login
Inicia sessió

register
Registra't

Petites grans passions

Cinema: Sitges 2018 (1a part) i "El infinito"; i futbol: València 1 - Barça 1

El festival de cinema de Sitges és una bogeria absoluta. Ja des del moment de la venda d'entrades: tot just començar, i conseqüència de la prioritat que tenen els propietaris d'abonaments, vam constatar que la sessió de “Mandy” a la qual assistiria Nicolas Cage estava esgotada. Aleshores vam intentar activar el pla B: una sessió de “Clímax”, l'última bogeria cinematogràfica de Gaspar Noé, al mític cinema Retiro també sonava espectacularment bé. El resultat, el mateix: entrades esgotades. Doble decepció que ja no es podia resoldre, perquè la resta de programa previst per al dia 6 d'octubre no era gaire atractiu. Aleshores ens adonem que hi ha un altre dia en què també hi podrem anar i decidim canviar l'enfocament: comprarem entrades per a un parell de pel·lícules qualsevol ben espaiades en el temps, sense esperar-ne res, i dedicarem la resta del dia 6 a gaudir de l'ambient del festival. Reservada, doncs, la nostra marató particular de pel·lícules per a un altre dia, ens disposem a gaudir de la festa.

I així va ser. Un dissabte fantàstic. Què pots fer quan tot el món del cinema fantàstic s'ha aturat a la costa del Garraf? Doncs passejar, gaudir, relaxar-te, celebrar que feliçment la data coincideix amb el teu aniversari de casament:



Molt important, també, fer nous amics:



I si a sobre pots tenir a tocar estrelles del carisma de Nicolas Cage (simpatiquíssim i tan atent amb els fans que va fer desesperar els responsables de la seva seguretat) i Ron Perlman, poca cosa més pots demanar (evidentment circulen per internet fotos molt millors dels dos banys de multituds, però aquestes són les nostres i vam fer el que vam poder enmig de la bogeria):



Tot plegat, divertidíssim, com sopar en una terrassa veient passar la marxa zombi. I les pel·lícules? Bé, doncs ja ha quedat dit que aquest dissabte eren el de menys. La primera, “Pearcing”, francament dolenta. Fracassa en tot: la música no hi escau, l'intèrpret masculí no té carisma, no hi ha cap virtuosisme en la posada en escena ni cap sentit estètic en la tria de plans i enquadraments... I el guió no s'aguanta per enlloc. En un moment donat em va fer pensar en “Audition”, i llavors vaig recordar que estava basada en una novel·la del mateix autor. Però en el deliri de Takashi Miike almenys hi havia una trama coherent que finalment embogia, mentre que aquí la cosa no té ni cap ni peus des del primer minut. Intenta ser divertida, però no se'n surt. Intenta ser original, però només recorre situacions massa cops transitades. En definitiva, un despropòsit absolut. La pel·lícula, a competició, va rebre per part meva la pitjor puntuació possible a l'urna de la sortida. No serà pas gràcies a mi que pugui optar al premi del públic.


Aquest desastre (que quan ets a Sitges no t'importa gens) va ser al migdia. Després va venir tota la diversió, i gairebé a mitjanit vèiem la segona amb les piles carregades. Sense ser res de l'altre món, “Zoo” ja era una pel·lícula molt més digna. Amb els seus defectes (una narrativa sincopada que comença a ser un mal crònic de molts llargmetratges en l'era de les sèries, algunes situacions de missatge social ambigu i un abús literal de les drogues), però amb els seus encerts, en especial la decisió valenta de deixar els zombis pràcticament fora de camp per focalitzar-ho tot en la relació de parella. D'acord que la dissecció del matrimoni no és la d'un Bergman, però el millor que es pot dir d'aquesta proposta és que és profundament honesta i humana. Mereixia més aplaudiments dels que va tenir al final per part d'un públic segurament massa cansat. Com nosaltres, que vam arribar a casa a les quatre de la matinada, satisfets i amb una advertència per a aquesta edició del festival: tornarem.


Com que no en teníem prou, diumenge de sofà i pel·lícula amb una altra mostra de cinema fantàstic: “El infinito”, que va triomfar en l'edició del 2017 i que precisament havíem adquirit el dia abans a les paradetes del festival. Una proposta atractivament estranya que no evita els mals narratius que, al meu entendre, acompanyen moltes pel·lícules actuals. La gent ja no sap explicar històries o és simplement que jo últimament tinc un dèficit d'atenció que no tenia? Sigui com sigui, les escenes eliminades del Blue-Ray aclareixen força que finalment es va optar per l'austeritat narrativa en detriment del subratllat, malgrat el risc d'un excés d'el·lipsis que despistés l'espectador. En qualsevol cas, al final tot encaixa i la història fabulosa dels bucles temporals cobra sentit en forma de reflexió sobre la immortalitat: seria suportable l'eternitat? No és, de fet, tota la nostra vida, per mortal que sigui, una successió de bucles?


El Barça ho és segur, un bucle: de la frustració a l'eufòria, i de seguida altre cop a la frustració. No es va jugar malament ahir, però l'equip continua pagant la baixa forma d'algun dels seus puntals (no tornaré a dir noms, perquè és una evidència) i, sobretot, la falta de personalitat del seu entrenador. Em sap greu, però és així: no seré original si dic que ahir va ser desesperant com va trigar a fer canvis. Perquè l'equip jugava bé, sí, però li faltava grapa al davant i se'l veia cansat. I Dembélé anar esperant. Valverde sabia que era necessari que entrés, però me l'imagino; per qui el canvio? Arthur ha jugat molt bé, però ara se'l veu cansat. Podria endarrerir Coutinho... Però no, que m'exposaré massa. Per Suárez? No, que trenco la jerarquia. Per Coutinho? Va, per Coutinho. Home per home i no toquem gaire res. I mentrestant el temps ha anat passant i, evidentment, el francès ja no té cap opció de revolucionar el partit. I això em desespera: perquè prefereixo el risc de perdre amb valentia que aconseguir un resultat gris per manca de coratge. Reflexió aquesta, per cert, que crec que cal fer extensiva a tots els àmbits (i qui s'hi vulgui entendre, ja ho farà).

Comentaris (10)09-10-2018 00:03:50

Kotch Bandar, 09-10-2018 11:42:15

Buenas David! Por fin va la página...
Lo primero: este año me voy a volver a quedar con las ganas de ir a Sitges... pero el año que viene ya lo estoy planeando. A ver esta semana que me dijiste que era el día fuerte si me saco alguna recomendación.
Y lo 2º, el Barsa. Me hubiera gustado charlarlo antes pero por temas de trabajo y hobbies (que ya sabes lo que me ocupa) al final no puedo nada. En fin... Lo más importante es que no creo que sea por la salida del campo de Dembélé por lo que jugamos bien vs el Tottenham sino por la vuelta al 4-3-3. Ya se ha dicho veces, jugar con Cou en el medio rompe el equipo porque en lugar de ayudar a la construcción como hacía Iniesta se suma al ataque y acabamos con un 4-2-4 que no deja defender. Y si a eso sumamos que Dembélé y Cou son máquinas de perder balones y flojos en defender... El 4-3-3, con Arthur trabajando para lo que se fichó, ayuda mucho a Busquets en tareas de distribución (más Messi) y luego en defensa (Rakitic también lo agradece).

Kotch Bandar, 09-10-2018 11:48:00

Pero como dices siempre aparecen los mismos. Piqué sale en TODOS los goles. Luego tiene acciones en los partidos que dices “no está tan mal” pero es que el 95% son fallos garrafales suyos. Sin Umtiti, con Lenglet todavía cogiendo galones y con Vermaelen fuera de forma (y con 33 años) debería erigirse como “el jefe”, pero si no hace autocrítica y ve lo mal que está me recuerda más a Pepe que a Puyol.
Suárez ha mejorado últimamente. Las discusiones con mis amigos sobre si es bueno que “luche tanto” en lugar de jugar bien se han hecho continuas. La verdad, uno de los señalados ha sido Dembélé pero sigo creyendo que jugando él en punta podría ser como cuando Eto’o. De hecho tendríamos algo parecido arriba: Ronaldinho-Eto’o-Messi y Coutinho-Dembélé-Messi.
Y por último, Valverde. No entiendo. Tanto carácter como parece que tiene para al final haciendo siempre la misma: Denis ni sale, Dembélé tras marcar 4-5 goles al banquillo (en lugar de Suárez), cambios siempre muy tarde. Al menos ha decidido volver al 4-3-3 y no al 4-4-2 con 3 rocas defendiendo.

Kotch Bandar, 09-10-2018 11:57:33

Otra cosa me preocupa es que realmente no hay suplentes para las vacas sagradas… y tenemos muchas: Piqué, Alba, Busquets, Messi, Suárez. Lenglet ha venido porque Umtiti se puso terco, Alba cuando se lesione no hay nadie (bueno, Miranda), Busquets le han traído a Vidal aunque veo más a Arthur por tema salida de balón, y aunque Munir ha cumplido no creo que pueda con el peso (¿Dembélé?). Messi ni te digo.
Y por último, no todo son malas noticias: me está gustando últimamente Semedo. Sí que es cierto que no interfiere tanto en el ataque como se espera pero creo que es más falta de confianza de los compañeros que otra cosa: en los 2 últimos partidos lo veo hacer buenos desmarques por banda al hueco y la gente ni lo ve. Estamos tan acostumbrados a atacar con Alba que se ha olvidado la banda derecha. Arthur tiene movimientos de Xavi, aunque todavía le falta cabeza. Pero no olvidemos que tiene 22 años. Y lo mismo opino de Munir, que ha salido 2 ratos y ha marcado 1 gol (aunque tiene la losa del Leganés). En fin, estamos salvando a Lopetegui (no sabes el gusto que tenemos encima los cules españoles la diversión por este tema) pero

Kotch Bandar, 09-10-2018 12:02:03

No olvidemos que los últimos años el Madrid ha acabado mejor la temporada que nosotros y estos puntos los hemos perdido contra los de abajo mientras que ellos contra los de arriba.
Así que nada, a seguir disfrutando de Sitges y nos vamos leyendo, escribiendo y (espero) viendo dentro de no mucho.

Gerard, 09-10-2018 20:13:38

Sitges i les entrades, n'hi ha per escriure'n un article! I Sitges, més enllà dels perjudicis que es puguin tenir (masificació turística i especulació urbanística), és una ciutat bonica.
Sempre té un punt d'emotivitat veure de prop a, en aquest cas actors, que has vist i gaudit en tantes pel·lícules.
Respecte "Clímax", agafat-ho pel costat positiu: dijous l'estrenen a Girona, tot i hi ha pel·lícules que veure-les a Sitges té un plus afegit (i de vegades dos)...
Tinc ganes de veure-la i a l'hora por: "Solo contra todos" i "Irreversible" m'agradaren però el muntatge excessivament accelerat del tràiler de "Clímax" no em convenç, espero que tota la pel·lícula sigui així.

davidcuencadavidcuenca blog, 09-10-2018 20:24:38

Kotch, cuántas cosas! Te contesto algunas. Totalmente de acuerdo con lo que dices de Dembélé: el problema no es que juegue el francés, el problema es que lo haga Coutinho en el centro del campo. Arthur va para titular, de modo quela única manera de que Dembélé y Coutinho sean compatibles es dando descanso a Suárez.
Y sobre Piqué... Si todo lo que tiene que decir es que le tienen manía, como cuando un alumno suspende, apaga y vámonos. Para mí pueden acabar de titulares Umtiti-Lenglet, aunque el primero deba hacerlo en la derecha.
Con Semedo voy a días. En Wembley me desesperó, pero en Valencia me gustó mucho.
Prefiero valorar lo que hacemos nosotros sin fijarme en el maligno, y cuatro partidos de liga seguidos sin ganar es un balance horrible. Y sólo de Champions no vamos a poder vivir, porque eso no va con nosotros.
Cuídate mucho, no trabajes tanto y mentalízate para venir a Sitges el próximo año! Seguimos en contacto!

davidcuencadavidcuenca blog, 09-10-2018 20:27:24

Hola, Gerard!
Espero que "Clímax" aguanti una mica, perquè aquest cap de setmana tenim diversos compromisos (entre els quals, Sitges!). De tota manera, penso com tu que és la típica pel·lícula que a Sitges es pot gaudir un munt mentre que en sala normal et pot fer arrufar el nas (com "The neon demon"). Veurem...

(Anònim), 14-10-2018 07:25:03

Quina entrada més ben parida! T'has superat! Felicitats pel teu aniversari. Una abraçada (JM)

davidcuencadavidcuenca blog, 14-10-2018 21:58:38

Hola, JM! Quin goig veure't per aquí! Gràcies per les floretes! Espero que també llegeixis la que tot seguit publicaré sobre el nostre segon dia a Sitges!

davidcuencadavidcuenca blog, 14-10-2018 23:25:44

Nou article

Escriu un nou comentari:

Comentari extern

Nom:


Registrar-me a flog.cat

Usuaris registrats

Usuari de flog.cat:

Contrasenya: