Fa una setmana escrivia que, malgrat que el Barça s'havia deixat empatar un partit que tenia guanyat a València, no me n'anava a dormir enfadat perquè l'equip ho havia fet gairebé tot bé, i només calia lamentar el poc encert en la rematada. Aquest dissabte la situació va ser semblant; però aquesta vegada sí que em vaig enfadar, i molt. El Barça va començar fantàstic el partit, amb un ritme de circulació de pilota molt alt i amb els jugadors ben posicionats. Però va ser incapaç de mantenir-ho, i el partit es va anar ensopint víctima del plantejament valent i original de l'adversari: en deixar el Dépor dos jugadors despenjats en atac, més un tercer pendent de Busquets, l'amenaça de la contra feia que paradoxalment el Barça, contra menys defenses, jugués pitjor. El Dépor regalava les bandes, però els laterals havien de mesurar les pujades per no deixar la defensa en inferioritat. A més, el Dépor es concentrava a defensar les rematades i no el joc al mig del camp, que donava per perdut. Dit d'una altra manera: els gallecs es van intentar fer forts a les dues àrees, i a la pròpia van ser sempre superiors.
Però el Barça és el Barça i dues fogonades de qualitat des de fora de l'àrea van fer inútil el plantejament rival. 2-0 i el més difícil estava fet: sense jugar bé, el Barça tenia el partit controlat. I d'aquí la indignació: NO es pot regalar un partit que guanyes 2-0 a casa a deu minuts del final. No pot ser que deixis que el rival pugui acabar desenvolupant el seu pla (al final dues situacions de superioritat ajudades per una mala versió de Mascherano i un lamentable Mathieu) quan ja no tenies cap necessitat de permetre-li. En aquests casos és quan es troba a faltar el futbol control, el defensar amb la pilota. Autocomplaença? No ho sé. Un avís? Segur.
