Totes les anàlisis diagnòstiques del partit d'ahir apunten en la mateixa direcció: com d'important és Busquets per a l'equip. Hi estic d'acord, i evidentment se'l va trobar a faltar mentre no hi va ser, però jo encara diria més: aquest és el partit perfecte per demostrar com d'important per a l'equip és Sergi Roberto. Si Roberto hagués pogut jugar en el lloc de Busquets, segurament no hi hauria hagut el desordre que hi va haver. Si Roberto hagués pogut jugar en el lloc de Mathieu al lateral esquerre, segurament l'equip hauria pogut tenir molt millor sortida de pilota. Però Roberto va haver de jugar en el lloc d'Iniesta, perquè no quedava cap interior pur més, i això va obligar a improvisar una defensa en què Vermaelen i Mathieu compartien el costat esquerre (massa de cop per al sensible cor culer) perquè Mascherano havia de passar a la funció de pivot.
Sigui com sigui, és molt preocupant el que està passant en els últims partits. De moment els anem guanyant, però el Barça ha estat clarament superat i dominat pel seu rival en moltes fases de les seves tres últimes actuacions. Sempre he dit que el mínim que es pot exigir a aquest equip és que imposi la seva ideologia futbolística, que sigui protagonista. Pero ahir, un cop més, va haver d'anar reculant davant d'una pressió avançada molt ben feta (és d'això que va fer ahir l'Athletic que se'n pot dir intensitat, i no de donar puntades de peu). No hauria estat cap sacrilegi buscar la pilotada llarga: qualsevol cosa que ens permetés avançar metres i agafar de mica en mica el domini, qualsevol cavalcada d'algun membre del trident que posés mínimament la por al cos de l'adversari. Però res. No hi va haver manera de sortir de la cova durant quaranta minuts. I el pecat original era que ningú (no només Mascherano) feia els moviments més elementals per sortir amb pilota jugada des de la superioritat.
A la segona part, la davallada física de l'Athletic i la voluntat de Neymar van capgirar la situació. Però aquest no és el camí. Ara bé: si del que es tracta és de recuperar el plaer de la incertesa i de les victòries amb patiment, aleshores se n'estan sortint la mar de bé.
