David Cuenca Ros
per en 12 Novembre 2013
1,443 Vistes

A vegades, el continent adquireix importància i pot influir sobre la percepció que tenim del contingut. Aquest cap de setmana n'he viscut dos exemples. El primer, dissabte. Després de força dies de no anar-hi, tornem al cinema, a veure "Séptimo", un thriller protagonitzat per Ricardo Darín i Belén Rueda. Comencem malament ja abans de la sessió, perquè m'envaeix una sensació cada cop més aguda que als cinemes Ocine de Girona han perdut tot el respecte a l'espectador. Desconeixement de quina sala acull la teva pel·lícula, desajustaments entre els horaris que apareixen a la web i els que realment són (sort que sempre hi anem amb temps), entrades numerades que et donen sense avisar, portes de la sala que triguen a tancar-se i que fan que hagis d'aguantar el soroll dels nens que envaeixen sis sales de sessió infantil quan ja ha començat la projecció... No és tant una crítica als soferts treballadors d'aquestes instal·lacions, que prou pena tenen i probablement prou mal pagats estan, sinó una constatació que el senyor Ocine no ens veu com a espectadors amb inquietuds culturals, sinó com a consumidors compulsius de crispetes i menjar ràpid cinematogràfic. I el cas és que amb aquest panorama he de reconèixer que vaig entrar a la pel·lícula una mica de mal humor. Evidentment, la pel·lícula no en tenia cap culpa, però sigui com sigui no hi vaig acabar d'entrar. "Séptimo" parteix d'una premissa molt interessant, va perdent pistonada progressivament i al final intenta enlairar-se (sense gaire èxit) en un gir final inesperat. La pregunta pertinent és: què volia explicar-nos "Séptimo"? O, més ben dit, sobre què ens volia fer reflexionar? M'ho qüestiono perquè un inici amb unes espectaculars imatges zenitals de Buenos Aires amb un fons de ràdio de to catastrofista suggereix que potser vol ser una denúncia d'una ciutat deshumanitzada on el delicte més inversemblant pot tenir-hi lloc. Però la cosa no acaba de quallar. En qualsevol cas, la pel·lícula funciona molt millor en la primera meitat, amb un ambient asfixiant i claustrofòbic, i un lúcid retrat d'una comunitat on tothom és sospitós perquè en realitat ningú coneix ningú. Malauradament, la història perd força i originalitat quan Ricardo Darín surt a l'exterior. I, en definitiva, sigui pel continent o pel contingut, la pel·lícula em va deixar força fred.

I força fred m'hauria deixat el triomf del Barça, o més ben dit la manera de produir-se, si no fos perquè en aquest cas el continent també té rellevància a l'hora de condicionar la percepció del contingut. I és que la victòria del Barça es pot qualificar de molt meritòria si tenim en compte que no va tenir lloc en un camp de futbol sinó en un camp de patates. I ho dic literalment, perquè fins i tot Song hi va poder fer una rega sense necessitar el tràmec. Aquí no es podia jugar al primer toc, ni en joc posicional i combinatiu, ni romanços. Si fins i tot em va fer patir que Neymar no engaltés bé la pilota en un plàcid primer gol després de la passada de la mort de Cesc, perquè la pilota li va arribar fent uns bots estranyíssims! En fi, que ahir calia més que mai un exercici de supervivència, i el Barça el va resoldre amb eficàcia, solvència i contundència. El partit va tornar a ser un intercanvi de cops, però el Betis va perdonar en moments decisius per culpa de Valdés o del pal, i el Barça va aprofitar fantàsticament bé els espais que deixava una avançadíssima defensa verd-i-blanca. A la primera part, el Barça no estava còmode en la sortida de pilota, però quan aconseguia controlar-la a partir de mig camp el perill era constant. La segona part, després d'un parell d'ensurts inicials, va acabar sent un passeig sense història. En el partit van destacar sobretot Pedro, amb un gran gol i molt intens tot el partit; Bartra, que va corregir diverses vegades situacions molt delicades; Song, que va apagar un munt d'incendis provocats per badades sobretot a la zona de Puyol i Montoya i que només va patir en la sortida de pilota; i Cesc, que en aquests partits "anglesos" d'anar amunt i avall s'ho passa d'allò més bé (1 assistència i 2 gols). Ara caldrà sobreviure una bona temporada sense Messi, però jo de moment confio en aquest equip.

Publicat a: Oci
Sigues el primer a qui li agrada això.
David Cuenca Ros
Les rotacions són importants en una temporada tan llarga i carregada de partits, i jo encara confiaria una mica més en els joves...
14 Novembre 2013
miquel pubill
tens tota la raó,sempre responen tot i no participant gaire seguit.
14 Novembre 2013
David Cuenca Ros
En Bartra sempre juga bé, i gosaria dir que ara mateix és el defensa més en forma de l'equip. Montoya i Tello no són tan brillants però acostumen a complir. I tinc unes ganes boges de veure jugar un partit de titular a en Sergi Roberto!
15 Novembre 2013
David Cuenca Ros
Nou article
18 Novembre 2013