David Cuenca Ros
per en 7 Desembre 2016
975 Vistes

En el meu comentari sobre el Barça-Madrid, vaig intentar fer una anàlisi que no fos només passional. Però la ferida encara era oberta i, malgrat les hores transcorregudes, la bilis s'imposava al seny. És curiós com una cosa tan aleatòria com un resultat o un altre (va venir d'un minut) pot determinar tant les sensacions i provocar que l'esperança deixi lloc a la desolació. En aquest sentit, el partit d'ahir (un luxe deliciós poder veure una última jornada de la fase de grups de la Champions sense patiments) em va ajudar a posar les coses una mica més en perspectiva.

Segur que a Turan i a Gomes no els falta actitud. Si de cas, una mica d'adaptació. Amb el turc ja ha quedat clar (ahir, la confirmació) que amb l'esquema del Barça juga millor al davant que al mig del camp, i dissabte a Pamplona el més probable és que tingui una altra oportunitat. Pel que fa al portuguès, ahir em va encantar a la posició de Busquets. I, certament, pel que fa a disciplina tàctica i compromís defensiu, no se li pot retreure res; però em desespera la seva falta d'ambició amb la pilota als peus. Ahir, en canvi, desinhibit i sense pressió, va lluir com a mig centre i es va mostrar com el recanvi ideal de Sergio. És evident que ara no ens hem d'emocionar, perquè el partit d'ahir era una costellada amb públic, però haver vist també la millor versió d'Aleix Vidal i un Denis deixat anar acaba de contribuir a la sensació que, aquesta vegada sí, el fons d'armari finalment funciona. El partit d'ahir, intranscendent a nivell esportiu, va ser molt important anímicament per a tots aquells que el van protagonitzar, i l'equip en pot sortir reforçat. Fins i tot Alcácer, que gairebé no va fer res, per fi va inaugurar la seva estadística amb una assistència.

Contra el Madrid va quedar clara una cosa, confirmada ahir: si ataques bé, defenses bé; i si ataques malament, defenses malament. Cal celebrar com una gran notícia el retorn al futbol posicional i esperar que tingui continuïtat. Dissabte vam prendre mal perquè, per primera vegada en aquesta lliga, matemàticament vam deixar de dependre de nosaltres mateixos. Però anirem cap amunt, i la sort no es pot quedar sempre al mateix bàndol. Potser perdrem aquesta lliga, però no la regalarem. I a la Champions, s'admeten apostes: jo crec que ja podríem anar fent la maleta cap a Munic.

PD: per si algú ho considera just i necessari: http://www.casanostracasavostra.cat/signaelmanifest

Publicat a: Oci
Sigues el primer a qui li agrada això.
David Cuenca Ros
Nou article
9 Desembre 2016