login
Inicia sessió

register
Registra't

Petites grans passions

Cinema: "Miranda" i " Los pájaros"

Curiosa, la primera pel·lícula vista aquest 2014. "Miranda" és d'aquelles pel·lícules que tenen ganes d'explicar-te les coses d'una manera diferent, original, fresca, nova. I això sempre és d'agrair, encara que al principi et suposi un esforç per entendre què t'estan explicant. Quan hi agafes el fil, i de passada el muntatge es calma una mica, gaudeixes prou. Cristina Ricci està absolutament enlluernadora, i se't fa creïble que el protagonista pugui perdre el cap per ella. A més, el fet que el narrador sigui el protagonista masculí és interessant, ja que quan la veu en off diu que no sap on ha anat la Miranda l'espectador veu el que ella està fent, i això produeix un efecte curiós i original. La història potser no és gran cosa, i la resolució potser està agafada una mica amb pinces, però en realitat ofereix una reflexió prou interessant sobre l'amor: què estimem d'una persona quan ens n'enamorem? La percepció idealitzada que tenim d'ella, fins a quin punt difereix de la realitat? Fins a quin punt confonem estimar amb convertir la persona en allò que volem que sigui? Podem concloure que estimem algú quan finalment ens adonem que el que ens agrada d'ella és tot, fins i tot el que en teoria són defectes.

I, per continuar lluitant contra la ressaca tediosa del primer dia de l'any, la sessió cinèfila continua amb "Los pájaros", una de les grans obres mestres clàssiques del gran Alfred Hitchcock. Més que una pel·lícula de terror, és una pel·lícula sobre el terror. Sobre el terror provinent d'allò més quotidià i aparentment inofensiu. És curiós: a aquestes alçades poca cosa més es pot dir sobre aquesta pel·lícula que no s'hagi dit ja, però al mateix temps tots els interrogants continuen a l'aire, i la trama i el final continuen essent tan fascinants i misteriosos com el primer dia. No importa: queda la innegable capacitat de Hitchcock per crear imatges icòniques: l'atac a la cabina telefònica, els gronxadors de l'escola... Moltes pel·lícules posteriors li deuen molt a aquesta, sobretot les de personatges acorralats a l'interior assetjats per una amenaça exterior que vol entrar (darrerament, sobretot zombies). Però sobretot n'hi ha una que crec que n'és un homenatge directe, que no és altra que "El incidente", l'última pel·lícula bona de M. Night Shyamalan: la natura ens ha posat aquí, i quan vulgui ens atacarà, sense donar explicacions.

Comentaris (16)02-01-2014 17:34:23

Neus, 02-01-2014 17:38:00

S'ha dit ja el meu comentari sobre "Los pájaros"?: Jo li faria una segona part amb els periquitos de protagonistes

davidcuencadavidcuenca blog, 02-01-2014 17:42:37

Ah! No ho sé, si això s'ha dit hehe. La podria fer el mateix Shyamalan...

Neus, 02-01-2014 17:45:15

Podria ser una idea innovadora. La treballem?

davidcuencadavidcuenca blog, 02-01-2014 17:56:49

Es podria dir "El silencio de los periquitos"

Neus, 02-01-2014 17:59:16

Jo crec que són els causants de tot, i a la segona part s'hauria de saber el perquè d'aquesta "maledicció" que han portat al poble

davidcuencadavidcuenca blog, 02-01-2014 18:01:47

Així doncs, no és la Tippi Hedren en si, sinó els periquitos? Per tant, si no se'ls arriben a endur, els ocells haurien atacat? I en endur-se'ls, seran atacats on vagin?

davidcuencadavidcuenca blog, 02-01-2014 18:02:52

Per cert, una altra pel·li inconscientment deutora de "Los pájaros": "Take Shelter" o la por d'una amenaça inconcreta.

Neus, 02-01-2014 20:06:49

Vagin on vagin amb els periquitos, la maledicció els seguirà

davidcuencadavidcuenca blog, 02-01-2014 20:38:26

Un article molt complet i que cal llegir amb temps i paciència: http://www.miradas.net/2005/n36/clasico.html

davidcuencadavidcuenca blog, 02-01-2014 20:53:53

En qualsevol cas, coses que aquest article (i d'altres comentaris que he consultat) em porten a reflexionar:
- Jo volia comentar (se m'ha oblidat fer-ho a l'article) que "Los pájaros" passava una mica coma "Psycho": la història començava amb una altra temàtica (aquí, una tia que es vol lligar un tio o, segons com es miri, una tia que ha estat seduïda pel tio; però l'article em fa veure que estava equivocat: és veritat que la trama amorosa queda eclipsada pels atacs dels ocells, però no deixa mai d'evolucionar i d'interessar-nos. Per exemple, quan la mare torna plena de pànic a casa, la parella protagonista s'abraça i es besa, i ens sorprenem del que ha passat en elipsis que ha provocat que ja siguin més que amics. Acaba de morir un home atacat pels ocells, i és això el que ens interessa! Més aviat, doncs, la trama amorosa i la de terror són paral·leles.
- A partir d'aquí, tot pot ser un joc simbòlic: la gavina que topa amb la porta està tan desorientada com les dues dones que estimen el protagonista; els actes de la noia (que si compro uns pericos, que si els hi porto amb una lanxa...) són tan absurds i sense sentit com els atacs dels ocells. No és que els ocells siguin un símbol, és que una trama no s'entén sense l'altra: per exemple, la casa de la mare queda feta pols després de l'atac dels pardals per la xemeneia, que és la primera nit que la Hedren passa a la casa, fent pols la tranquil·litat i la seguretat de la mare.
- També se m'havia oblidat comentar que em cridava molt l'atenció la manera com la mare comença a cuidar i a compadr-se de la noia després que sigui atacada pels ocells amagats sota la teulada. L'article diu que per això poden marxar sense ser atacats: el caos s'ha acabat i estan preparats.
- Però, tot això explica realment per què els ocells ataquen? Em quedo amb tres frases que he trobat per Internet: 1) potser ataquen per què ens preguntem per què ataquen. 2) Els ocells ataquen perquè com a espectadors ho estem desitjant (això ens porta a la recent "La cabaña en el bosque" i a la seva reflexió sobre la nostra atracció pel terror). 3) Els ocells no existeixen. Són les nostres pors (una altra vegada "Take shelter" i la por inconcreta del protagonista, que tant s'ha intentat interpretar també després).

davidcuencadavidcuenca blog, 02-01-2014 20:58:00

Però m'adono que amb tot això encara no he parlat dels teus estimats periquitos, Neus. Per començar, no són periquitos (ai`xo ja es veia), sinó que és una traducció lamentable d'uns ocells anomenats "lovebirds" (tota una declaració d'intencions entre els dos enamorats, no? I aquí hi ha (no a l'article, però si en altres comentaris que he trobat) la teva interpretació: són els causants de tot el problema. També he trobat el dubte que jo et plantejava: són l'esperança d'uin nou futur o l'element que permetrà la continuació del mal?
El cas és que es comenta molt que ells es porten molt bé durant tota la pel·lícula, però en una interpretació molt divertida que he trobat es diu que hi ha mafiosos que també es porten molt bé a la presó perquè saben que la seva gent ja fa la feina bruta...

davidcuencadavidcuenca blog, 02-01-2014 20:59:15

A mi, la interpretació dels ocells com a element de caos, identificat amb la protagonista, m'agrada força...

davidcuencadavidcuenca blog, 02-01-2014 21:40:30

Sigui com sigui, són moltes les coses que es podrien dir, però és bonic deixar-se anar quan la veus i que conservi la màgia i el misteri...

Neus, 02-01-2014 22:06:04

Els "lovebirds" (em nego a tornar a dir periquito sapiguent el seu nom real i, per cert, molt bonic) són clarament l'element que permetrà la continuació del mal. Són uns éssers d'aparença tranquil.la, llestos, i saben enganyar per fer que els dolents els facin la feina bruta i els bons els adorin i vulguin sempre amb ells.
Com t'he dit abans, si hi hagués una segona part, després d'uns dies de pau, amb els 4 protas a Sant Francisco, començarien a aparèixer ocells altre cop fins que el caos regnés a la ciutat. Seria llavors que enfocarien els "lovebirds" i en un flash back amb narrador extern, se'ns explicaria el motiu pel qual comença l'atac i perquè són ells els instigadors.
Per altra banda, em quedo amb la frase que els ocells ataquen perquè nosaltres ho volem. El fil de la història és interessant des de l'inici però des del moment que veus el primer ocell, tens ganes que es lii parda. I l'escena de la cabina i l'explosió n'és un exemple. Vaig gaudir com una criatura.

davidcuencadavidcuenca blog, 02-01-2014 22:08:19

Sí, és que en el fons som perversos, com els periquitos (perdó: els lovebirds)

davidcuencadavidcuenca blog, 07-01-2014 21:59:42

Nou article

Escriu un nou comentari:

Comentari extern

Nom:


Registrar-me a flog.cat

Usuaris registrats

Usuari de flog.cat:

Contrasenya: