Trasbalsats per tots els esdeveniments que es precipiten al carrer, gairebé ens sentim culpables per anar al cinema. Però necessitem desconnectar, per pura higiene mental. És clar que, per molt que hi hagi la noble intenció d'honorar la Setmana Santa amb el visionat d'una pel·lícula bíblica des del nostre ateisme militant, anar a veure una història en què ja sabem que un bon home acabarà crucificat per les seves idees potser no és la millor manera d'oblidar-se del procés...
Més enllà d'això, la proposta de “María Magdalena” és potentíssima. Perquè fa una aposta decidida per focalitzar l'atenció en el personatge femení i per deixar Jesucrist en un relatiu segon pla (decisió de la qual només cal lamentar que es perd força protagonisme d'un dels Jesús més carismàtics que ha donat mai el cinema, aquesta bèstia interpretativa anomenada Joaquin Phoenix). La bellesa melancòlica, serena i alhora torturada, de Rooney Mara inunda la pantalla i ofereix una visió oportunament feminista; com si només les dones, portadores de vida i coneixedores del patiment que aquesta provoca, poguessin tenir una visió lúcida de les revolucions més profundes.
De manera absolutament intel·ligent, aquesta modesta però lúcida versió del Nou Testament renuncia a l'èpica i deixa els soldats romans pràcticament fora de camp, plantejament escènic que deixa entreveure que en les revolucions l'autèntic enemic és un mateix i que a vegades només la impaciència ens pot tornar traïdors (he dit ja que fins i tot això em recorda la nostra actualitat?). Seguim, doncs, els dictats de Maria de Magdala: esforcem-nos per entendre que la revolució és dins nostre, i que el món canviarà quan nosaltres canviem. L'Església catòlica va destruir el missatge de Maria Magdalena equiparant-la a una prostituta (el seu únic crim: seguir el profeta com un apòstol més, present fins i tot en el Sant Sopar, tot i la seva condició de dona), i des d'aleshores hem seguit els dictats esbiaixats de Pere i no la paraula del messies (jo no crec en Déu, però em plantejo seriosament que Jesús va existir, i que va ser un líder revolucionari de collons al qual no es va voler fer cas perquè parlava d'amor i no d'odi). Aquesta pel·lícula busca redimir-la, i amb ella a tots aquells que volem construir fugint de la rancúnia, malgrat tot el que ens han fet.