David Cuenca Ros
per en 19 Setembre 2013
1,255 Vistes

Ho confesso: aquest equip em té absolutament desconcertat. No entenc a què juga, i el que és pitjor és que em temo que a vegades els mateixos jugadors tampoc no gaire. De fet, Piqué ho va deixar molt clar a la roda de premsa de la prèvia: l'equip es troba en fase d'adaptació al nou entrenador, i a la recerca de l'equilibri entre joc de control i joc vertical. Potser això explica que en moltes fases del partit els jugadors corrin pel camp com pollastres sense cap.

A mi, ja ho he explicat, em sembla bé aquesta aposta de Martino per un joc més directe, o si més no per combinar una cosa amb l'altra, sobretot perquè crec que això ens pot fer un equip menys previsible del que ho érem darrerament i, per tant, més difícil d'aturar. El que passa és que sembla que als jugadors els costa saber quan han de fer cada cosa, i això crea molts dubtes i molts desajustaments. D'altra banda, comparteixo el recurs de les passades llargues en diagonal per trencar línies de pressió i deixar els extrems en situació d'un contra un en no donar temps a la defensa rival de bascular correctament, però tinc la sensació que n'abusem una mica massa. El resultat, si més no vist el partit d'ahir: els migcampistes creatius, els interiors, gairebé no intervenen, i això fa dels blaugrana un equip vulgar i irreconeixible. Un altre problema és que l'abús d'aquestes situacions acaba partint l'equip per la meitat, fent-lo llarg, de manera que si en algun moment es vol conservar la possessió són els jugadors qui han de córrer i no la pilota. I això sí que és trair la filosofia de Cruyff amb totes les de la llei (ahir el Barça va tenir una de les possessions de pilota més fluixes que es recorden: només un 56%).

Tot plegat fa que per mi l'ideal a trobar, el referent, sigui la primera part del partit de Mestalla (deixant a part els fatídics cinc últims minuts), perquè demostra que es pot ser vertical i fer un joc directe però des de la possessió, el toc i la intervenció dels interiors, com ha de ser. A València, l'equip va saber-la tocar i, al mateix temps, veure el moment en què una passada vertical de molts metres ho trencava tot. Per això crec que Martino estava tan satisfet al final d'aquell partit, i estic segur que creu que són els millors minuts de l'equip fins ara i els vol com a model. Si el segell del Barça de Guardiola era hipnotitzar el rival a còpia de triangulacions curtes fins que el ritme de les passades accelerava de cop i noquejava el rival, crec que el que busca Martino (i el que potser hauria estat el segell de Tito si hagués tingut més temps, a jutjar pel poc que vam poder intuir) és que l'equip hipnotitzi el rival de la mateixa manera però el remati amb una sola i precisa passada vertical.

Mentrestant, mentre l'equip busca Déu entre la boira, que diria el poeta, estem a la mercè de dos jugadors clau, ambdós argentins. Messi (amb el permís de Neymar), que amb les seves genialitats desequilibra els partits més grisos, i Mascherano (amb el permís de Busquets), que ha de treballar com un boig per corregir tots els desequilibris creats per les pujades simultànies dels dos laterals. Un Mascherano, a més, que aplica amb força més sentit i precisió el recurs de les pilotades llargues (en paraules de Martino, que fa de Márquez). Martino citava Piqué en roda de premsa, però per mi el català n'abusa molt més, i ho fa sovint sense gaire sentit (és molt millor, per exemple, superant línies progressant amb la pilota als peus).

En fi, que tot això ho dic després de guanyar per 4-0. No és que no en tingui mai prou, és que sé que l'equip pot i ha de fer-ho millor, perquè no sempre jugarem contra l'Ajax. I la victòria és la millor situació per reflexionar amb tranquil·litat sobre el que encara ens manca.

Publicat a: Oci
Sigues el primer a qui li agrada això.
miquel pubill
tens raó
22 Setembre 2013
David Cuenca Ros
Bé, no ho sé, són sensacions que tinc jo. Que consti que estic content amb la marxa de l'equip, que som competitius com no vam ser-ho al final de la temporada passada, però no vull ser resultadista i m'agrada que el meu equip jugui bé.
23 Setembre 2013
David Cuenca Ros
Nou article
23 Setembre 2013