login
Inicia sessió

register
Registra't

Petites grans passions

Cinema: "Una vida en tres días" i "Bus stop"

Sovint hi ha gent que critica cineastes com ara Ken Loach per fer un cinema massa de tesi, pamfletari, massa marcadament d'esquerres. De la mateixa manera, es qüestiona l'enfocament massa programàtic de cineastes com ara Tim Robbins ("Pena de muerte"), ja que es considera un cinema excessivament ideologitzat, en aquest cas seguidor de les consignes demòcrates. Però, és que no existeix un cinema també clarament conservador? No són programàtiques les pel·lícules que ens mostren l'enganyós somni americà o l'"american way of life"? És clar, aparentment són pel·lícules que, molt hàbilment, no presenten una qüestió política concreta; però ja se sap que tot és política, i també és ideologia mostrar de manera idealitzada un determinat enfocament de les relacions humanes i socials. Un exemple claríssim d'això és "Una vida en tres días", en la qual Jason Reitman torna a mostrar-se com un cineasta molt irregular, que sembla funcionar millor quan treballa amb materials aliens i que aquí signa un dels seus pitjors treballs. El cert conservadorisme que ja respirava "Juno" quedava feliçment entelat pel vitalisme que la guionista Diablo Cody va saber donar a la seva protagonista, però aquí ja no hi ha mitges tintes: per mitjà d'una història que no pot ser més inversemblant, Reitman ens ensenya un plantejament que, per molt que la pel·lícula estigui ambientada al 1987, hauria de fer vergonya que encara es mostrés al segle XXI: hi queda clar que tota llar necessita la figura d'un home (que, com el de l'anunci de Catalana Occidente, ho arregla tot, tot i tot), especialment si hi ha un nen pel mig, que necessita urgentment una figura paterna per ser tot un home i deixar de ser un marginat. Mare de Déu senyor! Es pot ser més ranci? I, en fi, el pitjor de tot és que el problema de la pel·lícula no és només de tesi; al capdavall hi haurà qui estarà d'acord amb aquests valors (hi ha gent que vota el partit republicà nord-americà o el PP, ves què hi farem). No: el pitjor és que, a sobre, la pel·lícula (de la qual només es podria salvar relativament la manera com suggereix, no sempre subtil, els conflictes interns provocats per l'aparició del desig en els personatges) té una estètica i un mecanisme narratiu de telefilm barat de sobretaula que no se l'acaba, impropi d'actors de la categoria de Josh Brolin i sobretot Kate Winslet, que encara m'estic preguntant com es va deixar entabanar d'aquesta manera.

Vaja, que després d'un missatge tan caspós com el d'aquesta pel·lícula, hom gairebé té la sensació que el salvatge tarannà del "cowboy" protagonista de l'altra pel·lícula vista aquest cap de setmana, "Bus stop", que tracta les dones com a poltres que cal domar, és gairebé fins i tot més modern i menys masclista. Al capdavall, es tracta d'una pel·lícula molt més antiga, el personatge mostra al final una certa redempció en el seu comportament i, a més, ja estem fatalment acostumats que en moltes pel·lícules la classe indiscutible de Marilyn Monroe (per mi estranyament poc agraciada en aquest film) es vegi limitada a l'aparició com a simple objecte de desig. La pel·lícula, a més, és una comèdia, i diversos personatges defensen la dignitat de la protagonista. Res a veure amb el lamentable rol que es reserva a la protagonista d'"Una vida en tres días". "Bus stop" és una pel·lícula menor de Monroe, però almenys no t'ofèn la intel·ligència com fan altres pel·lícules que van de modernes.

Comentaris (5)03-06-2014 00:11:56

Neus, 03-06-2014 16:58:23

Per no haver-te agradat "Una vida en tres días", has escrit prou coses... ;-P Tens raó, no deixa de ser un telefilm barat, però a mi em va distreure.
Molt millor "Bus stop".

davidcuencadavidcuenca blog, 03-06-2014 23:10:18

Sí, Neus, però totes negatives. No és que consideri que un home no és important en una família, però la pel·lícula deixa entreveure que la dona sense ell no és res, i no es poden transmetre aquests valors a aquestes alçades... "Bus stop" com a mínim té la virtut de fotre-se'n d'aquests valors i qüestionar-los com qui no vol la cosa.

ROSA, 04-06-2014 10:51:51

A mi m'agradat prou, "una vida en tres dias", potser tens raó, però crec com la Neus, que si res més no, és distreta.

davidcuencadavidcuenca blog, 04-06-2014 19:58:13

No, si estem tots d'acord: la pel·lícula ÉS distreta. Però això no treu que, com qui no vol la cosa (o, potser, sense ni tan sols proposar-s'ho) transmeti uns valors que a mi em produeixen certa urticària. A veure, que no és ni de bon tros la pitjor pel·lícula que he vist, però no és el que m'esperava.

davidcuencadavidcuenca blog, 05-06-2014 17:58:41

Nou article

Escriu un nou comentari:

Comentari extern

Nom:


Registrar-me a flog.cat

Usuaris registrats

Usuari de flog.cat:

Contrasenya: