login
Inicia sessió

register
Registra't

Petites grans passions

Futbol: Barça 7 - Celtic 0

Una de les poques coses positives del partit horrible de dissabte contra l'Alavés va ser el rol d'Arda Turan. El turc, que malauradament per a ell (perquè davant tindrà el trident) va tornar a demostrar que al Barça juga millor a la davantera que al mig del camp, va ser desplaçat teòricament a la posició d'extrem dret. En realitat, però, la sensació que vaig tenir va ser que se li va encarregar fer de Messi. Entenem-nos: ningú pot fer de Messi, però em refereixo al fet que partia d'aquesta teòrica posició de banda però que en realitat tenia llibertat per aparèixer allà on més convingués. Això explica que fos un dels jugadors més actius i un dels pocs que es va salvar de la desfeta.

Explico això per remarcar que aquest és un equip pensat i treballat des dels automatismes: jugui qui jugui, ha d'ocupar un rol similar. L'interior esquerre ha de tenir més llibertat creativa, l'interior dret més sacrifici defensiu, els laterals han de ser llargs, els centrals han de saber sortir amb la pilota controlada, entre el lateral i l'interior dret han de tapar els espais que deixa el teòric extrem dret quan canvia de posició, l'extrem esquerre ha de buscar entrar i associar-se per dins... Per això Luis Enrique devia pensar que podia fer tants canvis, però es va oblidar que hi ha jugadors que necessiten temps per assolir aquests automatismes i que cal introduir-los més a poc a poc. Sigui com sigui, però, la revoució de dissabte li va permetre tenir ahir un onze molt fresc i de plenes garanties. I el trident es va tornar a divertir. I l'equip va demostrar que està treballat en obrir i tancar la golejada en enrevessades jugades d'estratègia.

Ara sembla que s'ha posat de moda la defensa de cinc per tapar espais al trident. Potser així, si els rivals abandonen la pressió avançada que ens han aplicat equips com el Sevilla i l'Athletic, ens podrem estalviar els comentaris poca-soltes que afirmaven que l'equip marcava al contraatac, quan en realitat ho feia després de sortir amb habilitat (i, per tant, amb gust per la pilota) d'una pressió avançada que li permetia després aprofitar uns espais que s'havia ben guanyat. Toca tornar als temps de la paciència, de picar pedra, de desgastar el rival i acabar-lo destrossant com ahir. Quan l'equip juga amb la qualitat, l'ambició i l'actitud d'ahir, és imparable. Però el futbol no és una ciència exacta, i dissabte probablement tocarà rosegar sorra al camp del Leganés a la 1 del migdia.

Comentaris (1)14-09-2016 19:16:54

davidcuencadavidcuenca blog, 19-09-2016 22:07:26

Nou article

Escriu un nou comentari:

Comentari extern

Nom:


Registrar-me a flog.cat

Usuaris registrats

Usuari de flog.cat:

Contrasenya: