Estimats Reis Mags,
Crec que els que volem un país nou hem fet molta bondat aquest any: hem format una V gegant, hem assistit massivament a les places de tots els ajuntaments per demanar votar, i hem ajudat que finalment es pogués fer el dia 9 de novembre amb la nostra col·laboració desinteressada. Però quan dic que hem fet bondat ho dic sobretot perquè hem aguantat els atacs, els insults i el menyspreu sempre amb un somriure a la cara, amb esperit positiu, amb civisme. És per això que us demano que per una vegada a la història no ens porteu carbó i que feu realitat les nostres il·lusions. Sisplau, convenceu els indecisos i, sobretot, feu possible l'acord entre els nostres polítics. No és un caprici, el que demanem. Ho explica molt bé la pel·lícula "L'endemà": la independència no és una joguina de la qual ens cansarem al cap de dos dies. És una decisió molt meditada i molt necessària. Es diu molt bé a la pel·lícula: volem estar millor sense perdre res del que tenim. És demanar molt? Potser sí, però és que, com també s'hi diu molt bé, tan sols sense un estat molestant, podríem fer moltes coses, i això faria que també poguéssim ajudar millor l'altra gent. A més, i això també s'hi diu, ja no podríem culpar sempre els altres dels nostres problemes. Només demanem això: poder ser adults i prendre les nostres decisions. Per això crec que potser en lloc de la metàfora de la parella que trenca, molt gastada, hauria estat millor que el documental d'Isona Passola hagués apostat per la del fill que s'emancipa. Hi ha altres metàfores discutibles, que poden provocar cert rebuig per excessivament tendencioses (sempre explico als alumnes que quan argumentes a favor d'una idea és millor concedir alguna virtut a la idea contrària, perquè això fa que se't vegi més obert i menys intolerant, cosa que acaba jugant a favor d'allò que defenses). Però al capdavall aquesta no és una pel·lícula dirigida als del no, sinó als que estan indecisos, per treure'ls dubtes i temors que se'ls han instal·lat amb enganys i que d'altra banda són naturals en una situació de canvi (també s'hi diu molt bé: només el risc porta al guany). Això, estimats Reis Mags, és el que us demano: que empenyeu tothom i els foragiteu els dubtes. Per col·laborar-hi, destaco una metàfora de "L'endemà", que sí que està molt ben trobada i que pot convèncer aquells que tinguin dubtes per raó de llengua: no volem una jardinera pura; hi volem molta diversitat de plantes. És només que cal entendre que algunes cal regar-les més que d'altres perquè si no hi ha el risc que es morin. Volem construir des de la suma, no des de la resta. Ajudeu-nos-hi, sisplau, Majestats.
Segurament abuso de la vostra generositat, però permeteu-me que us faci un altre prec abans de cloure la carta. Suposo que els culers no ens hem portat bé darrerament, perquè el 2014 només ens heu enviat desgràcies (i aquí prefereixo no frivolitzar i deixar a banda la pitjor de totes: la mort de Tito Vilanova). Un any en blanc, la impossibilitat de fitxar, la Champions per a l'etern rival, un sorteig de vuitens com sempre enverinat, les samarretes més horribles de la nostra història, un inici de lliga gens esperançador... Ja sé que ens ho hem guanyat (bé, s'ho han guanyat els que són socis) per haver posat al poder una junta indigna, incompetent i mediocre; però jo com a seguidor prometo fer bondat, i com a prova començo avui mateix. Malgrat haver-lo criticat quan ha convingut, fins i tot en algun cas encara que haguéssim guanyat, avui en la derrota vull trencar una llança en favor de Luis Enrique. Perquè ja es veu venir que serà molt fàcil acusar-lo d'haver començat el partit sense les principals estrelles i d'haver regalat 45 minuts, sobretot veient la diferència entre com ha jugat l'equip a la primera part (terrible, desesperant, pla; només s'ha salvat un Iniesta que per fi ha trencat línies) i la segona (incisiu, vertical, creatiu). Però això no és just. Luis Enrique ha posat de titulars els que havien fet més entrenaments, i això ha estat just, correcte i necessari. I també és cert que Messi i Neymar s'han trobat un rival ja molt desgastat per l'esforç realitzat a la primera part. Dubto que un trident sud-americà sense entrenaments hagués estat més eficaç a la primera part, quan la Real estava fresca. Per Luis Enrique hauria estat fàcil posar-los i que els assenyalats haguessin estat ells, tot i que també sabem que no hauria faltat qui llavors hauria posat el crit al cel perquè ja es veia que no es podia posar d'inici gent que havia tornat a Barcelona encara no feia ni dos dies. Luis Enrique, en aquest cas, ha fet el que havia de fer, i encara hi afegiria tres coses més. La primera, que si els que han jugat en el lloc de les estrelles no serveixen, aleshores no haurien de ser al Barça. La segona, que per molt que avui Neymar hagi jugat bé, la seva actitud ha estat impròpia d'un professional, arribant a perdre temps mentre els seus companys remaven a la desesperada, i havent jugat partidets de costellada durant unes vacances en què va marxar lesionat; per tant, Neymar no havia de ser titular i punt. I tercera, que l'entrenador ha revolucionat bé el partit amb el tercer canvi, fent que l'equip passés a jugar igual que contra el PSG (només que , ara sí, amb sentit). Ho veieu, Majestats? Estic a favor del nostre entrenador, malgrat tot. Ajudeu-lo a trobar el camí de l'èxit o, si més no, sisplau, feu que aquest 2015 ens tornem a sentir orgullosos dels colors que estimem.
