sòlid i ben explicat però al qual li han arrencat bona part de l'ànima. Però aquesta ha acabat essent pràcticament l'única versió accessible, si no és que hom decideix navegar per les clavegueres clandestines i pirates de la xarxa, per on suposo que deuen córrer les originals. Doncs que s'ho confitin: no penso exposar el meu ordinador a cap virus ni transgredir la meva ètica només perquè els que remenen les cireres han decidit tractar-nos a tots com imbècils. Em quedaré amb aquest producte solvent però poc transcendent mentre somio en el que hauria pogut ser, començant per si el mateix director no s'hagués venut al convencionalisme perquè la seva obra pogués sobreviure a canvi de fer-li perdre tot el sentit original.

Pel que fa a "Trumbo", vista amb l'únic pretext de gaudir del gran Bryan Cranston, té tots els tòpics que un biopic podria tenir: la gran dona soferta que hi ha darrere tot gran home, el dilema entre la dedicació a la família i la raó de ser del personatge, el conflicte entre l'ideal i l'ego... Però tot i així l'he vist en un moment en què em calia: enfadat com estic últimament per una esquerra pija i de disseny que faria envermellir de vergonya els autèntics lluitadors que ens han portat fins aquí, la figura de Trumbo em revela que algú es pot fer respectable encara que el seu estil de vida no sigui coherent amb el seu pensament. Trumbo no volia renunciar a allò que tenia; només volia igualtat d'oportunitats perquè altres ho poguessin tenir; i, sobretot, ho donaria tot perquè la discrepància fos possible. D'aquesta pel·lícula he après que a Trumbo no li interessava la militància, ni l'acció revolucionària: només volia poder dissentir. I ho aconsegueix fent que una il·legalitat deixi de ser-ho quan ja no es té por. I no es té por quan ja no es té res a perdre. Segur que la seva filla, continuadora del progressisme amb l'activisme contra la segregació racial, acabarà admirant aquest mateix plantejament en Rosa Parks... Però, política al marge, el millor de la pel·lícula (perquè, de virtuts, també en té) és el seu to lleuger, d'entreteniment, de comèdia en alguns moments. Perquè aconsegueix denunciar el mateix que la solemne "Bona nit i bona sort" de George Clooney, però amb l'eficàcia que li dóna l'abandonament del to greu. La frivolitat per educar consciències? Tal com estan les coses, m'hi apunto i, si puc, ho practico.

Enmig de tot plegat, l'enèsim partit al límit de l'atac de nervis dels soferts seguidors del Barça. Hi ha polèmica sobre la primera part: l'equip va ser pacient o directament indolent? Va tenir sang freda per esperar l'oportunitat o va ser inconscient? És un final de lliga tan estrany que costa saber què passa pel cap d'aquests jugadors. Personalment, tot i que intento reprimir-lo, comença a sortir-me l'alien tribunero que tot culer porta a dins. Continuo pensant que la cosa acabarà bé, però la meva dèria a pensar a llarg termini em fa témer èpoques de vaques magres i travesses pel desert si no es corregeixen determinades coses que no acaben de rutllar. Només demano que, després de les celebracions (que les tindrem, va, segur que sí), vinguin les reflexions. Que, acabi com acabi això, siguem prou madurs per prendre decisions en conseqüència i no en calent. Passi el que passi d'aquí a final de temporada, hi ha coses que s'han fet bé i d'altres malament. Independentment de l'èxit o el fracàs, caldrà accentuar les primeres i rectificar les segones, més enllà del resultat que tinguem clavat davant del nas. I, no cal dir-ho si és que hem evolucionat mínimament des dels vuitanta, independentment de l'equip que guanyi a Milà el 28 de maig.

Comentaris (3)02-05-2016 22:46:16

davidcuencadavidcuenca blog, 03-05-2016 19:16:36

Nou article

Mohie, 07-05-2016 15:26:36

Acabo de veure el trailer de Trumbo. Pinta bé. Només pel fet de tenir, i ja sé que és una idea equivocada, John Goodman & Bryan Cranston com a cast sembla que val la pena. Val dir també que l'època i el lloc també criden l'atenció.
Per cert David, tu sabies que en Kirk Douglas és el pare de'n Michael Douglas de "Wall Street" i "Joves Prodigiosos"?

davidcuencadavidcuenca blog, 09-05-2016 22:19:43

Hola, Mohie! No és cap idea equivocada: una pel·lícula discreta pot ser enlairada per bons actors, i aquests dos ho són. La pel·lícula no és cap gran cosa, però l'època que reflecteix sí que és interessant i en pots aprendre alguna cosa. I sí, ja sabia que en Kirk Douglas (que va donar la cara per Trumbo) era el pare d'en Michael Douglas!

Escriu un nou comentari:

Comentari extern

Nom:


Registrar-me a flog.cat

Usuaris registrats

Usuari de flog.cat:

Contrasenya: