Segurament, el més interessant del partit d'ahir és analitzar l'alineació. Davant la monstruositat del que espera, les decisions de Luis Enrique havien d'estar condicionades per la sobrecàrrega de minuts d'alguns puntals i per la necessitat de protecció d'una cinquena targeta groga d'altres jugadors també importants. Per tant, malgrat que s'intuïa que hi hauria moltes rotacions, en realitat semblava que hi havia d'haver poc espai per a les sorpreses. S'intuïa que Mascherano jugaria al darrere al costat de Bartra, per permetre el descans de Piqué i per protegir de la sanció Mathieu. Davant l'absència de Busquets per acumulació de grogues, l'única incògnita era saber si seria Rakitic o bé Sergi Roberto l'encarregat de fer de pivot. Li va tocar al del planter (que va fer un partit excel·lent), de manera que el sacrificat va ser Rafinha (ja que també s'intuïa l'absència d'Iniesta en l'onze). La sorpresa, però, va arribar al davant. Era clar que era una oportunitat ideal per a la participació de Pedro, però qui semblava tenir tots els números per descansar era Luis Suárez, també amenaçat de suspensió. Però Luis Enrique va optar per fer seure Neymar, i això em va agradar molt: és evident que en els últims partits el brasiler s'ha acomodat i ha estat molt poc centrat, de manera que una mica de xarop de banqueta pot ser la millor medecina.
La titularitat de Xavi, juntament amb un esquema clàssic d'equip modest visitant el Camp Nou (línies juntetes i endarrerides i concessió de les bandes), va fer que es recuperés el Barça de tota la vida, el del joc de control i de possessió. I el Barça, amb més de mig equip format per jugadors no habituals, va fer un partit prou digne i entretingut. No es va patir en cap moment pels tres punts, i les sensacions van ser molt positives. Estranyament, però, aquest matí ja he sentit crítiques per un partit considerat avorrit. No entenc res. D'acord que els dos primers gols van ser dues genialitats individuals que no van tenir res a veure amb el joc de combinació, i és cert també que el Barça a la segona part s'ho va agafar amb molta (i comprensible) parsimònia. Però els que critiquen el joc d'ahir són els mateixos que quan passen moltes coses es queixen de descontrol. A veure si ens aclarim i aprenem a gaudir del que tenim, que no és poc. Un altre dia a l'oficina. Una casella més ratllada al calendari. Passet a passet, ens anem apropant a l'objectiu.
