login
Inicia sessió

register
Registra't

Petites grans passions

Cinema: "El virus de la por"

Independentment del paper una mica estrany que va fer Ventura Pons en la presentació d'"El virus de la por" al Cinema Truffaut de Girona, sens dubte ens trobem davant d'un cineasta a qui cal respectar molt. La seva prolífica trajectòria l'avala com un director atent a les pulsions d'una societat en constant canvi i a la deriva. I, en aquest sentit, la seva enèsima adaptació d'un text teatral resulta exemplar.

En primer lloc, cal dir que Pons aporta bones solucions artístiques a la posada en escena. A vegades pot transmetre la sensació que s'ha acomodat en les adaptacions teatrals, però cal reconèixer que acostuma a tenir aportacions interessants en l'adaptació al llenguatge cinematogràfic. En aquest cas, per exemple, l'ús reiterat de primers plans per empresonar els personatges en l'angoixa del dubte que se'ls genera a TOTS. I, així mateix, la utilització d'una estructura narrativa fragmentada cronològicament que no resulta gens gratuïta: permet, d'una banda, el contrast entre l'arcàdia feliç anterior als fets i la tensió posterior; de l'altra, submergir l'espectador en el mateix desconcert dels personatges a causa de la falta d'informació davant de determinades situacions (una mica i, salvant les distàncies, com feia l'obra mestra "Memento", de Christopher Nolan).

Però, més enllà de les virtuts i les mancances (que també en té, com l'actuació d'alguns intèrprets i una càmera un pèl telefílmica), "El virus de la por" és sobretot una pel·lícula necessària. Així vam tenir l'ocasió de comentar-ho amb la magnífica actriu i protagonista del film Roser Batalla, que va atendre molt amablement els espectadors a peu de passadís després de la sessió. Necessària perquè parteix d'un text que ens adverteix d'una societat instal·lada en la paranoia, que no admet que a vegades les coses passen perquè fatalment han de passar, i que no entén que la sobreprotecció no només és ineficaç a l'hora d'evitar determinades tragèdies sinó que a més resulta contraproduent i poc edificant. El resultat és que el virus de la por s'escampa per tota una societat que pretén viure inútilment de manera esterilitzada i profilàctica, en detriment de les relacions humanes. La por dels pares es trasllada als educadors, que escarmentats han d'estar sempre pendents que qualsevol paraula o qualsevol gest seu no pugui ser mal interpretat com l'indici d'un comportament sospitós. Producte d'això, s'estableix entre ambdós col·lectius una relació construïda des del recel, contrària als valors de respecte i confiança mutus que serien desitjables i necessaris. La pel·lícula no jutja, i es mostra comprensiva amb el patiment de tothom, però deixa clar el seu compromís en la denúncia de la deriva d'una societat deshumanitzada per un virus de la por que les noves tecnologies comunicatives ajuden a escampar amb rapidesa i absoluta incapacitat de reflexió.

Comentaris (7)20-09-2015 00:46:16

miquelpugamiquelpuga blog, 20-09-2015 11:26:10

bon escrit!!!

Neus, 21-09-2015 20:24:35

És una pel.lícula que reflecteix molt bé la societat on vivim en l'actualitat. Quan érem petits tot era molt més senzill.
Deixo una frase de la pel.lícula que resumeix en quin món vivim, una frase que molesta molt quan es diu, i que s'hauria de prohibir del llenguatge actual: "com es nota que no tens fills".
Aneu-la a veure, val la pens

davidcuencadavidcuenca blog, 21-09-2015 22:56:20

Gràcies, Miquel! M'alegro de tornar a veure't per aquí!

davidcuencadavidcuenca blog, 21-09-2015 23:02:38

Neus, com molt bé dius aquesta frase reflecteix molt bé com funcionen les coses ara. Molts pares sembla que vulguin guanyar el concurs a millor pare del món, i no s'adonen que humilien aquelles persones que per diferents circumstàncies no han experimentat l'experiència de la paternitat.
I tens raó: quan érem petits jugàvem en gronxadors acabats en punxa, i podíem sortir al carrer a l'hora del pati. I no passava res, i si passava es consierava un accident. Avui en dia això no s'accepta, es considera que sempre que hi ha una desgràcia hi ha un responsable, i així hem acabat: els pares mirant en lupa els educadors, i els educadors demanant papers firmats per tot per no tenir problemes...
Estic molt content perquè, després de diversos exemples contraris, per fi una pel·lícula d'aquestes contrades decideix no tractar els educadors com els dolents. I és que no hi ha ni bons ni dolents, només una incomprensió i un recel molt nocius per a tothom.
Finalment, una qüestió formal de la pel·lícula que l'altre dia em vaig deixar al tinter: en contrast a la majoritària presència de plans curts que comentava, l'escena clau té lloc molt hàbilment en un pla molt general, per fer-nos partíceps com a espectadors de la confusió que es genera.

davidcuencadavidcuenca blog, 21-09-2015 23:04:02

Nou article

Javi Roman, 21-09-2015 23:07:52

Bones David, Et deixo un enllaç a un documental que m'està fent riure i plorar de manera consecutiva, juga molt bé amb els sentiments i les emocions, potser m'afecta més perquè aquests dies estic més susceptible però sigui com sigui és una obra mestra, t'ho recomano.
Parlem aviat.
https://www.youtube.com/watch?v=N1WdfVWo1pQ

davidcuencadavidcuenca blog, 21-09-2015 23:47:40

En prenc nota, Javi. El que passa és que continua sense funcionar-me el so de l'ordinador. hauré de buscar una pantalla alternativa... Moltes gràcies per pensar en mi i en el blog!

Escriu un nou comentari:

Comentari extern

Nom:


Registrar-me a flog.cat

Usuaris registrats

Usuari de flog.cat:

Contrasenya: