David Cuenca Ros
per en 23 Gener 2017
1,010 Vistes

El punt de partida de “Loving” és dels que fan mandra. Basada en fets reals, la història que proposa té el risc d'adquirir un to de telefilm en mans de segons qui. Però vet aquí un cas en què, més enllà de l'argument, hi ha un motiu irresistible per anar-la a veure: l'escriu i la dirigeix Jeff Nichols. Sóc dels que es declaren incondicional de Nichols després d'haver-ne vist “Take shelter” i “Mud”, de manera que al final ens vam decidir a anar a veure aquesta història sobre una parella interracial de la qual es va il·legalitzar el matrimoni a l'estat de Virginia i la seva lluita pels seus drets civils. I, efectivament, Nichols no decep. Aconsegueix portar el film al seu terreny i torna a filmar com ningú el desemparament paradoxalment idíl·lic de l'Amèrica profunda. I es resol la incògnita: què podia atreure Nichols d'aquesta història? Doncs crec que principalment el personatge del marit. En efecte, malgrat que el personatge d'acció és la dona, el personatge més ric en matisos és el masculí: què maquina constantment el seu caparró impertèrrit? Doncs crec que sobretot dues idees: la primera, que no cal demanar clemència quan la raó t'assisteix en una situació injusta; i, la segona i més important, que l'única cosa que compta és el benestar i la seguretat dels teus. Veig en el personatge del senyor Loving ecos del protagonista de “Take shelter”, aquella por indefinida i latent que es manifesta sobretot en l'escena de la conducció alarmant del seu cunyat. Finalment, també és molt destacable el to que Nichols imprimeix a la pel·lícula. El director i guionista fuig de clixés romàntics i representa l'amor com el simple desig d'una quotidianitat plàcida compartida. I, d'altra banda, tampoc li interessa l'èpica de la lluita pel reconeixement, i ni tan sols converteix el film en una intriga judicial que acaba sent tangencial (amb els jutges del Tribunal Suprem desenfocats i, per tant, presentats com a institució despersonalitzada). El que li interessa és simplement reflectir l'assoliment de l'anhelada calma. Malgrat haver-ne vist només el tràiler i partir per tant d'un prejudici, sospito que un to molt allunyat de la previsible èpica hollywoodiana que deu ser “Figuras ocultas”, de tema similar i que curiosament s'ha estrenat la mateixa setmana.

I si de “Loving” en vaig sortir raonablement complagut, més content encara vaig acabar després del partit del Barça contra l'Eibar. Feia temps que no em sentia tan satisfet per un partit del Barça. Per fi tot va sortir bé, joc i resultat, i a més partint del mig del camp. Certament al Barça li va costar una mica entrar en joc, producte de l'empenta entusiasta del rival, però s'intuïa l'efecte gasosa perquè malgrat tot al Barça no se'l veia mal posat al camp. El problema era crear joc des del darrere, perquè de mig camp cap endavant l'equip estava molt endollat i quan s'hi va poder posar no va perdonar. Feia goig veure el trident implicat en la creació (no només Messi) i en la pressió (no només Suárez), amb un omnipresent Neymar. I va ser molt reconfortant veure la immensa feina dels tres migcampistes, que van permetre a l'equip refer-se de baixes tan sensibles com les d'Iniesta i Busquets. Rakitic estava sempre ben col·locat com a pivot, Denis es mostrava confiat i agosarat, i Turan col·laborava en defensa i trencava línies de pressió amb la seva qualitat tècnica. Veure reeixir d'aquesta manera un mig del camp tan atípic va permetre també adonar-se que l'equip arriba al tram decisiu de la temporada amb tothom implicat i aportant (fins i tot Aleix Vidal, molt recuperat per a la causa). Els últims minuts van ser una mica bojos, però eren minuts de les escombraries bo i pensant en el que s'apropa. Per començar, resoldre l'eliminatòria de copa contra la Real a casa. I després, que vingui qui vulgui.

Publicat a: Oci
Sigues el primer a qui li agrada això.
David Cuenca Ros
Sí, Miquel. Anar fent i que duri la ratxa...
25 Gener 2017
David Cuenca Ros
Hola, Gerard! T'adones que cada cop coincidim en més pel·lícules? A mi també em sap greu això de "Midnight special". Espero que algun dia puguem caçar-la per alguna banda... I tens raó en això que comentes dels advocats: confirma la tesi que és una pel·lícula anti-"èpica hollywoodiana"
25 Gener 2017
David Cuenca Ros
Bé, a part que estem d'acord, és que anem a veure les mateixes!
25 Gener 2017
David Cuenca Ros
Nou article
28 Gener 2017