Des que vaig veure "La caja 507", vaig tenir clar que Enrique Urbizu era un dels millors directors de cinema de l'Estat espanyol. L'elegància narrativa i la contundència dels seus plantejaments feien que els seus thrillers no fossin els habituals despropòsits que es veuen per aquestes contrades. Per això, i perquè la crítica era força unànime al seu favor, tenia moltes ganes de veure "No habrá paz para los malvados". Però el cert és que em vaig endur una certa decepció.
A veure, la pel·lícula té moltes coses bones. De fet, moltes més coses bones que dolentes. Urbizu continua apostant per un cinema adult, no necessàriament fàcil per a l'espectador. La caracterització de José Coronado és esplèndida, i la posada en escena continua essent potent i de qualitat. El problema és, principalment, el que també vaig trobar-li a la per altra banda notable "La isla mínima": la trama s'embolica massa innecessàriament, cap a branques que no van enlloc. Tot i així, comparteix amb aquesta la precisió a l'hora de mostrar un retrat desolador de la realitat espanyola (en aquest cas actual), amb la seva corrupció i les seves amenaces. Passa, però, que acaba barrejant naps amb cols i es perd en un laberint impossible. L'heroi involuntari que acaba essent Santos Trinidad ens planteja el dubte del títol. Sigui com sigui, tant de bo fos cert que mai hi haurà pau per als malvats.