Encara llepant-me les ferides per la derrota de la meva selecció en les semifinals del mundial, em poso per distreure'm un dels darrers èxits del cinema espanyol recent: “Tarde para la ira”, dirigida per l'actor Raúl Arévalo. El debut d'Arévalo en la direcció ens ofereix un thriller aspre (una mena de western amarat de costumisme cañí), amb una narrativa inicialment fragmentada que abans de mig film unirà les peces del trencaclosques per donar pas a la tragèdia. Una història de com la venjança és l'única cosa que queda a qui ho ha perdut tot. Però una història també condemnada al fracàs existencial, a les redempcions impossibles.
La venjança és un plat que se serveix fred. Per això no deixa mai el regust desitjat, i el seu assaboriment és tan amarg.