login
Inicia sessió

register
Registra't

Petites grans passions

Cinema: "Gorrión rojo", "Mother" i "A ghost story"; i futbol: Sevilla 2 - Barça 2

Fa unes setmanes, hi va haver cert enrenou en un festival de cinema perquè Jennifer Lawrence va desfilar amb un vestit amb molt poca tela. Algunes feministes van posar el crit al cel amb l'argument que feia molta fred i que era indignant que s'utilitzés l'actriu com un objecte. Lawrence va haver de sortir al pas explicant que el vestit l'havia portat perquè li donava la gana, perquè considerava que li quedava bé, i que si volia passar fred per lluir-lo era el seu problema. I no es va estar d'afegir que aquelles queixes ni eren feministes ni eren res. Lawrence és el viu exemple d'una feminista (és conegut el seu activisme al respecte) que no vol renunciar a poder sentir-se objecte de desig. Certament, l'apartat més o menys eròtic que inclou aquest apassionant thriller que és “Gorrión rojo” és el més prescindible de la trama. Tot i així, es podria dir que, de la mateixa manera que la protagonista descobreix que el sexe com a sinònim de poder no és exclusiu del mascle i que una dona pot fer servir el cos com una arma molt poderosa (i això és tan vell com Lisístrata), Lawrence no rebutja utilitzar el seu innegable atractiu físic per atraure espectadors inesperats a pel·lícules tan adultes (en el bon sentit de la paraula) com “Madre!” o aquesta que ens ocupa. Deixant de banda tot això, “Gorrión rojo” és una pel·lícula d'espies trepidant, intel·ligent, audaç, que dosifica magníficament l'acció i que et deixa rendit als seus peus des del pròleg, un muntatge encadenat senzillament portentós. Després d'un començament tan brillant, és impossible que la pel·lícula pugui mantenir el to i certament el guió es perd en algunes subtrames que compliquen innecessàriament la història, però l'elegància de la posada en escena i un sentit narratiu molt proper a Hitchcock (jugant constantment amb què saben i què no saben l'espectador i els diferents personatges) converteixen el film en una experiència cinematogràfica notablement satisfactòria.

Més desconcertant resulta el thriller “Mother” (que cal no confondre amb el film de Lawrence abans esmentat), però és que això el cinema sud-coreà ja ho té. Aquesta història d'una mare coratge disposada a tot per salvar el seu fill del que considera una injustícia condueix l'espectador per un seguit de pistes falses que portaran al final més inesperat. Però atenció a l'epíleg: m'encanten les pel·lícules en què els personatges s'ho diuen tot sense dir-se res directament.

Ara que, per desconcertant, aquesta “A ghost story” pausada, en algun moment lleument irritant, però en general plena de poesia i de tristesa. L'eternitat era això: l'etern retorn, el bucle infinit. Més val no explicar-ne gaire res: que cadascú la senti en la seva pròpia pell i a la seva manera. Només dues coses: format panoràmic discutible i banda sonora excel·lent.

I queda el Barça. Aquest Barça que sovint fa patir però que, de moment, sempre cau dret. Si no va perdre dissabte a Sevilla, segurament és que definitivament no perdrà en tota la lliga. Perquè és difícil jugar pitjor, que el rival et tingui tan contra les cordes i acabar-te'n sortint en dos minuts. Sí: hi va haver efecte Messi. Però no ho va ser tot. L'entrada de l'argentí, per si sola, sempre genera esperança pròpia i pànic aliè. Però el que va passar dissabte s'explica també per altres factors, sobretot la fe de l'equip i l'ambició de Denis i Coutinho. Del calvari a la resurrecció en plena Setmana Santa de Sevilla. Després d'un resultat així en un partit tan dolent (l'equip no va saber atacar ni defensar, fet que va tenir la seva personificació sobretot en Paulinho) és impossible estar trist. Ara, preocupat, tant que vulguis. Però confiem que tot fos cosa del virus FIFA.

PD1: Un cop més, grans accions de Madrileños por el Derecho a Decidir. El meu reconeixement a aquesta Espanya valenta que no calla.

PD2: La llei i l'ordre existeixen pel propòsit d'establir la justícia, i quan fracassen en aquest propòsit es converteixen en les preses que bloquegen el flux del progrés social (Martin Luther King).

Comentaris (1)04-04-2018 00:59:19

davidcuencadavidcuenca blog, 06-04-2018 01:08:25

Nou article

Escriu un nou comentari:

Comentari extern

Nom:


Registrar-me a flog.cat

Usuaris registrats

Usuari de flog.cat:

Contrasenya: