David Cuenca Ros
per en 17 Juliol 2015
660 Vistes

Ja ho he comentat algun cop: hi ha pel·lícules d'animació (com "Del revés", que ja em té impacient) que t'esperes sense necessitat de cap coartada en forma de nebodeta a qui acompanyar al cinema. N'hi ha d'altres, en canvi, que... bé, en realitat tampoc necessiten cap coartada, però que és evident que gaudeixes molt més si hi vas ben acompanyat en aquest sentit. És el cas d'"Els Minions", amb la qual ens hauríem fet un tip de riure igualment però que va resultar molt més plaent amb la nebodeta que comentava.

Els Minions són uns curiosos (i sapastres) éssers de color groc que necessiten servir un amo malvat per no deprimir-se. Van aparèixer per primera vegada en una pantalla arran de l'estrena de "Gru, mi villano favorito" com a personatges secundaris, però de seguida es va veure que el seu carisma arrasava. Així, després de la seqüela de "Gru", arriba ara (envoltada d'una impressionant operació de màrqueting: no us heu fixat que són per tot arreu?) la preqüela que explica els seus orígens i els converteix en els grans protagonistes de la funció. El repte era important, perquè ara calia envoltar els gags dels Minions d'un mínim guió i també calia donar-los més entitat com a personatges. El primer objectiu s'assoleix a mitges (ja "Gru" no era cap prodigi d'argument) i és potser el gran punt feble de la pel·lícula. Pel que fa al segon, sí que s'assoleix plenament: en Kevin és el més o menys seriós, a l'Stuart se li'n va sovint la castanya (divertidíssim, el gag de la guitarra) i el petit Bob és el més entremaliat.

 

Sí, molt bé, sou vosaltres, però em podeu deixar escriure l'article tranquil? Gràcies! Deia, doncs, que ara ja tenim tres Minions amb personalitat definida. Sense axò, difícilment s'hauria pogut fer un llargmetratge sobre ells. Però precisament això és un risc, perquè a les pel·lícules de "Gru" la gràcia d'aquests éssers era el seu anonimat. Segurament per això, els moments més divertits són aquells que protagonitza la resta de la tribu mentre espera que els seus amics completin la missió i es puguin retrobar (atenció especial a la seva genial irrupció a la... "Lluna"!). I és que els Minions són molts i...

Ho veieu? Són molts, i sempre estan embolicant la troca. Però com us deia...

Bé, és igual. Deixem-ho córrer. Així no hi ha manera d'escriure. Només volia dir que la pel·lícula és distreta i agrada a tot tipus de públic, perquè tots portem un Minion maldestre a dins, que l'única cosa que necessita és que li expliquin un "conte momir".

Publicat a: Oci
Sigues el primer a qui li agrada això.
David Cuenca Ros
Jo en vull un!
17 Juliol 2015
David Cuenca Ros
Haha, JM! No hi ha res com tenir vacances per estar creatiu! Jo vaig veure "Del revés" ahir. EX-TRA-OR-DI-NÀ-RI-A! Ara mateix n'escric l'article, però no en llegeixis res fis que l'hagis vist!
22 Juliol 2015
David Cuenca Ros
Nou article
22 Juliol 2015