Entenc perfectament que hi hagi catalans que no vulguin separar-se d'Espanya. Només faltaria. D'això es tractaria: de poder fer una campanya normal en què tothom exposés els seus arguments de manera normal abans d'una votació normal. Em costa molt més admetre que em diguin que no tinc dret a votar, però com que sóc professor disposo d'una paciència infinita. Ara bé, que per atacar el procés s'omplin la boca de demagògia i de mentides, capgirant cínicament la realitat, això ja no ho puc admetre. Que em tractin de ximple, això sí que no. Per això vull avui replicar tot un seguit d'idees que els defensors de l'unionisme repeteixen fins a l'extenuació i que no tenen cap mena de sentit, i que són deliberadament hipòcrites ja que atribueixen als altres els seus propis defectes. Hi insisteixo: respecte per als arguments, tot. Per als arguments conscientment tramposos, ni aigua.
1. Nosaltres sí que representem la voluntat del poble. I per això ens posem noms tan guais com Societat Civil Catalana. O sigui, que els gairebé dos milions de persones que es van manifestar ahir a Barcelona no són societat civil. A veure, que les minories s'han de respectar, només faltaria. Però que no parlin en nom de tota la societat catalana, precisament ells que es queixen que els altres volen imposar el que ells anomenen pensament únic. I un altre nom que em fa molta gràcia és el de Ciutadans: ja és gros que es digui així un partit que considera que som súbdits i no ciutadans, que hem d'obeir i deixar-nos de votar.
2. Aquest procés està dividint la societat catalana. D'això se'n desprèn que aquells qui creiem en la independència hem de callar perquè no hi hagi fractura social. Per tant, no som un país prou adult per debatre idees i hem de pensar tots el mateix per viure en harmonia. Com que demanen que siguem els independentistes els que callem, interpreto que deuen ser ells els que no tenen prou tolerància per admetre les idees dels altres. I llavors diuen que imposem el pensament únic! La manera que una societat madura no es fracturi és resolent les seves diferències en una votació democràtica, i que s'accepti la voluntat de la majoria. La democràcia és això. No es tracta d'imposar res. Demanem votar!
3. La V va ser un èxit perquè la gent està manipulada per l'escola i per TV3. Gràcies per dir-nos burros a la cara, per dir-nos que no tenim esperit crític, que no tenim criteri propi, que som xaiets que no pensem per nosaltres mateixos. Pel que fa a l'escola, suposo que sí, que la iaia que tenia davant meu a la manifestació en cadira de rodes és independentista perquè així li degué inculcar l'educació franquista que li va tocar rebre. Pel que fa a la TV, a vegades m'oblido que la tirania de TV3 és tan gran que en aquest país ningú mira Tele 5 encara que sovint aparegui incomprensiblement com la cadena líder d'audiència a Catalunya. Ni una mínima autocrítica, ni un reflexionar sobre què han fet malament els polítics espanyols perquè ens sentim així d'allunyats. És més fàcil dir que dos milions de persones gasten temps i diners a desplaçar-se a Barcelona perquè són ximples.
4. Catalunya s'està convertint en una dictadura encoberta. I això ho diuen els que s'oposen que la gent voti i els que censuren conferències sobre llibres. No entenc res.
5. Els independentistes no són demòcrates, perquè no respecten la llei. Pel que sembla, les lleis són més sagrades que la voluntat de les persones. Segons això, els negres nord-americans encara seurien darrere de l'autobús. I aquí deixo de banda que hi ha mecanismes legals per convocar la consulta, i que no permetre-la no és una qüestió de legalitat sinó de voluntat política. Gent que no em deixa votar em diu que no sóc demòcrata! Veure-ho per creure-ho.
6. Als catalans que no defensem la independència ens consideren mals catalans. No ho he sentit dir mai a ningú, però ho repeteixen tant que fan que sembli cert. Si els unionistes no havien sortit abans al carrer fins a fer-ho ahir a Tarragona és perquè no havien volgut. Segurament consideraven que no els calia, perquè manifestar-se té sentit per reclamar que es canviïn les coses, i no per deixar-les com estan. Però entenc que veient la voluntat majoritària del Parlament de Catalunya no se sentin còmodes i vulguin expressar-ho. Hi tenen tot el dret. Ho han fet i no ha passat res. I no s'hi val a dir que Albert Rivera va haver de ser protegit per evitar una agressió, perquè aleshores nosaltres podríem parlar de les dues increpacions violentes que ha hagut de suportar en dues Diades consecutives Josep Sánchez Llibre a Madrid. D'energúmens n'hi ha a tot arreu i de tots colors, i no s'hi val a convertir l'anècdota en categoria.
7. Artur Mas no actua com a president de tots els catalans. Això no és cert. Mas no ha anat a cap mobilització en favor de la consulta, perquè entén que el seu paper representatiu de tota la societat catalana li ho impedeix. El que no se li pot retreure és que compleixi el seu programa electoral, que per això l'han votat. Per la mateixa regla de tres, ja que de moment em fan ser espanyol per força, jo podria queixar-me que si Rajoy impedeix la consulta no està actuant com a president de tots els espanyols. Absurd, oi?
8. La bandera de tots els catalans és la senyera, i no l'estelada. De tot el que diuen, aquesta és l'única cosa que és certa. Però és que ningú els ha dit el contrari. L'estelada és el símbol d'un legítim anhel de llibertat, però l'endemà de la independència la senyera serà la nostra bandera, com ho ha estat sempre, ja que el nou país també ha de ser-ho d'aquells que no volien la independència. Ha de ser el país de tots. De tota manera, em sorprèn aquesta defensa aferrissada de la senyera en boca dels mateixos que s'escandalitzen perquè el Barça la vol lluir en la seva equipació. Ells sols es delaten.
Com es pot veure, tots són arguments tramposos. No ho dic perquè siguin contraris al que jo penso, vull insistir-hi, sinó perquè demostren una clara hipocresia en utilitzar una tècnica que els és comuna: atribuir als altres els defectes que els són propis a ells, sobretot la manca de respecte i de sentit democràtic. Gairebé em sap greu haver escrit aquest article, perquè ahir vaig viure una festa en què la gent mostrava il·lusió (ni un insult a Espanya, ni un incident, ni una mala cara) més que no pas enuig. Ho deia a la meva mare: no estem enfadats, estem il·lusionats. Una actitud exemplar en un col·lectiu tantes vegades humiliat. Però és que no puc amb el cinisme. Perdoneu, però algú ho havia de dir.