login
Inicia sessió

register
Registra't

Petites grans passions

Cinema: "No respires"

La primera virtut que aquesta notable pel·lícula té és saber una cosa: que el cinema és mirada. Si alguns crítics consideren “La finestra indiscreta”, d'Alfred Hitchcock, potser no la millor però sí la pel·lícula més imprescindible de la història és perquè és la que millor va saber captar aquesta idea. Cadascuna en el seu estil, pel·lícules al meu entendre deutores de Hitchcock com ara “Els ulls de la Júlia” han incidit en aquest aspecte. En efecte, els personatges cecs donen molt de joc. Amb la Júlia passava que el seu enemic no sabia mai ben bé si hi veia o no hi veia, i aquí el que passa és que el cec fa de la necessitat virtut i converteix casa seva en una trampa mortal per als invasors perquè els pot deixar a les fosques, i ell la té apamada i ells no. En aquest sentit, el recurs de fotografia per protegir la nostra mirada (sense la qual no hi hauria pel·lícula) mentre cap dels personatges veu res és gairebé tan brillant com la presentació de la casa, espai terrible, en un exquisit pla seqüència.

La segona virtut que aquesta notable pel·lícula té és saber encara una altra cosa: que el que fa por de veritat és la gent real i no els esperits ni res relacionat amb el més enllà. Són els vius els que fan por, i no els pobres morts. El director recorre al virtuosisme formal per endinsar-nos en un malson que capgira els codis: l'amenaça és l'habitant de la casa, i no els intrusos; la seguretat és a fora, i no a dins. En una pel·lícula dominada pels plans curts, destaca un pròleg amb un inquietant pla general a la manera d'”It follows”, i en el claustrofòbic soterrani hi tenen lloc pertorbadores (i orgàniques) seqüències que se't claven al cervell com les de l'extrema i angoixant “Martyrs”.

Potser només se li pot retreure un excés de passos de rosca al final, i que abusi del recurs del gos en detriment de la força dramàtica del cec, però s'agraeix un producte que inquieta sense recursos fàcils, i el tractament del personatge femení com algú fort i no com algú a qui inevitablement cal salvar (excepte, ai, en la pitjor escena: la de la càmera lenta).

Sembla que hagi explicat molt, però en realitat no he explicat res. L'experiència val la pena i no s'hi val a espatllar-la amb spoilers. A gaudir-la (i a patir)!

Comentaris (1)05-09-2016 20:55:22

davidcuencadavidcuenca blog, 12-09-2016 22:19:23

Nou article

Escriu un nou comentari:

Comentari extern

Nom:


Registrar-me a flog.cat

Usuaris registrats

Usuari de flog.cat:

Contrasenya: