David Cuenca Ros
per en 1 Juny 2018
821 Vistes

Potser no és el millor moment per tenir dubtes, sobretot quan s’ha de fer front a una repressió implacable. Però penso que és sa plantejar-te de tant en tant qui ets, qui vols ser i què defenses. Per això avui faré servir el blog per intentar posar en ordre les meves idees.

La lectura ahir d’un editorial de Vicent Partal a Vilaweb és el que m’ha portat a reflexionar. Hi planteja els motius pels quals la ultradreta està pujant tant a tot Europa, i ho atribueix en gran part al fracàs del projecte europeu i de la socialdemocràcia. Simplificant-ho molt (el seu text hi aprofundeix molt més), el que ve a dir és que Europa s’ha mostrat com una tecnocràcia incapaç de respectar la voluntat de l’electorat i que la socialdemocràcia no ha sabut llegir el descontentament que això provoca. El resultat és una frustració que porta a abraçar projectes totalitaris.

Analitzem el cas d’Itàlia. D’entrada he de dir que no l’he seguit amb profunditat, però és evident que a Europa no li han agradat els resultats electorals i ha imposat el tecnòcrata de torn que serveixi als seus interessos. Això, més enllà que les formacions populistes guanyadores siguin altament qüestionables, és intolerable en democràcia. De fet, l’única cosa que fan és donar ales a aquest populisme i fer que augmenti. A partir d’aquí, tot és sentir que els italians han de recuperar la seva dignitat, sortir al carrer amb la seva bandera i reivindicar el seu orgull nacional. Mama, por. Inevitable pudoreta d’ultradreta.

Però aquí és on m’envaeix el dubte. No hi ha un paral·lelisme evident entre el sentiment dels italians aquests dies i el nostre? No és la nostra dignitat com a votants el que hem defensat l’1 d’octubre i el que ens té indignats avui, que Espanya ha imposat sense cap dret quin president havíem de tenir i quins consellers? No és això el que representen les nostres banderes quan sortim al carrer? Aleshores, què ens diferencia dels italians aquests dies?

El mateix Partal que m’aporta el dubte m’aporta la solució: sí i no. Perquè precisament si una virtut ha tingut l’independentisme, diu ell i ho subscric, és que ha suposat una resposta antisistema en positiu: no ha anat contra ningú (no ens cansarem mai de dir-ho: no tenim res en contra dels espanyols); no ha buscat enemics en la immigració (al contrari: a cap ciutat europea agredida hi ha hagut una reacció antiislamòfoba com la de Barcelona); no ha volgut destruir sinó transformar, construir, renovar.

A la pel·lícula «El taller de escritura», Laurent Cantet planteja que l’atracció per la ultradreta neix de la frustració, però també del sentiment de buidor. Suposo que per això Ciudadanos no té discurs més enllà de l’odi anticatalanista. Imposició de símbols, diuen? Pel que fa als llaços grocs, ho tornaré a repetir: no és un símbol partidista, sinó humanitari. I, pel que fa a les estelades, ho tornaré a dir també: fora banderes dels balcons quan deixin de ser un símbol de resistència, quan siguem un estat normal. Res de patriotisme: ens haurem guanyat el dret de ser lliures, i la llibertat comença per poder ser crític amb un mateix sempre que calgui.

Conclusió número 1: si els italians fan onejar la seva bandera per reivindicar la seva dignitat com a votants, em tindran al seu costat. Si d’aquí passen a eslògans del tipus «primer, els italians» que hem sentit en altres llocs, tindran el meu rebuig.

Conclusió número 2: potser no és el millor moment per tenir dubtes, sobretot quan s’ha de fer front a una repressió implacable. Però és sa i imprescindible autoqüestionar-se per no esdevenir un fanàtic. En aquest sentit, no estaria malament que els espanyolistes es plantegessin algunes coses. No els demano que pensin com jo, però sí que no justifiquin tots els actes que es fan en el seu nom. Que no donin ales a la ultradreta, que no insultin, que no defensin l’empresonament de gent innocent. Que defensin les seves idees de manera democràtica i pacífica, que construeixin i no destrueixin. I llavors fem d’una vegada el que tota societat madura fa: confrontar les idees a les urnes i que guanyi el millor. I respectar els resultats, si no és demanar massa. (I, si no són capaços de tot això, aleshores consolidació definitiva de la República d'octubre.)

PD: Fa un parell de dies que tenia aquest article a la nevera. No em decidia a publicar-lo en veure l'actuació dels nostres polítics, tant aquí com al país veí; ara mateix difícil d'entendre, però que caldrà jutjar amb perspectiva.

Publicat a: Oci
Sigues el primer a qui li agrada això.
David Cuenca Ros
Hola, Kotch! Antitortilla de patatas? Pues a mí me encanta la tortilla de patatas! Contra las sevillanas, no tengo nada, aunque no sean lo mío (pero es lo que tu dices: tampoco me gustan las sardanas). Antitaurino sí soy, y también anticorrebous. El odio es algo que nunca hemos proclamado, ni lo hem... Veure més
2 Juny 2018
David Cuenca Ros
Pero al carajo con todo esto: ahora mismo lo que me preocupa es que te veo hundido. Deduzco que tus males han ido a peor, y no sabes cuánto lo lamento. Es cierto que no nos conocemos personalmente, pero nuestra relación internauta me hace deducir que no mereces este sufrimiento. Quiero que sepas que... Veure més
2 Juny 2018
David Cuenca Ros
Doncs segurament serà l'últim en aquesta línia...
2 Juny 2018
David Cuenca Ros
Nou article
2 Juny 2018