login
Inicia sessió

register
Registra't

Petites grans passions

Cinema: "El viaje de Nisha" i "Tots estan bé"; i futbol: Valladolid 0 - Barça 1

Crec que ja ho he comentat més d'una vegada: a una pel·lícula, per considerar-la una obra d'art, cal demanar-li quelcom més que compromís social. Si no hi ha un virtuosisme en la posada en escena, en el llenguatge... en el que sigui, pot ser molt eficaç com a producte de denúncia, però res més. Doncs bé: on hem de situar “El viaje de Nisha”? La trama, amb molts components autobiogràfics, narra la història d'una adolescent nascuda a Noruega de pares pakistanesos i els seus esforços per mantenir l'equilibri entre la seva concepció occidental de la vida i el respecte cap a la tradició dels seus pares. Sí: fa pensar molt en “Oriente es Oriente” o “Quiero ser como Beckam”, però en aquest cas s'hi introdueix un element dramàtic de primera magnitud: el desplaçament forçós de la noia al país on té les arrels i el xoc cultural que li toca viure. Per què plantejava el dubte del començament? Doncs perquè certament “El viaje de Nisha” té elements d'alçada artística (el treball de fotografia és excel·lent, i narrativament no hi ha grans subratllats), però no hi sé veure aquest missatge que alguns comenten que no és de confrontació sinó de respecte. Per mi està clara la denúncia del patriarcat oriental, però alerta que potser aquí hi ha el matís: la figura del patriarca sever ho és sempre per delegació; en realitat, són les altres dones reprimides les que més contribueixen a la repressió de la jove. El pare entén tard que no hi ha futur per a la seva filla, i que li desitja quelcom millor més enllà del què diran. Per això el creuament de mirades final entre tots dos diu tant i tant, sense paraules, i és el millor moment de la pel·lícula.

Parlant de lliçons morals, l'endemà veiem una d'aquelles pel·lícules nord-americanes que ningú diria que són un pamflet, però que sí que ho són. “Tots estan bé” és la prototípica pel·lícula que, rere l'argument suposadament crític amb l'estament familiar, n'és tota una apologia. No hi falta l'element principal, que no pot ser altre que l'ombra de les expectatives del pare sobre els quatre fills, incapaços de complaure'l, ni naturalment la seva redempció. No és que sigui una mala pel·lícula, és distreta i amb un bon càsting, però no hi ha res de nou sota el sol.

En canvi, sí que hi ha una novetat important en la lliga, i ha vingut per quedar-se: l'aplicació de la tecnologia en l'arbitratge del futbol. Una altra cosa és que les retransmissions siguin matusseres i creïn confusió en el moment de la seva aplicació (cosa que no va passar en el mundial), i que hagi de conviure amb el camp de patates en què el Barça va haver de jugar a futbol aquest dissabte (s'hauria jugat molt millor en qualsevol platja). L'equip va fer el que va poder, es va adaptar al medi en la mesura que li va ser possible, va donar la cara i va competir. Hi ha vint minuts consecutius durant la primera part que tenen molt de mèrit en aquestes circumstàncies. I Valverde, en general, va llegir bé el partit: quan no hi havia manera de desencallar-lo, sense fer canvis va passar del 4-3-3 al 4-4-2. Pot semblar contradictori, però la idea era obrir Coutinho i canviar Dembélé de banda perquè Busquets i Rakitic, molt sacrificats dissabte, lluitessin sols contra la gespa: era lògic sacrificar el joc de creació en un terreny així. La casualitat va fer que, tot just canviar el dibuix, Dembélé cacés una pilota producte de l'esforç de Roberto, i barraca. El francès no va donar símptomes de vells fantasmes i, tot i el risc que significava la gespa, va ser sempre l'atacant més incisiu (tot i que sí: ja sabem que continua havent de millorar en la presa de decisions en segons quines zones). Va ser, però, a partir d'aquí que el Barça va desaparèixer del mapa. Gespa a banda, ja són massa les vegades que comencem a patir just quan hem fet el més difícil, i em permeto suggerir que en part és per falta de valentia de Valverde: en comptes de situar Arthur per defensar-se amb la pilota, va donar entrada a Atila Vidal per acabar de carregar-se la poca herba que quedava dreta. I, amb l'entrada de Malcom per Coutinho, qui quedava per retenir l'esfèrica? Resultat: tots a córrer, i a patir com no s'havia fet en cap moment del partit. I, al final, a donar gràcies a la sort... i al VAR, que ja té nassos.

Comentaris (4)27-08-2018 21:52:49

Kotch Bandar, 01-09-2018 13:47:02

Buenas David!
La verdad, lo del campo es de traca: ya no saben qué hacer para evitar el juego del Barsa. Me gusta mucho la plantilla, pero con salvedades (como escribiré en TDG más extensamente). Y es que las variables tácticas son enormes: 4-3-3 fácilmente convertible en 4-4-2, o 4-5-1. Con Coutinho pudiendo jugar de interior, volante o extremo; Dembélé por ambas bandas, Messi de extremo, segundo punta o enganche. Más Malcom también de extremo, Vidal (que no es de nuestro agrado pero sirve de escoba) y Arthur para el doble pivote. Con Denis y Rafinha en la recámara para moverse por todos lados. Abajo Lenglet tengo que verlo un poco más y Semedo tiene que dar un paso adelante o se quedará fuera. Y lo mejor: plantilla no muy larga (21 jugadores, 20 si no contamos a Samper) pero con todos los puestos doblados. ¿Lo malo? Pues que demasiada variación táctica acabe por hacernos no saber a qué jugamos, y que los laterales… Hasta que Semedo no de ese paso que digo no pasa de “cumplidor”, y como se lesione Alba no tenemos más que a Miranda… ¡y dejaríamos al B sin lateral izquierdo! Sin embargo la mayor “preocupación” que me atañe ahora mismo es que realmente, aparte de Arthur, no veo ningún suplente pidiendo paso para titular y ya tenemos a 6 tíos con 30 o más.
Pero bueno, esto acaba de empezar y habrá que ver cómo avanzamos para llorar o reír.

davidcuencadavidcuenca blog, 03-09-2018 21:48:37

Hola, Kotch!
Bueno, ya he contestado en el TDG al respecto de muchas de tus inquietudes. Explicas muy bien (mejor que yo, que para eso el entrenador eres tú) las variantes tácticas, pero no me salen las cuentas. Ahora mismo la primera plantilla del Barça es de 23 jugadores, contando a Samper y Aleñá: https://www.fcbarcelona.cat/futbol/primer-equip/plantilla/jugadors
A mí durante la temporada la planificación deportiva me hizo temblar, porque iban dando bandazos, pero al final creo que tenemos una plantilla mejor que la del año pasado. Y me gusta que recuperemos a gente de la casa como Samper y Aleñá, aunque sea para jugar la Copa del Preparao...

davidcuencadavidcuenca blog, 03-09-2018 21:49:28

Samper y Munir, perdón.

davidcuencadavidcuenca blog, 03-09-2018 22:21:11

Nou article

Escriu un nou comentari:

Comentari extern

Nom:


Registrar-me a flog.cat

Usuaris registrats

Usuari de flog.cat:

Contrasenya: