L'alineació que va posar en joc dimecres Luis Enrique es pot valorar de dues maneres. Si es fa des del curt termini, només es pot veure com un error i com una temeritat. Massa canvis de cop, massa joves, massa debutants... Resultat: un desgavell, un avorriment, i haver d'acabar demanant l'hora contra l'equip teòricament més fluix del grup. Es podia evitar.
Però hi ha una altra manera de veure-ho: des del llarg termini. Potser algun dia recordarem aquest partit com el del naixement d'una estrella (extraordinari Sergi Samper) o com el del debut del porter del Barça dels propers quinze anys (solvent i decisiu Ter Stegen). Poder sortir a jugar la Champions amb Ter Stegen, Bartra, Samper, Sergi Roberto, Munir... hauria de ser el goig de qualsevol barcelonista. Aquests vailets són el futur, i més si es confirma que el Barça no pot fitxar la propera temporada.
On es troba, doncs, la veritat? Doncs, probablement, com sempre, al mig. Al meu entendre, hauria estat preferible una alineació més equilibrada. Valenta i arriscada, sí, però equilibrada. El cas més clar: si decideixes fer debutar Samper, hauria estat millor (i que consti que ho vaig pensar abans que ho digués Rexach) envoltar-lo dels migcampistes habituals per protegir-lo. Iniesta, Rakitic i Busquets són importantíssims i cal dosificar-los, però no cal que descansin tots alhora. Unes rotacions més assenyades farien que l'equip se'n ressentís menys. Afortunadament, Samper va demostrar un talent tan fora de sèrie que no es va veure gens afectat per aquesta revolució: quin domini de la situació, quina omnipresència, quina pausa i alhora quina capacitat de jugar al primer toc... Quina delícia de jugador! Sort, perquè mentre Sergi Roberto feia el que podia (per mi va jugar força bé, però es va veure eclipsat pel debutant), Xavi demostrava que la suplència lluny d'esperonar-lo l'ha acabat d'acomodar. Sense Rakitic ni Iniesta al camp, ara mateix el Barça es torna un equip massa pla. Si a això hi afegim que els laterals no van ser gens profunds i que Munir i Neymar van haver de jugar més per fora, lluny d'on fan mal, podem estar contents del resultat. El Barça es trobarà altres partits així i ha de saber atacar-los d'una altra manera.
És clar que també podria ser que Luis Enrique veiés venir la dificultat d'un partit espès contra un rival tancat i preferís protegir els titulars de les crítiques focalitzant-les en ell. Sigui com sigui, a mi m'agrada que sigui valent, però considero que aquesta vegada es va passar una mica de frenada i gairebé ho paguem car. I, a tot això, com queda ara la qüestió de la porteria? Cadascú jugarà una competició? Luis Enrique diu que no... I el cas és que a mi em sembla que Ter Stegen té més perfil Barça, però molt més, que Bravo; però és aviat per dir-ho.
