Avui, navegant per aquests blogs de Déu, a part de fer-se'm molt tard m'he tornat a adonar que hi ha gent amb una capacitat d'anàlisi de les ficcions (literàries, cinematogràfiques o televisives) absolutament admirable i envejable. De manera que m'he sentit molt petit i ara mateix amb poques ganes d'escriure. Per tant, només donaré un parell de pinzellades sobre aquesta pel·lícula que ens va servir ahir per acomiadar unes esplèndides vacances.
En primer lloc, diré que és una pel·lícula de personatges. Per tant, necessita que els actors estiguin bé. I ho estan tots, sense excepció, i sobretot les actrius (extraordinàries Annette Bening, Julianne Moore i Mia Wasikowska).
I, en segon lloc, parlaré també de la gran paradoxa que crec que de manera conscient planteja el film: presentar una família teòricament poc convencional per parlar dels problemes més tradicionals que pot tenir qualsevol parella. Al capdavall, en les relacions homosexuals monògames també hi ha el risc de la rutina i la descompensació. El personatge d'Annette Benning, el més odiós però també el més interessant del film, veu de sobte amenaçats (i no sense raó) tots els rols que ocupa, tant maternofilials com de parella, com a cap de família. El que passa és que no té raó de voler-los mantenir. La seva vida demana a crits un tracte d'igualtat amb els seus éssers estimats que és incapaç d'establir. Potser a la pel·lícula li falta valentia per proposar unes estructures familiars diferents, o potser curiosament planteja problemàtiques feministes serioses en el marc d'una parella de lesbianes (aspecte, aquest, que com ha de ser no deixa de ser anecdòtic).