David Cuenca Ros
per en 17 D'octubre 2013
804 Vistes

Suposo que es podria dir que el plaer i la decepció es barregen durant el visionat de "Gravity". Però el cas és que feia dies que volia veure aquesta pel·lícula, i segurament les altes expectatives creades fan que el desengany superi el goig. A veure, no es pot discutir que tècnicament és una meravella, amb un ús del pla seqüència senzillament espectacular. Malauradament, tanmateix, em temo que darrere d'aquesta façana enlluernadora s'hi amaga una buidor encara més gran que la que deuen sentir els personatges que naufraguen a la deriva enmig de la inmensitat de l'espai.

El director de la pel·lícula, l'inquiet i interessant Alfonso Cuarón, explicava al festival de Sant Sebastià que en el fons la peripècia de la protagonista era una metàfora de la desorientació que sovint sentim davant d'una vida que ens posa a prova. Bé, la intenció és lloable i se li endevina, però no acaba de ser reeixida. Potser perquè Cuarón sembla confondre espiritualitat amb religiositat. O potser, encara més probable, perquè els grans estudis exigeixen un ganxo comercial fàcil, en aquest cas la típica història de superació personal davant d'un trauma familiar. Sigui com sigui, la història és fluixa, la voluntat metafòrica ho intenta però no hi arriba, i al final fins i tot la increïble peripècia té alguna cosa de previsible. La sensació és que tot plegat es deu a un excés de concreció, i ens quedem amb la mel als llavis i amb les ganes de saber quina extraordinària pel·lícula hauria pogut ser si s'hagués apostat per una mica més d'abstracció. Resultat: ni tan sols me n'he pogut sortir de deixar de sentir urticària davant Sandra Bullock, a qui reconec l'esforç però que va acabar posant-me dels nervis en algunes escenes, tot i que crec que no tant per culpa seva com d'un guió deficient.

Malgrat tot això, visualment és tan bona que passa volant, i sobretot la primera mitja hora és un autèntic gaudi per als sentits. Per tant, tampoc es pot dir que sigui tan mala inversió, ni en temps ni econòmicament. No aporta cap aprenentatge vital quan tenia tots els trumfos a la mà per fer-ho, però l'experiència és plaent i les imatges t'acompanyen durant força temps i es fan grans dins del teu cap.

Publicat a: Oci
Sigues el primer a qui li agrada això.
David Cuenca Ros
Nou article
21 D'octubre 2013