David Cuenca Ros
per en 29 Juny 2015
505 Vistes

Els meus pares tenen una gosseta preciosa, la Laika. Tots ens l'estimem amb bogeria. Sovint me la miro, quan jeu al meu costat  i em llepa; o quan em mira amb cara de tendresa, de ser la gossa més feliç del món perquè sóc al seu costat. I penso que és ben cert que hi ha gossos que són millors que moltes persones. La Laika té el cor net, pur, i li encanta fer-te saber que és feliç quan et veu. I és molt poca cosa el que necessita: que li facis cas quan en té ganes, que l'acaronis, que li facis saber que tu també estàs molt content de veure-la. A vegades el meu pensament va més enllà i em pregunto si els éssers humans ens mereixem que els gossos ens idolatrin tant, perquè probablement no tenim les virtuts de lleialtat i fidelitat que tenen ells.

Aquest primer paràgraf, que segurament m'ha quedat una mica massa carrincló però que explica el que sento, em serveix per introduir l'argument d'aquesta sorprenent i estranyíssima pel·lícula que és "White God": en una societat que cada vegada maltracta més els gossos, aquests s'acaben revoltant contra els humans, fet que dóna lloc a algunes de les imatges més impactants del cinema recent (el pla final és impagable). La pel·lícula renuncia al to de terror, i en tot moment sembla voler estar oberta a interpretacions simbòliques: és la revolta dels indignats? Dels immigrants utilitzats i després deixats a la seva sort? També el títol és desconcertant: qui és aquest déu blanc? És la subespècie hegemònica dins la raça humana, aquest mascle blanc que sempre ha tingut el domini del món només per espatllar-lo? O cal agafar la trama (molt més propera a "El origen del planeta de los simios" que no pas a "Los pájaros") en sentit literal, i aquest déu blanc és la personificació de l'Amo, així en majúscules, per qui el gos faria qualsevol cosa encara que aquest no ho mereixi?

Qui ho sap. Però el lector fidel d'aquest blog sap que darrerament m'obsessiona un tema: la impossibilitat d'exercir la bondat en una societat corrupta. La Laika és una gossa feliç i no li falta de res. És lleial a uns amos que s'ho mereixen. Però quantes Laikes hi deu haver que enalteixen el seu amo sense que ho mereixi, a la recerca d'un afecte que no arriba? Quantes persones van per la vida sempre amb la màxima cordialitat i només reben cops? I si la pel·lícula vol ser una faula que ens adverteix del que podria passar el dia que les persones que sempre hem estat cordials i amables ens cansem de rebre patacades? 

Publicat a: Oci
David Cuenca Ros
Perquè la pel·lícula aconsegueix que sentis més empatia pels gossos que per les persones. I, com deia, moltes vegades a la vida real passa el mateix...
1 Juliol 2015
David Cuenca Ros
Nou article
2 Juliol 2015