Acabo el pont com ha de ser, amb una bona pel·lícula per agafar energies. “La mejor oferta” ho és, malgrat no ser del tot rodona. La seva intriga t'atrapa, i assoleix un toc hitchcockià a l'estil de “Vértigo”, amb un mite de Pigmalió que dóna sentit a la trama, centrada en un personatge solitari que idealitza la dona fins que es troba amb l'oportunitat de crear-la al seu gust. Totes les peces encaixen finalment en un film estimulant, narrat de manera clàssica i amb traç ferm pel creador de “Cinema Paradiso”, Giuseppe Tornatore. Poca cosa més se m'acudeix per afegir sense espatllar-la, a causa dels seus girs (que no trampes). Només això: que hi ha moments que no entens on van a parar algunes coses però que al final (un pèl massa precipitat) tot lliga, com les peces de l'autòmata. I l'autòmata, per cert, finalment qui és? Doncs el protagonista, és clar.