David Cuenca Ros
per en 19 Març 2015
926 Vistes

El futbol és la prova evident que no cal experimentar cap parafília per trobar plaer en el patiment. Quina manera de patir i de gaudir alhora ahir! I que excitant que resulta guanyar d'aquesta manera, amb aquesta muntanya russa d'emocions! Moments per al gaudi estètic, moments d'orgull pel compromís de l'equip, moments de desesperació per la multitud d'ocasions desaprofitades, moments de por i d'incertesa, moments per maleir la temeritat del teu porter i beneir-lo minuts després per les seves mans salvadores... El futbol és tot això: és èpica, és lírica, és bellesa i patiment... El futbol és passió, i el Barça és un sentiment (legítim, Guardiola: tranquil, deixa'ls que diguin).

La primera part de l'equip va tornar a ser fantàstica i l'actuació de Messi, descomunal. Per mi, un dels millors partits que li recordo, i això en el cas de Leo és dir moltíssim; és una barbaritat. Va ser en tot moment el termòmetre de l'equip. Es va jugar sempre a allò que ell volia. I l'exhibició de recursos tècnics i la por causada en els rivals no es poden ni descriure. Però seria injust oblidar-se de la resta de l'equip. Veure Iniesta defensar com un lleó no té preu. Aquest equip ara mateix té talent i té ànima. És tot tècnica i és tot cor. El Barça va compensar la inferioritat numèrica al mig del camp amb una actitud col·lectiva encomiable, amb les línies ben juntetes, amb una gran capacitat tècnica però alhora també de sacrifici i solidaritat. Va ser una delícia.

La segona part ja és de més mal definir. Tard o d'hora havia de passar que, si no s'havia sentenciat l'eliminatòria abans, el City avançaria línies ni que fos per dignitat a la recerca de la remuntada. Quan va arribar aquest moment, el dubte va ser el de sempre: intentar refredar la cosa amb la possessió o aprofitar els espais per intentar sentenciar. Ja sabem què pensa Luis Enrique del tema i, malgrat que el meu ritme cardíac segurament no hi hauria estat d'acord, jo crec que es va escollir l'opció correcta: és evident que el fet que el partit es converteixi en una cercavila no pot beneficiar mai l'equip que està guanyant, però sense Busquets l'equip patia per sortir de la pressió avançada dels anglesos, de manera que mirar de no especular no va ser una mala idea. Luis Enrique, fins i tot quan va donar entrada a Rafinha per tenir algú amb oxigen i la temptació que substituís un punta era molt gran, va fer una cosa molt intel·ligent: va mantenir en tot moment els tres tenors al davant. És clar que pagava el preu que l'equip es partís perillosament, però el missatge al City era molt clar i provocava que no incorporés encara més efectius a l'atac per seguretat. Va funcionar, i en realitat el Barça (que no pas jo) va patir relativament poc. Una altra cosa és que si Agüero arriba a transformar el penal potser ara ens estaríem lamentant d'haver perdonat tant.

Podria acabar amb aquesta qüestió, i dir que el que més lamento és com de curt va ser el resultat pels mèrits fets. Podria mostrar preocupació i suplicar que diumenge no fallem tant de cara a porteria. Però he decidit capgirar aquesta visió i veure-la just des de la perspectiva contrària. Els culers ja ens coneixem. Si ahir haguéssim guanyat per 7-0 (que hauria estat el més normal), avui estaríem dient allò tan suat que més valia que s'haguessin guardat algun gol per diumenge. Doncs això és el que devia passar: potser ahir vam perdonar tantes ocasions justament perquè ens estàvem guardant un munt de gols per al clàssic. Que així sigui.

Publicat a: Oci
Sigues el primer a qui li agrada això.
miquel pubill
penso el mateix,guanyant al madrid,crec ja tenim el tall a la cassola.
20 Març 2015
David Cuenca Ros
Guanyar el Madrid tindria un valor més anímic que matemàtic: vénen 15 dies sense futbol, i a qui perdi li costarà gestionar-los.
21 Març 2015
David Cuenca Ros
Que vau veure junts el partit o què? O és que hi ha suplantació de personalitat? Quina coordinació!
23 Març 2015
David Cuenca Ros
Ara parlo del clàssic! Nou article.
23 Març 2015