Valverde té un problema: elabora les seves alineacions de manera jeràrquica. Per exemple, contra l'Atlético va alinear precipitadament un Umtiti fora de forma en detriment d'un Lenglet que havia defensat amb escreix el seu lloc. I el partit d'ahir va ser un exemple claríssim d'això: si tu saps que el rival vindrà a buscar-te a dalt i no disposes d'Arthur (la feina del qual és impagable en la sortida de pilota), sembla bastant clar que necessites un migcampista de toc per substituir-lo. I aquest podria haver estat perfectament, per exemple, Carles Aleñá. Però Valverde va decidir disposar de Rakitic i Vidal junts (amb el croat incomodíssim a l'esquerra), i l'equip va patir moltíssim per pèrdues causades per la pressió avançada dels holandesos. I aquest és el problema: l'alineació d'ahir estava cantada, sense marge de sorpresa tenint en compte les jerarquies.
Ja sé que tots portem un entrenador a dins i que res és tan fàcil, i que per governar un vestidor com el del Barça necessites gestionar els egos, però un entrenador ha de tenir prou personalitat per arriscar en determinades decisions. Sense perfils així a la banqueta, qui sap si hauríem arribat a gaudir mai d'un Xavi, un Iniesta o un Busquets. Com que el resultat no ho és tot, de la mateixa manera que a vegades defenso l'entrenador en situacions de marcadors decebedors, avui alço la veu contra el joc de l'equip per molta victòria que s'aconseguís. I és que fins ara els resultats són prou bons, sobretot a Europa en un grup temible, però si continuem gestionant la plantilla d'aquesta manera ens tornarem a adonar tard que no ens arriba per a la Champions. L'últim quart d'hora del partit d'ahir, vergonyós, com a símptoma.