login
Inicia sessió

register
Registra't

Petites grans passions

Cinema: "María, reina de Escocia"; i futbol: Athletic 0- Barça 0

El dia que vam anar a veure “La favorita”, ens van passar el tràiler de “María, reina de Escocia”. Era també un drama d'època, marcadament femení, i per tant era lògic el vincle per intentar captar els mateixos espectadors. Però les dues pel·lícules tenen més aviat poc a veure: “La favorita” és una obra d'art basada en la personalitat del seu director, amb un interès nul pel rigor històric, mentre que “María, reina de Escocia” és una obra d'artesania basada més aviat en la invisibilitat de l'empremta de la seva directora (cosa que no és necessàriament dolenta). La pel·lícula que ara ens ocupa no té l'encant ni la genialitat de l'obra de Iorgos Lanthimos, però potser fins i tot la supera en el que té d'adaptació al cinema d'època de les pulsions feministes actuals. Perquè la història de l'enfrontament de les cosines Maria d'Escòcia i Isabel d'Anglaterra és la lluita per la legitimitat de la successió del tron anglès, però és sobretot la que manté cadascuna d'aquestes dues dones amb tot el món d'homes que conspira a la seva esquena o, directament, contra elles. Per això en un moment determinat Maria intueix que la seva única sortida és la sororitat: només la seva rival la pot entendre en la seva condició de dona que lluita per governar en un món d'homes. Però la cosa no resulta (esplèndida, l'escena de la seva trobada) perquè Isabel fa temps que ha decidit que per sobreviure en el poder cal que es comporti de manera masculina. Maria, en canvi, no abandona mai la seva feminitat: juga les seves cartes per mitjà del seu úter, però sobretot tota la seva revolta neix d'una dona que lluita per ser coherent amb els seus sentiments. Maria no és perfecta, perquè les dones també són humanes, i el seu principal error és confondre l'honestedat amb l'orgull, fet que pagarà car. Tot i així, la seva serà una victòria a llarg termini, que el film ven com a positiva en una visió unionista que, evidentment, em costa compartir: la unitat porta la pau, però sempre que no impliqui submissió. Sigui com sigui, si el film de Lanthimos ja excel·lia en les seves interpretacions femenines, aquest no hi desmereix: excel·lent Margot Robbie com a reina d'Anglaterra, i senzillament extraordinàries la intensitat i la profunditat que proporciona Saoirse Ronan a la reina d'Escòcia. Una altra cosa és la posada en escena: més que descafeïnada en les batalles exteriors, i amb una llum estranya (potser discutible però meritòria) a l'interior de les corts, especialment en un Holyrood fantasmagòric, gairebé com si ja fos un castell abandonat.

Què més ens va deixar el diumenge? Valverde i les seves jerarquies. Si semblava que amb l'aposta de Malcom dimecres passat havia vençut temors, sant tornem-hi. La lesió d'Arthur en un moment tan delicat de la temporada és un drama. La seva comprensió del joc i el seu talent són ara mateix insubstituïbles. Però és el que hi ha. El que no té sentit, si més no en partits d'alta exigència com el d'ahir, és que el seu substitut sigui Arturo Vidal. El xilè va jugar ahir especialment malament, fet que va fer més gran el greuge comparatiu. Vidal pot ser molt vàlid per a les rotacions o com a relleu per aportar brega (la seva única virtut) en moments delicats, però no ha nascut per ser titular al mig del camp del Barça (i ja pot anar escrivint els tuits de queixa que vulgui). Sergi Roberto seria una opció, o fins i tot qui sap si a Coutinho li aniria bé tornar a endarrerir la seva posició (en tinc els meus dubtes), però ara mateix el perfil més adequat és Aleñá. Ahir va tenir mitja hora per demostrar-ho i fer que haguéssim de tornar a lamentar que Valverde faci les seves alineacions mirant més els galons que els mèrits. I queda per preguntar-se també on queda la voluntat de fer de Miranda el relleu d'Alba en els seus pocs descansos (si és pel seu mal partit al Ciutat de València, caldria recordar que hi ha jugadors que porten dormint tota la temporada i continuen tenint totes les oportunitats del món), i per altra banda si Murillo i Boateng (Todibo és un cas a part) continuen sense aparèixer dissabte que ve amb la Champions a la cantonada, caldrà preguntar-se també per què es van fitxar. Cada dia es fa més evident que la plantilla del Barça està mal confeccionada i no gaire ben dirigida. Tot i així té un onze titular capaç de tot. Però cal cuidar-lo una mica (i que Ter Stegen no es constipi).

Comentaris (6)12-02-2019 00:47:52

davidcuencadavidcuenca blog, 13-02-2019 00:08:24

Primer dia del judici-farsa: familiars dels presos, humiliats per la policia espanyola amb tots els impediments possibles perquè puguin entrar a la sala, mentre tota la comitiva de la ultradreta entra sense cap dificultat. Quan se'ls recrimina que això és molt greu, tot el que se'ls acudeix dir és que els acusaran d'amenaces i coaccions a l'autoritat. Tot, molt normal. Tan normal com l'existència d'aquest judici-farsa. I només hi ha una solució, i ja triguem.

davidcuencadavidcuenca blog, 14-02-2019 00:41:50

Judici-farsa, 13/02/2019: la fiscalia diu que sóc un totxo (concretament, una part de la muralla humana que es va contraposar a la policia l'1-O). Continuem amb la lògica del maltractador: qui pega sóc jo, però la culpa de la violència és teva. No m'importa que em deshumanitzin: vista la poca vergonya de moltes persones, prefereixo ser un objecte inanimat.

davidcuencadavidcuenca blog, 15-02-2019 01:14:01

Judici-farsa, 14/02/2019: ahir els programes de xafarderies que anestesien la societat espanyola s'entretenien especulant fins a quin punt la presó havia fet estralls en els nostres líders, de manera absolutament superficial i vergonyosa. Avui ha quedat demostrat que res de res: estan en plena forma i amb ganes de combatre malgrat que tot estigui escrit. Els garants de l'essència pàtria han posat el crit al cel, especialment amb la intervenció del vicepresident legítim, en considerar que el jutge (que sap que se'l mira amb lupa) li ha permès un excés d'al·legat polític. És normal: s'ha pogut passar de les fantasies als fets reals, i s'han posat nerviosos. Els presos polítics els han deixat en evidència davant del món sencer. Tenen el poder, però que es vagin acostumant a aquesta merescuda humiliació.

Kotch Bandar, 15-02-2019 08:42:51

Respecto al partido, estoy totalmente de acuerdo con todo. Incluso cn lo d Coutinho, q parece q la gente se ha olvidado q al principio el principal problema d recibir tantos goles era él haciendo de Iniesta

davidcuencadavidcuenca blog, 16-02-2019 03:23:36

Bien, en realidad me fijo que del partido hablo más bien poco... Pero sí: básicamente el problema es que Vidal sólo puede jugar por Busquets o Rakitic, porque con los tres a la vez nos falta creatividad. Y la opción de Coutinho por el carril del 10 tiene el problema que comentas.
Y hoy ha renovado Valverde... Me cae bien, es un buen tipo, pero me aburre...

davidcuencadavidcuenca blog, 19-02-2019 01:06:21

Nou article

Escriu un nou comentari:

Comentari extern

Nom:


Registrar-me a flog.cat

Usuaris registrats

Usuari de flog.cat:

Contrasenya: