Si em preguntessin què és el que més m'està agradant del Barça aquesta temporada, respondria que la capacitat de competir en les situacions més adverses. Cada vegada que ha hagut d'afrontar un partit important minvat per les baixes, ha donat un cop de puny a la taula i n'ha sortit reforçat. Tres vegades clau ha hagut de sobreposar-se a l'absència de Messi i ha donat la cara. Tot l'equip ha fet un pas endavant i se n'ha sortit. La primera vegada va ser contra el Bayer Leverkusen al Camp Nou: el Barça només havia empatat el primer partit de la lligueta i acabava de perdre Messi per dos mesos; la situació era traumàtica quan el partit agonitzava i el resultat era advers, i semblava que el missatge seria que la travessa del desert sense l'argentí seria dura, però l'equip va reaccionar amb orgull i (tot i jugar malament) va tirar el partit endavant. Aquesta victòria balsàmica va fer creure a l'equip en les seves possibilitats, de manera que es va plantar al Bernabéu en la recta final de la recuperació de Leo amb moral de victòria: l'argentí no va ser titular, però va arribar la segona fuetada (i quina fuetada!) en forma de 0-4 a l'etern rival. Finalment, ahir el més difícil encara: afrontar tota una anada de quarts de final de copa a San Mamés sense dues de les peces del trident, ja que a la baixa del millor jugador del món calia afegir-hi la de Luis Suárez. I va tornar a sortir cara a la moneda.
Els seguidors de l'Athletic em podrien objectar que el mèrit és seu, que planten cara a tot un Barça per moltes baixes que tingui només amb gent de la casa. I tindran raó. Però, com que el que a mi m'interessa és l'enfocament des del punt de vista del meu equip i com que crec que fa temps que competim contra nosaltres mateixos per superar-nos, penso que ahir n'hi havia per estar satisfet. Recuperar Munir per a la causa (un jugador que abans de la copa tenia una relació amb el gol tan difícil com la que té Rajoy amb la ràdio) i guanyar fins i tot amb un Neymar discret hauria de reforçar la moral de qualsevol. Certament el regust va ser agredolç, perquè la segona part va ser molt dolenta i l'Athletic va acabar fent un gol que el manté viu, però aquest equip competeix sempre. Sempre. I així no hi ha manera de poder retreure-li res.
