login
Inicia sessió

register
Registra't

Petites grans passions

Diàleg interior

Potser no és el millor moment per tenir dubtes, sobretot quan s’ha de fer front a una repressió implacable. Però penso que és sa plantejar-te de tant en tant qui ets, qui vols ser i què defenses. Per això avui faré servir el blog per intentar posar en ordre les meves idees.

La lectura ahir d’un editorial de Vicent Partal a Vilaweb és el que m’ha portat a reflexionar. Hi planteja els motius pels quals la ultradreta està pujant tant a tot Europa, i ho atribueix en gran part al fracàs del projecte europeu i de la socialdemocràcia. Simplificant-ho molt (el seu text hi aprofundeix molt més), el que ve a dir és que Europa s’ha mostrat com una tecnocràcia incapaç de respectar la voluntat de l’electorat i que la socialdemocràcia no ha sabut llegir el descontentament que això provoca. El resultat és una frustració que porta a abraçar projectes totalitaris.

Analitzem el cas d’Itàlia. D’entrada he de dir que no l’he seguit amb profunditat, però és evident que a Europa no li han agradat els resultats electorals i ha imposat el tecnòcrata de torn que serveixi als seus interessos. Això, més enllà que les formacions populistes guanyadores siguin altament qüestionables, és intolerable en democràcia. De fet, l’única cosa que fan és donar ales a aquest populisme i fer que augmenti. A partir d’aquí, tot és sentir que els italians han de recuperar la seva dignitat, sortir al carrer amb la seva bandera i reivindicar el seu orgull nacional. Mama, por. Inevitable pudoreta d’ultradreta.

Però aquí és on m’envaeix el dubte. No hi ha un paral·lelisme evident entre el sentiment dels italians aquests dies i el nostre? No és la nostra dignitat com a votants el que hem defensat l’1 d’octubre i el que ens té indignats avui, que Espanya ha imposat sense cap dret quin president havíem de tenir i quins consellers? No és això el que representen les nostres banderes quan sortim al carrer? Aleshores, què ens diferencia dels italians aquests dies?

El mateix Partal que m’aporta el dubte m’aporta la solució: sí i no. Perquè precisament si una virtut ha tingut l’independentisme, diu ell i ho subscric, és que ha suposat una resposta antisistema en positiu: no ha anat contra ningú (no ens cansarem mai de dir-ho: no tenim res en contra dels espanyols); no ha buscat enemics en la immigració (al contrari: a cap ciutat europea agredida hi ha hagut una reacció antiislamòfoba com la de Barcelona); no ha volgut destruir sinó transformar, construir, renovar.

A la pel·lícula «El taller de escritura», Laurent Cantet planteja que l’atracció per la ultradreta neix de la frustració, però també del sentiment de buidor. Suposo que per això Ciudadanos no té discurs més enllà de l’odi anticatalanista. Imposició de símbols, diuen? Pel que fa als llaços grocs, ho tornaré a repetir: no és un símbol partidista, sinó humanitari. I, pel que fa a les estelades, ho tornaré a dir també: fora banderes dels balcons quan deixin de ser un símbol de resistència, quan siguem un estat normal. Res de patriotisme: ens haurem guanyat el dret de ser lliures, i la llibertat comença per poder ser crític amb un mateix sempre que calgui.

Conclusió número 1: si els italians fan onejar la seva bandera per reivindicar la seva dignitat com a votants, em tindran al seu costat. Si d’aquí passen a eslògans del tipus «primer, els italians» que hem sentit en altres llocs, tindran el meu rebuig.

Conclusió número 2: potser no és el millor moment per tenir dubtes, sobretot quan s’ha de fer front a una repressió implacable. Però és sa i imprescindible autoqüestionar-se per no esdevenir un fanàtic. En aquest sentit, no estaria malament que els espanyolistes es plantegessin algunes coses. No els demano que pensin com jo, però sí que no justifiquin tots els actes que es fan en el seu nom. Que no donin ales a la ultradreta, que no insultin, que no defensin l’empresonament de gent innocent. Que defensin les seves idees de manera democràtica i pacífica, que construeixin i no destrueixin. I llavors fem d’una vegada el que tota societat madura fa: confrontar les idees a les urnes i que guanyi el millor. I respectar els resultats, si no és demanar massa. (I, si no són capaços de tot això, aleshores consolidació definitiva de la República d'octubre.)

PD: Fa un parell de dies que tenia aquest article a la nevera. No em decidia a publicar-lo en veure l'actuació dels nostres polítics, tant aquí com al país veí; ara mateix difícil d'entendre, però que caldrà jutjar amb perspectiva.

Comentaris (6)01-06-2018 00:13:21

Kotch Bandar, 01-06-2018 22:11:06

Me gusta el artículo. Al final las banderas no representan a todos. Yo: español, antitaurino, antisevillanas, antitortilla de patatas y anti muchas cosas más que se supone que representa la bandera. No, esa no es mi idea. Y por eso sé que el independentismo no es odiar a España o su bandera sino un ideal que se ha creado... a su vez creando odio. Al final Cataluña es un sitio (cámbialo por “país” si quieres) formidable. El problema viene cuando para ensalzar a una parte hay que atacar a la otra sin pararse a pensar siquiera en lo que significa. Pero como digo los catalanes sois formidables: los mismos que pueden estar en contra del independentismo ven lo que ha hecho el PP y al final deciden ayudar a sus congéneres. Lástima que no haya esa unidad en la totalidad de España. A ver ahora con lo que está pasando esto (que lamentablemente no puedo disfrutar) y cómo lo hacen los de izquierdas.
Un abrazo desde mi ultratumba.

davidcuencadavidcuenca blog, 02-06-2018 02:41:33

Hola, Kotch!
Antitortilla de patatas? Pues a mí me encanta la tortilla de patatas! Contra las sevillanas, no tengo nada, aunque no sean lo mío (pero es lo que tu dices: tampoco me gustan las sardanas). Antitaurino sí soy, y también anticorrebous.
El odio es algo que nunca hemos proclamado, ni lo hemos buscado. Defendiendo nuestros ideales hemos encontrado a gente que nos ha odiado, pero al fin y al cabo es de esa fobia a la diferencia de lo que hemos querido huir precisamente. Si nos quieren odiar, no podemos hacer nada. Nosotros no odiaremos (por lo menos yo lo intento). Catalunya es un lugar formidable, y España también. ¿Los catalanes, formidables? Pues hay de todo: te puedo asegurar que conozca a catalanes, e independentistas, que son auténticos gilipollas. En todas partes hay de todo. El deseo de independencia no nace de un sentimiento de superioridad, como muchos españoles creen, sino de la defensa de nuestra dignidad colectiva, que sentimos arrebatada por la prepotencia de las instituciones del estado.

davidcuencadavidcuenca blog, 02-06-2018 02:50:28

Pero al carajo con todo esto: ahora mismo lo que me preocupa es que te veo hundido. Deduzco que tus males han ido a peor, y no sabes cuánto lo lamento. Es cierto que no nos conocemos personalmente, pero nuestra relación internauta me hace deducir que no mereces este sufrimiento. Quiero que sepas que a mi mujer le hablo mucho de ti, le cuento nuestras charlas políticas y futboleras, y también te ha cogido cariño por el enfoque cordial que le das a todo. Te cuento esto porque te queremos hacer saber, totalmente en serio, que si necesitas alejarte un poco de todo unos días en nuestra casa podrás encontrar cobijo si lo deseas. Eso sí: a partir de julio sería todo mucho más sencillo, porque ahora mismo estamos hasta arriba de trabajo. Con todo, espero que lo que te angustia se solucione, de todo corazón. Un abrazo muy fuerte. Y recuerda: tienes las puertas de nuestra casa abiertas para cuando quieras. Sólo tienes que pedirlo.

ROSA MARIA, 02-06-2018 10:46:48

M'encanta veure persones tan maques com en Kotch, i veure que a Espanya hi ha molta gent que ens comprén. Un article preciós com sempre.

davidcuencadavidcuenca blog, 02-06-2018 23:17:46

Doncs segurament serà l'últim en aquesta línia...

davidcuencadavidcuenca blog, 02-06-2018 23:51:17

Nou article

Escriu un nou comentari:

Comentari extern

Nom:


Registrar-me a flog.cat

Usuaris registrats

Usuari de flog.cat:

Contrasenya: