login
Inicia sessió

register
Registra't

Petites grans passions

Futbol: Elx 0 - Barça 4

Partit de tràmit superat amb bona nota pels jugadors menys habituals. Poques vegades com amb Luis Enrique (és qüestió d'anar-se fixant en els seus mèrits) s'ha vist jugar el Barça amb tanta intensitat partits d'aquestes característiques. Ahir, els jugadors amb un rol més secundari van reivindicar la seva vàlua. Això va permetre que, contràriament al que acostuma a passar en partits d'aquest tipus, es poguessin treure algunes conclusions. Potser m'equivoco, però tinc la sensació que la victòria contra l'Atlético (així com una convocatòria d'eleccions que el deixa més fora que dins del club l'any que ve i, per tant, amb menys a perdre) ha alliberat definitivament Luis Enrique, que ja mostra sense complexos la seva voluntat d'un equip més vertical. Ahir la primera part del Barça va ser un regal inesperat: intensa, veloç, efectiva. D'acord que el rival encara és hora que es presenti, però és d'agrair aquesta actitud, aquesta professionalitat i aquesta mentalitat. Luis Enrique, sempre que no es torni boig fent deu canvis de cop, farà bé de tenir en compte aquests jugadors per dosificar els teòrics titulars.

I si del que es tracta és de ser més vertical, ahir Rafinha va demostrar que hauria de jugar molts més minuts en aquest equip. Va ser l'amo i senyor del partit, i va trencar constantment línies defensives amb la qualitat de la seva conducció. Hi veig l'Iniesta del futur (tot i que molt millor defensivament), i si l'aposta és jugar d'aquesta manera (cosa que insisteixo que a mi em sembla bé), aleshores calen més Rafinhas i menys Xavis. També l'altre interior, Sergi Roberto, va fer un molt bon partit. Per fi es va deixar anar i va mostrar el seu repertori: bona qualitat tècnica, bona visió de joc... i un golàs. Com el de Mathieu, que em va deixar astorat i que va reobrir el debat (com havia fet Rakitic contra l'Osca) sobre la conveniència que Messi llanci totes les faltes. I no cal dir res de Ter Stegen, cada vegada més capficat a seguir les passes de Neuer com a porter modern, participant del joc com un defensa més.

Finalment, el gran punt d'interès d'aquest partit intranscendent era l'aportació dels joves del filial. En aquest sentit, va ser molt preocupant l'actuació de Munir, una ombra del jugador que va enlluernar tothom a principis de temporada. Fa la sensació que l'absència de minuts el perjudica i que potser seria sensat retornar-lo de tant en tant al filial. Va sorprendre l'absència de Sandro (desconec si tenia algun problema de salut, com en el cas de Samper), i també el debut de Gumbau, que va complir però sense enlluernar. Adama, per la seva banda, va mostrar el seu potencial però també que encara està una mica verd.

I l'última imatge del partit va ser molt agradable: Adriano, tot just va acabar de fer el 0-4, va anar com un llamp cap a Douglas, que li havia fet una centrada excel·lent, amb un somriure d'orella a orella. Sens dubte, Adriano era conscient de com necessitava el seu compatriota una cosa així. Sembla que, malgrat tot el que s'ha dit, hi ha companyonia al vestidor. Farà falta per afrontar els reptes que vénen. M'agrada detectar optimisme amb vista a l'eliminatòria contra l'Atlético, sempre que aquest vagi acompanyat de la prudència. Però primer cal anar a la Corunya, i a la lliga sí que ja no es pot badar més. La temporada comença a posar-se, malgrat tot el que ha passat, molt interessant.

Comentaris (3)17-01-2015 03:16:00

miquelpugamiquelpuga blog, 18-01-2015 13:51:44

hi ha bon rotllo entre els jugadors.

davidcuencadavidcuenca blog, 19-01-2015 23:04:44

La sensació és aquesta, i falta saber si també entre els jugadors i el tècnic.

davidcuencadavidcuenca blog, 19-01-2015 23:07:34

Nou article

Escriu un nou comentari:

Comentari extern

Nom:


Registrar-me a flog.cat

Usuaris registrats

Usuari de flog.cat:

Contrasenya: