login
Inicia sessió

register
Registra't

Petites grans passions

Cinema: "Gru 3" i "Estiu 1993"

No he vist “Gru 2”, però sí l'anterior primera entrega de “Gru” i l'spin-off “Els minions”, i a partir d'aquí m'adono d'una cosa (tampoc cal ser cap llumenera per fer-ho): les bestioletes grogues han guanyat clarament la partida al seu amo. Probablement a l'original els minions van ser ideats com a contrapunt còmic a la trama d'acció principal però, com se sol dir en aquests casos, es van convertir en autèntics robaescenes. D'aquí, a reis del màrqueting (cada vegada que s'estrena alguna pel·lícula d'aquesta saga d'Illumination, sóc l'únic que té l'agradable sensació de viure en un món envaït per aquestes adorables criatures?) i a protagonistes per mèrits propis de la seva pròpia pel·lícula. Segurament per això, els responsables de “Gru 3” decideixen donar-los força protagonisme i, el més important, fer-ho com a tribu separada en la major part del metratge de les peripècies de Gru, a la recerca (força reeixida) de repetir la fórmula triomfant. Malauradament, però, les trames continuen sent fluixes (el leitmotiv i els girs de guió són gairebé idèntics en totes tres pel·lícules), i la falta d'originalitat fa que no hi hagi gaire res per endur-se a la boca més enllà dels gags (excepció feta de la música dels 80, un regal per als acompanyants adults). Una cosa és clara: si hi han de tornar, m'estimo més un “Minions 2” que no pas un “Gru 4”.

I és que els minions deuen ocupar en la vida dels nens d'ara un lloc similar a aquell que en nosaltres ocupava, posem per cas, en D'Artacán. La directora debutant Carla Simón ens transporta a l'”Estiu 1993” (jo als mosqueperros els feia més dels 80), un estiu que de manera molt valenta és el seu particular. En una pel·lícula marcadament autobiogràfica, la història narra l'adaptació d'una nena a la seva nova família d'acollida (els seus tiets) després de la tràgica (i poc plaent d'explicar per part dels adults) mort de la seva mare. La pel·lícula opta per la renúncia a la trama, una mica a la manera del cinema de Marc Recha, i l'espectador es limita a contemplar el fluir d'aquest estiu decisiu i ha d'estar atent, amb intel·ligència i sensibilitat, als canvis que es produeixen en l'interior de la nena i també del seu entorn, que sempre sembla fora de pla però al qual també toca viure-ho tot plegat: des de la nena que de cop ha d'acostumar-se a l'arribada d'una mena de germana més gran, fins a uns David Verdaguer i Bruna Cusí que broden (amb la consigna del “menys és més”) les seves caracteritzacions de pare bonàs i mare abnegada. Potser involuntàriament (però no ho sembla, a jutjar per la cura en els detalls), el film té el valor afegit de recuperar per als nostres ulls un món de llums de gas com a màxima tecnologia, en què una nena petita podia enfilar-se a un arbre sense que cap adult es posés histèric. Un món que hem perdut perquè, és clar, ens hem fet grans; però també perquè la societat s'ha tornat definitivament imbècil. En definitiva, una pel·lícula valenta en fons i en forma, rodada en català en els temps que corren; una petita peça d'orfebreria delicada que creix en el seu epíleg, en què l'arribada de la tardor ens ofereix dos moments impagables: una conversa entre la nena i la seva tia que s'hauria d'estudiar en els absurds cursos per relacionar-se amb els fills (se'n diu sentit comú) i, sobretot, una escena final extraordinària, corprenedora, esperançadorament trista.

Comentaris (11)03-07-2017 20:57:03

Gerard, 04-07-2017 20:14:45

Hola David!
M'agradà "Estiu 1993"!, i això que temia que no es veiessin complides les altes expectatives provocades per les magnífiques crítiques. Veig que no sóc l'únic commogut per l'escena final...

davidcuencadavidcuenca blog, 05-07-2017 10:27:04

Hola, Gerard
Suposo que la meva dona no s'enfadarà si comento que ella no va poder reprimir el plor. I a mi em va faltar poc! És alliberador, perquè tota la pel·lícula evita precisament l'emoció i el sentimentalisme gratuït. És prodigiós el contrast entre l'estiu, aquesta etapa de felicitat efímera que se'ns concedeix cada any, i la duríssima evolució que han de seguir els personatges amb la nena al capdavant.

davidcuencadavidcuenca blog, 05-07-2017 10:56:57

Nou article

Gerard, 05-07-2017 19:36:58

De fet, servidor tampoc pogué (ni volgué) reprimir-se. M'hauria agradat que la directora no hagués tallat l'escena tant ràpid per poder deixar anar de manera tranquil·la i lliure tota la pena acumulada al llarg de la pel·lícula. Els llums de la sala ràpidament s'encengueren. No sabia com posar-m'hi mentre em refeia. De sobte veig el nen de davant fitant-me fixament amb un somriure de no ser gaire conscient del que havia vist i em vaig sentir com si m'hagués vist nu. Tanmateix, el tall ràpid s'adiu perfectament al to de la pel·lícula. La reacció dels pares, entre no saber que fer i entendre perfectament els plors de la nena, també està molt ben trobada.

Laia, 05-07-2017 22:29:23

No expliqueu el final, nois!! (;-) L'apunto per veure-la.

davidcuencadavidcuenca blog, 06-07-2017 12:27:33

Com bé dius, Gerard, el tall final brusc s'adiu amb la idea de no fer concessions al sentimentalisme. El problema és que, ja se sap, les sales obren de seguida el llum i la gent té pressa per marxar, mai he entès per què. Però això ja no és culpa d'ella... I jo tenia un dia estrany, que si no segur que també ploro!

davidcuencadavidcuenca blog, 06-07-2017 12:29:00

Tens raó, Laia. Esperem no haver-te espatllat res. Gaudeix-la sense prejudicis ni impaciència!

Gerard, 06-07-2017 19:05:53

Batuta l'olla de la mel, una vegada que oblido escriure "SPOILER"...

davidcuencadavidcuenca blog, 07-07-2017 08:46:22

Esperem que la Laia i la resta ens ho sàpiguen disculpar...:-)
Si et serveix de consol, pensa que a "Fotogramas" mencionen obertament l'escena en l'entrevista amb la directora sense cap avís de SPOILER. Per sort, aquest mes el vaig comprar tard i l'article el vaig llegir a posteriori...

Kotch Bandar, 10-07-2017 22:44:00

"Estiu 1993" no la he visto, puede que me anime a verla si algún día retomo (todavía no he visto ni la de "Train to Busan", últimamente tiempo es lo que no me sobra). Pero Gru 1 y 2 y los minions si, y yo salvo solo la primera parte y algo de la segunda. Con los Minions pasa algo parecido como con Scratch de "Ice Age": para algún sketch está bien pero todo el rato acaba siendo monotono. La 3 ni me he animado a verla (bueno, no he querido/podido sacar tiempo). Y mira que soy bastante de animación...

davidcuencadavidcuenca blog, 11-07-2017 12:13:58

A mí me pasa algo parecido: aunque ya he comentado varias veces que a menudo vamos solos a ver pelis de animación, esta vez si no hubiéramos quedado con unos amigos con niños no nos habríamos animado... Ya sólo Pixar me motiva en este sentido (aunque atención, también, a "La vida de Calabacín"!)
Por lo que se refiere a "Estiu 1993" es una película pequeña pero eficaz. Nada que ver con el espectáculo de "Train to Busan", que ya estás tardando! (siento que vayas tan atareado este verano! Ánimo!)

Escriu un nou comentari:

Comentari extern

Nom:


Registrar-me a flog.cat

Usuaris registrats

Usuari de flog.cat:

Contrasenya: