Per aquelles coses del caos absolut que hi ha ara mateix en els drets televisius, no vaig poder veure els prolegòmens del partit d'ahir, i per tant em vaig perdre la xiulada a l'himne de la UEFA i l'exhibició d'estelades, però pel que sembla tot plegat va ser rotund. A més, em va semblar que aquesta vegada, durant el partit, els crits d'"Independència" i de "Visca el Barça i visca Catalunya" van ressonar amb més força que mai. La UEFA ha paralitzat momentàniament les sancions perquè veu que la cosa ha sortit de mare i que l'ha vessada de ple, però no ens va voler estalviar la humiliació de la presència pomposa d'uns senyors que ho fotografiaven i ho gravaven tot com si a l'estadi s'estigués produint un crim. La UEFA, el TC i totes les sigles del món, però, han de saber que han topat amb un poble tossudament alçat perquè l'assisteix la raó de la dignitat.
Pel que fa al partit en si, una vegada més poca cosa a dir. Em continuo avorrint molt més del que m'agradaria amb els partits del Barça, però igualment em sento orgullós i esperançat que el joc anirà millorant reforçat pels resultats. Una llàstima la lesió d'un altre migcampista, ara Rakitic, que ens complica encara més l'alineació del Bernabéu. I magnífic el paper de Neymar (i de Suárez) en el lideratge d'aquest equip orfe de Messi. El brasiler encara és jove, i tendeix a focalitzar el seu talent en el driblatge i la superació de línies de passada, i segurament això explica aquest joc poc amic del mig del camp que no ens acaba de convèncer. Però això es corregirà quan Messi i la seva privilegiada visió del joc tornin, i hi haurem guanyat un Neymar més madur i una davantera, per tant, encara més letal. Mentrestant, l'equip ha demostrat que pot sobreviure sense l'argentí i que aquest serà la cirereta d'un pastís que tenim moltes ganes de devorar.
