login
Inicia sessió

register
Registra't

Petites grans passions

Cinema: "Suburbicon"; i futbol: Vila-real 0 - Barça 2

Després d'un dissabte relaxant amb amics per recuperar-nos de les emocions de Brussel·les, diumenge arriben per fi les petites grans passions de tota la vida. Anem al cinema sense gaire convenciment a veure “Suburbicon”. Ens atrau la direcció de George Clooney, i no cal dir que encara més que el guió el signin els germans Coen. La poca informació que en tenim sembla indicar que es tracta de la típica sàtira que intenta desenterrar l'horror que s'amaga darrere l'aparent perfecció dels barris residencials nord-americans. Ens fa l'efecte que això ja ho hem vist, i pensem en pel·lícules com ara “Las mujeres perfectas”. Però, tot i que la mirada humanista i demòcrata de Clooney hi és important, s'imposa el cinisme misantròpic dels Coen, amb un guió que recorda molt cims de la seva carrera com ara “Sang fàcil” o “Fargo”: l'absurditat de l'ambició castigada una vegada i una altra amb la mort sense sentit. En aquest sentit, la trama paral·lela sobre l'assetjament als veïns negres no hi acaba d'encaixar, més enllà d'actuar com a contraplà de les ximpleries autodestructives de la comunitat blanca mentre apunten al diferent com a l'enemic. El mur que allunya del contacte amb el diferent (fàcil veure-hi l'atac a l'administració Trump) actua com a símbol de l'aïllament irracional dels supremacistes. El toc Clooney, amb el seu cant d'esperança final, és reconfortant malgrat que debiliti en certa manera el poderós guió dels Coen (tot i que no és menys cert que el domestica i evita que surti de mare com passa a vegades amb el seu excés de nihilisme). I es pot llegir en clau de missatge global: o Amèrica es nega a assumir el seu passat violent i continua culpant de tot les minories, o accepta el pes dels seus pecats i comença de zero la construcció d'una societat molt més estimulant amb elles. La pel·lícula no és rodona, i en tot cas és molt més eficaç el seu revers (la recent “Déjame salir”), però es mira amb un plaer absolut i és absolutament recomanable.

I al vespre, el Barça. L'equip de Valverde continua deixant aquella impressió de falta de brillantor, de guspira, de geni, tot i que no es pot negar que continua encadenant guions impecables. A competitiu ara mateix a aquest equip no el guanya ningú. Una vegada més, primera part de picar pedra per recollir els fruits a la segona. Continuo sense veure clar el rol de Paulinho en aquest equip: l'he reivindicat com a molt encertat en determinats escenaris, però no entenc per què ha passat a ser titular per decret. Si el partit és exigent, certament la seva mobilitat a la zona ampla ajuda molt a compactar l'equip. Però si el rival munta una teranyina infranquejable, aleshores no fa més que alentir el joc de l'equip i prendre-li profunditat i recursos ofensius. Per això em va desesperar que, quan a la segona part Valverde va decidir encertadament introduir un tercer home d'atac (una altra vegada decisiu i impecable Alcácer), el sacrificat fos Denis i no el brasiler. Afortunadament, quan amb l'expulsió d'un rival es va fer evident i definitiu el plantejament defensiu dels grocs (bonic color), el tècnic va comprendre per fi que Paulinho feia més nosa que servei a l'hora de topar contra un mur i va donar entrada a Vidal a la recerca de profunditat. Com passa en aquests casos, no sabrem mai si el partit s'hauria decantat igualment al nostre favor sense l'expulsió, perquè just abans l'equip havia donat símptomes d'un pas endavant amb l'entrada d'Alcácer i un augment del ritme de circulació de pilota, però sigui com sigui a l'equip li va tornar a sortir un partit de manual, més pràctic que estètic. Amb tot, de mica en mica el Barça avorreix cada vegada menys (està tornant el primer toc, com en el preciós primer gol), i la possessió en camp rival és cada vegada més alta. Cal esperar que, després d'una etapa de supervivència que encara haurà de durar unes setmanes, de mica en mica vagi arribant la diversió. De moment, els resultats animen.

Comentaris (3)12-12-2017 01:04:16

Kotch Bandar, 12-12-2017 13:17:42

Interesante lo de Suburbicon. No voy a llegar a verla pero es de las que lo mismo una tarde/noche puedo pasar el rato.
Respecto al Barsa, pues la verdad es que cada día estoy más desencantado. Ya dije que me parece que la mentalidad de Valverde debería cambiar un poco, y no seré yo el que niegue que le está funcionando pero, como ya he dicho en TDG, no puedo parar de ver una mezcla de Madrid y Atleti en el juego del Barsa. El problema del 4-4-2 con SR de lateral es que si ninguno de esos 4 medios son extremos al final son 4, más Messi, mas SR (q tiende a ir al medio). Total, 6 tíos por el medio y solo la banda izquierda con Alba para crear peligro. Lo increíble es que con esos 6 medios no fuimos capaces de parar al Villarreal ni crear ocasiones. Suarez muy solo arriba y poco juego. Y al final, como dices, Paulinho al final es un estorbo porque rompe la máquina de creación. Sigo convencido que Semedo puede dar mucho en el lateral, como Alba, pero hay que saber a qué jugar. Y Denis, pues cuando no está Iniesta habría que aprovecharlo como tal y no dejar a Paulinho más arriba que él incluso. Se fichó para dar descanso a Busquets y al final se está convirtiendo en una pieza importante de doble filo. En fin, por ahora esto sigue funcionando… pero aviso: el Madrid el año pasado ganó Liga y Champions y mira ahora como están.
PD: Ya va casi un mes sin que se lesione Vermaelen y lo está haciendo bastante bien. Crucemos los dedos.
PD2: Lo del otro dia con Aleix por encima de un Deulo que no entró ni en la convocatoria creo que ya va indicando que en diciembre va a tener que buscarse otra casa.

davidcuencadavidcuenca blog, 12-12-2017 21:57:50

Fuimos a ver Suburbicon con expectativas más bien bajas, y quizás por eso lo pasamos tan bien. Mírala si puedes.
Sobre el Barça, hubo un momento durante el partido en que comenté que daba pena ver a Suárez tan solo arriba y que parecíamos un equipo pequeño. Al uruguayo le echamos pestes pero nos olvidamos de que debe luchar en solitario, como un Stuani de la vida (con todos los respetos a mi querido Girona, que ayer me dio una doble alegría, por ganar y hacerlo contra los pericos). Me gusta que se refuerce el centro del campo, pero no a costa de perder tanto remate, sobre todo si en realidad ese refuerzo no sirve para una mayor creación (como bien dices, ahora somos un equipo totalmente asimétrico, totalmente dependiente de la banda izquierda). Esperos que con Dembélé la cosa cambie y Paulinho chupe más banquillo. Al brasileño lo veo más en un rol estilo Keita cuando haya un rival muy físico, pero poco más.
Vermaelen muy bien (callemos todos: que no haya ley de Murphy). Y Deulo, en efecto, parece sentenciado...

davidcuencadavidcuenca blog, 12-12-2017 21:59:45

Nou article

Escriu un nou comentari:

Comentari extern

Nom:


Registrar-me a flog.cat

Usuaris registrats

Usuari de flog.cat:

Contrasenya: