login
Inicia sessió

register
Registra't

Petites grans passions

Cinema: "Matar a Dios" i "Requisits per ser una persona normal"; i futbol: Barça 2 - Girona 2

S'acosta el moment. El festival de Sitges és a tocar, i per això vam escalfar motors amb una pel·lícula acabada d'estrenar, però que ja fa un any que va obtenir el premi del públic al certamen de cinema fantàstic. I vet aquí una d'aquelles pel·lícules que, segur, es deuen gaudir molt més a Sitges que en companyia de les mirades atònites d'una sala gairebé buida d'un centre comercial. “Matar a Dios” ho té tot per seduir el cor dels que estimem el festival: humor negre freak, personatges loosers i la inevitable ració (bé que moderada) de sang i fetge. Els problemes són dos: no veure-la a Sitges i que intenta acostar-se a Buñuel però no passa d'un Álex de la Iglesia (que tampoc és poca cosa).

Diumenge, per esperar el Barça (i després d'haver assistit a l'acte en suport de les preses polítiques a la presó empordanesa on es troba injustament la consellera Dolors Bassa), ens posem una comèdia d'una de les protagonistes de la setmana: l'actriu Leticia Dolera, d'actualitat pel seu pregó de les festes de la Mercè, on va reivindicar un feminisme saludable que no es feia dogmàtic, la llibertat d'expressió i també la llibertat dels presos polítics. Per això es fa inevitable veure amb simpatia aquesta “Requisits per ser una persona normal”, que dirigeix i protagonitza. Amb algun aspecte narratiu innovador de caràcter pop i fins i tot naïf, malauradament no pot evitar convertir-se en una comèdia romàntica de cap a peus que sucumbeix a tots els tòpics possibles, especialment al final. Però no importa, perquè ens ha alegrat el dia i ens ha servit per recordar-nos que no cal que ens hi esforcem, que de normal no ho és ningú.

Finalment, pel que fa al Barça, punxada de la qual no cal fer escarafalls. Perquè es va jugar força bé fins a l'expulsió que ho va trasbalsar tot i perquè si qui et pren punts és el Girona es pot dir que no et sap gens de greu (al final el sentiment que et queda és el d'aquella mare que enfocaven, amb un fill vestit del Barça i un altre de blanc-i-vermell). Només val la pena comentar el bon partit de Vidal (apa, ja ho he dit) i que és millor queixar-se menys de l'expulsió dubtosa de Lenglet i centrar-se més en l'aportació desastrosa d'un Piqué totalment fora de forma. El Camp Nou es va quedar tan a quadres com la lamentable samarreta que Nike vol perpetrar la temporada que ve (entre això, la supercopa a Tànger, l'horari surrealista de la Champions i la cacicada de Tebas amb Miami, fa temps que els que gaudim exclusivament del joc tenim ganes d'engegar a fer punyetes una de les nostres distraccions més preuades i contribuir a matar la gallina dels ous d'or perquè n'aprenguin). Però de moment l'ensopegada no és greu. Almenys no tant com l'error del comentarista de Movistar en començar el partit qualificant-lo de derbi regional. Sens dubte, es va confondre amb el Getafe-Atléico del dia abans.

Comentaris (1)25-09-2018 00:50:27

davidcuencadavidcuenca blog, 26-09-2018 00:55:44

Nou article

Escriu un nou comentari:

Comentari extern

Nom:


Registrar-me a flog.cat

Usuaris registrats

Usuari de flog.cat:

Contrasenya: