David Cuenca Ros
per en 12 Desembre 2017
735 Vistes

 Després d'un dissabte relaxant amb amics per recuperar-nos de les emocions de Brussel·les, diumenge arriben per fi les petites grans passions de tota la vida. Anem al cinema sense gaire convenciment a veure “Suburbicon”. Ens atrau la direcció de George Clooney, i no cal dir que encara més que el guió el signin els germans Coen. La poca informació que en tenim sembla indicar que es tracta de la típica sàtira que intenta desenterrar l'horror que s'amaga darrere l'aparent perfecció dels barris residencials nord-americans. Ens fa l'efecte que això ja ho hem vist, i pensem en pel·lícules com ara “Las mujeres perfectas”. Però, tot i que la mirada humanista i demòcrata de Clooney hi és important, s'imposa el cinisme misantròpic dels Coen, amb un guió que recorda molt cims de la seva carrera com ara “Sang fàcil” o “Fargo”: l'absurditat de l'ambició castigada una vegada i una altra amb la mort sense sentit. En aquest sentit, la trama paral·lela sobre l'assetjament als veïns negres no hi acaba d'encaixar, més enllà d'actuar com a contraplà de les ximpleries autodestructives de la comunitat blanca mentre apunten al diferent com a l'enemic. El mur que allunya del contacte amb el diferent (fàcil veure-hi l'atac a l'administració Trump) actua com a símbol de l'aïllament irracional dels supremacistes. El toc Clooney, amb el seu cant d'esperança final, és reconfortant malgrat que debiliti en certa manera el poderós guió dels Coen (tot i que no és menys cert que el domestica i evita que surti de mare com passa a vegades amb el seu excés de nihilisme). I es pot llegir en clau de missatge global: o Amèrica es nega a assumir el seu passat violent i continua culpant de tot les minories, o accepta el pes dels seus pecats i comença de zero la construcció d'una societat molt més estimulant amb elles. La pel·lícula no és rodona, i en tot cas és molt més eficaç el seu revers (la recent “Déjame salir”), però es mira amb un plaer absolut i és absolutament recomanable.

I al vespre, el Barça. L'equip de Valverde continua deixant aquella impressió de falta de brillantor, de guspira, de geni, tot i que no es pot negar que continua encadenant guions impecables. A competitiu ara mateix a aquest equip no el guanya ningú. Una vegada més, primera part de picar pedra per recollir els fruits a la segona. Continuo sense veure clar el rol de Paulinho en aquest equip: l'he reivindicat com a molt encertat en determinats escenaris, però no entenc per què ha passat a ser titular per decret. Si el partit és exigent, certament la seva mobilitat a la zona ampla ajuda molt a compactar l'equip. Però si el rival munta una teranyina infranquejable, aleshores no fa més que alentir el joc de l'equip i prendre-li profunditat i recursos ofensius. Per això em va desesperar que, quan a la segona part Valverde va decidir encertadament introduir un tercer home d'atac (una altra vegada decisiu i impecable Alcácer), el sacrificat fos Denis i no el brasiler. Afortunadament, quan amb l'expulsió d'un rival es va fer evident i definitiu el plantejament defensiu dels grocs (bonic color), el tècnic va comprendre per fi que Paulinho feia més nosa que servei a l'hora de topar contra un mur i va donar entrada a Vidal a la recerca de profunditat. Com passa en aquests casos, no sabrem mai si el partit s'hauria decantat igualment al nostre favor sense l'expulsió, perquè just abans l'equip havia donat símptomes d'un pas endavant amb l'entrada d'Alcácer i un augment del ritme de circulació de pilota, però sigui com sigui a l'equip li va tornar a sortir un partit de manual, més pràctic que estètic. Amb tot, de mica en mica el Barça avorreix cada vegada menys (està tornant el primer toc, com en el preciós primer gol), i la possessió en camp rival és cada vegada més alta. Cal esperar que, després d'una etapa de supervivència que encara haurà de durar unes setmanes, de mica en mica vagi arribant la diversió. De moment, els resultats animen.

Publicat a: Oci
Sigues el primer a qui li agrada això.
David Cuenca Ros
Fuimos a ver Suburbicon con expectativas más bien bajas, y quizás por eso lo pasamos tan bien. Mírala si puedes. Sobre el Barça, hubo un momento durante el partido en que comenté que daba pena ver a Suárez tan solo arriba y que parecíamos un equipo pequeño. Al uruguayo le echamos pestes pero nos olv... Veure més
12 Desembre 2017
David Cuenca Ros
Nou article
12 Desembre 2017