login
Inicia sessió

register
Registra't

Petites grans passions

Cinema: "Margin call"; i lectura: "50 moments imprescindibles de la història de Catalunya"

Tinc un problema, si es pot dir així: ja vorejo els quaranta anys i continuo saltant-me les pàgines d'economia dels diaris. De fet, estic convençut que ho faré sempre. No hi ha res que trobi més avorrit, i no hi entenc gens de la borsa ni de les operacions especulatives. I, malgrat tot, sé que tot això és el motor del món. Sé que les decisions dels taurons financers determinen la meva vida i la dels qui m'envolten. Per tot plegat, sentia reticència i alhora curiositat a l'hora de veure "Margin call", pel·lícula sobre l'origen de la crisi del 2008 que encara estem patint. M'hi vaig atrevir ahir, i haig de dir que el resultat va ser molt satisfactori. No sé com s'ho fa J. C. Chandor, director i guionista del film, però aconsegueix que malgrat que no entenguis la majoria de coses que s'hi diuen, la pel·lícula resulti molt atractiva i interessant. No es pot dir que la pel·lícula aposti pel to didàctic, sinó més aviat per l'abstracció (mai veiem el gràfic de les dades que no paren de comentar, tot i que tampoc les entendríem), però sempre saps en quin punt de la història et trobes. Segurament hi ajuda una fotografia impecable que et manté enganxat a la trama i, sobretot, la interpretació sublim dels actors (amb un Kevin Spacey extraordinari). El principal valor de la pel·lícula són les reflexions ètiques que es filtren entre les situacions i els diàlegs (atenció a la força metafòrica de l'escena de l'ascensor amb els dos executius i la dona de la neteja), i el fet de fer-ho sense maniqueisme: malgrat que la pel·lícula posa l'accent en la manca d'escrúpols de la companyia que ho va provocar tot escampant la venda d'actius sense valor i arrossegant així tot el capitalisme en la seva caiguda, tampoc deslliura de culpa el ciutadà normal que col·labora amb el sistema amb el seu consumisme entusiasta. Pel·lícula, doncs, molt calculada i intel·ligent; un excel·lent debut que, en el meu cas, després d'haver gaudit de la magnífica "El año más violento" i en espera de poder-ho confirmar algun dia amb el visionat de "Cuando todo está perdido", em presenta J. C. Chandor com un dels cineastes més interessants del moment.

I vet aquí que acabo la lectura d'un d'aquells llibres que no em compraria mai (perquè sóc més aficionat a la ficció com a manera d'intentar entendre la realitat), però que decideixo no ignorar ja que me l'han regalat. Es tracta de "50 moments imprescindibles de la història de Catalunya", de Jaume Clotet. La intenció de l'autor sembla clara, i així es confirma en el pròleg: oferir una selecció de situacions històriques que expliquen la nostra situació actual i sobretot el nostre tarannà. El llibre és útil per accedir de manera concentrada als moments clau de la història del nostre país i desmuntar-ne alguns tòpics. M'ha servit per repassar coses que sabia i per descobrir-ne d'altres, com ara que l'unificador del que avui coneixem com a Països Catalans, Jaume I el Conqueridor, també va prendre decisions que ajuden a entendre la divisió territorial actual. O, per exemple, m'ha fet somriure en descobrir que, abans de declarar la independència respecte a l'imperi franc, el comte de Barcelona va intentar dialogar-hi i només en va rebre indiferència (pel que sembla, això de ser mesells ens ve de lluny). I, és clar, m'ha fet recordar que en els últims tres-cents anys la nostra és la història de l'etern retorn, de l'etern estavellar-se de les nostres aspiracions en el menyspreu espanyol. Potser va essent hora d'escriure el moment 51, el número 1 de la nova era.

PD: La proposta de la CUP és molt interessant, però és arriscada i sembla clar que Mas no hi creu. Humilment, continuo pensant que la millor solució la tenim davant gairebé des de l'inici: llista unitària de CDC, ERC i societat civil. D'aquesta manera, el votant independentista contrari a Mas i partidari de la reforma social tindria l'opció de la CUP, fet que neutralitzaria altres invents que perjudicarien la causa sobiranista. Potser encara hi som a temps...

Comentaris (10)09-07-2015 20:04:52

Neus, 09-07-2015 20:21:52

Que s'uneixin com vulguin, però que es decideixin ja!!! No podem deixar que la gent es desmoralitzi i acabi votant la monja.

davidcuencadavidcuenca blog, 09-07-2015 20:23:51

La monja és independentista, però la gent amb qui s'aliarà no...

miquelpugamiquelpuga blog, 09-07-2015 22:41:20

tens raó,la primera proposta,és la més viable.

davidcuencadavidcuenca blog, 10-07-2015 19:23:44

En fi, Miquel: com diu la Neus, que s'ho facin com vulguin però que ho arreglin ja!!!!!

miquelpugamiquelpuga blog, 10-07-2015 20:31:35

pensem el mateix

davidcuencadavidcuenca blog, 13-07-2015 12:03:09

Jo votaré la llista que facin, m'és igual. Però hem de sortir d'aquest cul-de-sac ja!

ROSA MARIA, 13-07-2015 18:35:18

Totalment d'acord amb tots vosaltres, crec que la millor opció seria tots junts Convergència, Esquerra republicana i societat civil, però que s'uneixin com vulguin, però ja!!!

davidcuencadavidcuenca blog, 14-07-2015 23:09:32

Sembla que anem cap aquí. Des de fa un parell de dies sóc més optimista. Llista amb CDC, ERC, MES, Demòcrates per Catalunya (ex-Unió sobrianistes), societat civil... és molt forta. I amb la CUP fora recollint un altre graner de vots, encara millor. I jo apostaria per Raül Romeva com a cap de llista (tindria molt de consens) i Mas de vicepresident.

davidcuencadavidcuenca blog, 14-07-2015 23:14:50

Nou article

davidcuencadavidcuenca blog, 16-07-2015 13:09:02

Pràcitcament ho he clavat! Ara sí que sóc optimista! A convèncer els indecisos!

Escriu un nou comentari:

Comentari extern

Nom:


Registrar-me a flog.cat

Usuaris registrats

Usuari de flog.cat:

Contrasenya: